30.12.2017 - 14:35
La manifestació del Nou d’Octubre d’enguany va estar marcada per la violència de grups ultres i la passivitat de la policia. Ara, el govern espanyol assegura que l’actuació de la policíaca es va dur a terme ‘en tot moment sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat’. ‘Prova d’això —considera— és el ràpid restabliment de l’ordre públic on va poder haver-hi conats d’alteració’ i que ‘no hi va haver ferits ni càrregues policials’. Així figura en una resposta de l’executiu central a una pregunta registrada per la diputada d’Esquerra Republicana Ester Capella. La manifestació havia estat convocada per la Comissió Nou d’Octubre, de la qual formen part entitats, sindicats i partits polítics.
En la resposta, recollida per Europa Press, el govern espanyol manifesta que durant aquell dia es va desplegar i coordinar un operatiu prèviament planificat ‘per a garantir la seguretat i vetllar perquè tots els actes programats es desenvolupassen amb normalitat i de forma pacífica’. Així i tot, segons diversos testimonis la policia espanyola no va actuar per aturar les agressions i es va limitar a separar les dues mobilitzacions.
Així, detalla que en el matí del 9 d’octubre van prestar servei cinc-cents trenta agents de la policia espanyola i, en la tarda del mateix dia, cinc-cents catorze, ‘gairebé el doble que l’any anterior’. S’indica, a més, que la policia local va augmentar el seu dispositiu amb vint efectius més i la unitat adscrita també va reforçar el seu dispositiu enfront d’anys anteriors.
La manifestació havia de començar, com és habitual, a la plaça de Sant Agustí, però allà els esperava una concentració d’ultres —’on no hi havia cap convocant’, diu el govern espanyol— per a rebentar la marxa. A la resposta, l’executiu xifra en ‘unes cinc mil-set mil persones en defensa del valencianisme i evidenciant l’oposició al procés independentista català’ i afegeix que en un punt proper a la plaça de Sant Agustí, hi havia una concentració ‘no comunicada de defensa de la unitat d’Espanya a la qual es van unir grups ultra d’extrema dreta’.
El govern espanyol recull els fets i diu que a les 17.15 hores ja hi havia concentrades a la plaça persones amb senyeres reials i banderes d’Espanya; a les 17.20 hores es van començar concentrar als voltants de la plaça diversos grups d’assistents a la manifestació i a les 17.30 hores ‘van aparèixer uns cinquanta o seixanta joves pertanyents a grups radicals que es van dispersar entre tots els assistents’. Cinc minuts després, continuen, ‘es van registrar conats d’enfrontaments i carreres entre grups antagònics, amb insults i càntics en carrers veïns a la plaça de Sant Agustí’.
‘A les 17.38 hores seguien els conats d’enfrontaments, tant verbals com físics, entre grups antagònics, que es resolien per la presència policial. A les 17.40 hores va augmentar la presència de persones amb ideologia contrària a la plaça, mantenint-se l’ordre per les unitats policials desplegades’, detalla el govern espanyol. La manifestació, com estava previst, va començar vora les 18 hores i les unitats policials —diu l’executiu espanyol— ‘es van desplegar a l’inici de la mateixa i en els laterals, per protegir el trànsit dels manifestants’. Més tard, el govern espanyol informa que els agents van formar un cordó policial per a la protecció dels manifestants que s’havien quedat endarrerits en el punt d’inici de la manifestació.
Estava previst que la marxa acabés al jardí del Parterre, però la presència d’ultres violents va fer modificar el recorregut fins a la plaça d’Amèrica. Sobre això, el govern espanyol diu que ‘a les 18.43 hores es va tenir constància que un grup d’individus havia envoltat l’estàtua de Jaume I (lloc previst per a la finalització i lectura de manifestos polítics) i, per això, el responsable del dispositiu policial va acordar amb els concentrats variar l’itinerari, dirigint fins a la plaça d’Amèrica’.
Durant la manifestació no es van practicar identificacions
Molts manifestants van criticar que la policia no identifiqués cap responsable de la violència. Respecte a això, l’executiu espanyol argumenta que ‘donades les circumstàncies’, es va considerar que el prioritari ‘a més de protegir el lliure exercici de manifestació, era la protecció de les persones i dels béns’. A més, afegeix que el fet que no hi hagués identificacions físiques in situ no vol dir que la policia espanyola no ho fes.
Així, d’acord a aquesta premissa, afirma que ‘es va actuar en tot moment sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat’. ‘Prova d’això és el ràpid restabliment de l’ordre públic on va poder haver-hi conats d’alteració d’aquest. Cal assenyalar, així mateix, que no hi va haver ferits durant els fets ressenyats. Tampoc es van produir danys en béns i no hi va haver càrregues policials’, recalquen.
El periodista Miquel Ramos, que era a la manifestació, va documentar com va ser agredit en dues ocasions mentre filmava com l’actitud violenta i la intimidació dels ultres.
https://twitter.com/Miquel_R/status/917426628522860544
https://twitter.com/Miquel_R/status/917430399768416256
‘Agilitat i rapidesa’ en les detencions
D’altra banda, i pel que fa a les detencions, el govern espanyol emfatitza que des que van succeir les agressions va haver ‘agilitat, rapidesa i fermesa’. Així, ‘en tot just deu dies’, la policia espanyola ‘va detenir, va ressenyar i va prendre declaració a tretze presumptes agressors instant, a més, a les persones que van ser agredides i / o perjudicades que presentassen denúncies’. El jutjat d’instrucció número 15 de València investiga tretze ultres per presumptes delictes d’odi, lesions, danys i desordres públics.
Més informació: I València va celebrar el 9 d’Octubre, malgrat tot
