11.11.2015 - 02:00
El govern espanyol ja ha engegat la maquinària judicial i política per escometre una ofensiva contra la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya. Hi ha diversos fronts d’atac: les accions del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, l’amenaça de presó a Carme Forcadell i la crida de la fiscalia de l’Audiència espanyola.
Avui el consell de ministres es reunirà d’urgència per a acordar el recurs que presentarà al TC, ara que ja té el dictamen del Consell d’Estat espanyol. El consell va emetre ahir per unanimitat aquest dictamen que avala el recurs presentat pel govern de Rajoy contra la resolució independentista. Tot seguit, ha d’actuar el TC, que podria fer una reunió plenària avui mateix o demà per estudiar el recurs. Tan bon punt l’accepti a tràmit, la resolució restarà suspesa.
En la petició, el govern espanyol ja apunta quines línies mestres creu que ha de contenir l’informe –i també el recurs que presentarà davant el Tribunal Constitucional–, car denuncia la vulneració de quatre articles de la constitució (l’1.2 de la sobirania nacional; el 2 sobre la ‘indissoluble’ unitat d’Espanya; el 9 sobre la subjecció dels poders públics a la llei; i el dels mecanismes de reforma de la constitució) i alguns de l’estatut de Catalunya. Alhora, defensa que la declaració aprovada al parlament té efectes jurídics, és a dir, que és impugnable davant el TC.
L’amenaça a Forcadell
Un dels objectius principals del govern espanyol en aquesta ofensiva contra la declaració és la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Des de bon començament, el PP l’ha assenyalada directament com una de les responsables de la tramitació i el debat de la resolució presentada per Junts pel Sí i la CUP. De fet, Rajoy ja va dir dilluns que demanaria al TC que advertís expressament a Forcadell de les conseqüències de desobeir la resolució d’aquest tribunal espanyol.
En aquesta mateixa línia, un dels homes de confiança de Rajoy, el secretari d’estat de Relacions amb les Corts, José Luís Ayllón, va dir ahir que Forcadell ‘podria incórrer en responsabilitats administratives i fins i tot penals’ si el TC l’arribés a suspendre de les funcions de presidenta de la cambra i ella desobeís aquesta eventual inhabilitació.
La fiscalia s’adreça als Mossos d’Esquadra
En aquesta estratègia de repressió institucional de l’estat, també ha actuat la fiscalia de l’Audiència espanyola, que ha demanat als Mossos d’Esquadra que l’informin de qualsevol indici de delicte contra les institucions de l’estat, inclosos els de rebel·lió i sedició.
En una instrucció enviada dijous passat pel fiscal en cap, Javier Zaragoza, als cossos policíacs, inclosos els Mossos d’Esquadra, s’hi recorda que l’Audiència espanyola té competències en aquests delictes i, per tant, pot demanar d’actuar com a policia judicial tant als Mossos d’Esquadra, com a la Guàrdia Civil o la policia espanyola, si hi hagués qualsevol indici.
L’actuació no afectaria els aforats, és a dir, els membres del govern o els diputats del Parlament de Catalunya, però sí alts càrrecs, funcionaris o particulars que, per exemple, actuessin en alguna entitat sobiranista.
