11.07.2018 - 11:05
|
Actualització: 11.07.2018 - 11:42
El govern de la Generalitat farà una llei catalana de memòria històrica que pretén donar a la Generalitat la capacitat d’eliminar tota la simbologia franquista que queda als espais públics de Catalunya. Ho ha anunciat avui la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella.
‘No podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat als perdedors de la guerra 1936-1939 i les víctimes del franquisme’, ha explicat la consellera. Els símbols, ha dit, són monuments i noms de carrers que homenatgen colpistes i dirigents de la dictadura.
Capella ha precisat que la llei també vol donar una gestió integral de totes les accions relacionades amb la memòria històrica, unificant la regulació de les iniciatives i polítiques que ja està en marxa des de legislatures anteriors.
A més, en consonància amb els principis de veritat, justícia, reparació i no-repetició, els departaments de Justícia i d’Ensenyament plantegen incorporar la memòria democràtica al currículum educatiu i la formació específica dels docents que en facin classes vinculades.
Aglutinar la normativa
La nova llei vol harmonitzar el corpus legal existent, per poder garantir el dret a la memòria dels ciutadans i al deure de memòria dels estats. Per això, la llei reunirà les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). La nova llei, ha dit la consellera, incorporarà les sensibilitats de les entitats memorialistes i acadèmic i de l’administració local.
Comissió de la veritat
La normativa també incorporarà la Comissió de la veritat, que estudiarà i quantificarà els crims de contra la humanitat –crims de guerra, genocidis i assassinats massius–, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia.
A Catalunya, hi ha cinc-centes tres fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco.
