16.10.2017 - 08:43
|
Actualització: 16.10.2017 - 10:39
El govern preveu de crear un banc central de Catalunya (BCC) en una Catalunya independent, per supervisar la solvència de les entitats financeres. Segons un document del Departament d’Economia, al qual ha tingut accés l’ACN, aquesta entitat, que comptaria amb uns cinc-cents treballadors, contribuiria a mantenir l’estabilitat dels preus i s’encarregaria d’executar la política monetària, supervisar i promoure el funcionament del sistema de pagaments i gestionar les divises i la posada en circulació d’euros. El document desmenteix els temors entorn dels estalvis i deixa clar que durant el període transitori cap a la independència tots els dipòsits de les entitats catalanes es mantindran sota el paraigua del fons de garantia espanyol.
Així mateix, el text –titulat ‘La situació de l’economia en un estat català’– detalla l’estructura d’un sistema financer en la Catalunya independent, que tindrà dos supervisors: l’un, el banc central, i l’altre, una autoritat catalana d’inversions i mercats (ACIM), que en supervisarà la conducta i assegurarà la protecció dels inversors i una correcta formació dels preus.
Les dues institucions ‘dotarien Catalunya de veu pròpia en organismes monetaris europeus i internacionals’, segons el document. El BCC executaria la política monetària, la supervisió microprudencial i macroprudencial i promouria el bon funcionament del sistema de pagaments. També s’encarregaria d’elaborar estatístiques, gestionar divises i posar en circulació euros, a més de serveis de tresoreria i deute públic. Una activitat que exerciria seguint els principis ‘d’independència, transparència, rendició de comptes, igualtat d’accés professional i eficiència’.
Segons els càlculs del Departament d’Economia, la creació del banc tindria un efecte multiplicador en el PIB, de resultes de la creació de llocs de feina especialitzats, que el situaria ‘entre els bancs centrals més eficients d’Europa’. El banc aportaria uns beneficis d’uns cinc-cents milions d’euros anuals nets a l’economia catalana, que es podrien destinar a la millora de serveis públics essencials.
D’una altra banda, es crearia un sistema de protecció dels consumidors per evitar el llançament de productes complexos i abusius (com preferents, subordinades o clàusules terra) i impedir una situació com la que s’ha viscut recentment a l’estat espanyol amb ajuts i rescats bancaris dissenyats de manera que era impossible de recuperar els diners, segons un informe del BCE.
L’àmbit financer d’una república catalana també comptaria amb un banc públic de desenvolupament amb llicència bancària per a finançar projectes clau d’infrastructures, suport a pimes, R+D i iniciatives contra l’exclusió social. En aquesta línia, l’Institut Català de Finances té previst de demanar l’autorització bancària europea per a operar com a banc públic a partir del 2018. El conseller delegat de l’ICF, Isaac Sanromà, va avançar a l’abril que l’entitat es podria dir Banc Públic d’Inversions de Catalunya o Banc Català d’Inversions.
Trasllat de seu de CaixaBank i Banc de Sabadell
El document es refereix al trasllat de seu social de CaixaBank i el Banc de Sabadell. Segons el text, són unes decisions ‘legítimes’ de caràcter preventiu que responen per una banda a la voluntat d’evitar fuites de dipòsits no catalans i de tranquil·litzar els seus accionistes, però que també poden ser un intent de pressionar el govern per evitar una declaració d’independència. Així mateix, diu el text, poden respondre ‘a pressions rebudes per part del govern espanyol’.
El govern creu que és un ‘moviment transitori i reversible’, tenint en compte que CaixaBank obté el 70% del benefici de tot l’estat espanyol a Catalunya. Pel que fa al Banc de Sabadell, va més orientat a empreses que no pas a particulars, ‘cosa que implica que tampoc no pot (ni vol) renunciar a Catalunya’. Els responsables de les finances catalanes afegeixen: ‘Una certa incertesa en el període transitori cap al nou estat és inevitable’, especialment en l’àmbit financer i a les respostes dels mercats a ‘qualsevol incertesa’. ‘En aquest sector –diuen– [la independència] ha passat de ser un escenari improbable a un de probable i les reaccions que observem responen a aquest canvi d’escenari i de probabilitats.’
Garantia de dipòsits
El document refusa els temors entorn dels dipòsits bancaris i remarca que els dipòsits de totes les entitats catalanes són ‘plenament garantits’. Les entitats financeres que canvien de seu ho fan per blindar-se i continuar sota el paraigua del fons de garantia de dipòsits espanyol, un fons actualment de 1.022 milions d’euros. Tenint en compte que Catalunya compta amb el 26% dels dipòsits bancaris de l’estat espanyol, un fons català de garantia de dipòsits hauria de tenir un volum aproximat de 270 milions d’euros, recorda l’informe.
Aquest fons es crearia per llei en el nou marc d’una Catalunya independent i es començaria a constituir amb les aportacions de les entitats de crèdit catalanes. Tot i això, es deixa la porta oberta a la creació d’un ‘fons de garantia catalano-espanyol administrat conjuntament per les autoritats de tots dos estats’, emparant-se en la legislació europea. Això és així perquè una declaració d’independència ‘no implica immediatament’ una Catalunya independent ni la continuïtat o no dins la UE.
En tot cas, el govern assegura: ‘En el període de transició, els dipòsits de tots els bancs amb domicili fiscal a Catalunya hauran d’estar coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits espanyol, que alhora compta amb una garantia europea que els garanteix en la seva totalitat, fins a 100.000 euros per dipositant i entitat financera.’ Així mateix, indica que continuaran coberts per la normativa financera europea, i sota el paraigua del Banc Central Europeu, que continuarà essent el supervisor únic del sistema europeu, inclòs el català i continuarà aportant ‘tota la liquiditat necessària’ als bancs.
