24.08.2018 - 13:15
|
Actualització: 24.08.2018 - 13:42
El consell de ministres espanyol ha aprovat un decret-llei que modifica la llei de Memòria històrica per a exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, on també hi ha les despulles dels morts durant la Guerra del 36-39 i la repressió posterior. En la conferència de premsa posterior, la vice-presidenta espanyola Carmen Calvo ha justificat la mesura per a complir les repetides indicacions de l’ONU en aquest sentit i la votació d’una proposició no de llei del congrés espanyol el maig de 2017, que demanava d’exhumar Franco com més aviat millor.
El decret-llei afegeix un paràgraf a l’article 16 de la llei de Memòria històrica que indica la urgència per fer l’exhumació del dictador i indica al govern el procediment per a fer-ho. La modificació de la llei entrarà en vigor 24 hores després de la publicació del decret al Butlletí Oficial de l’Estat. El 31 d’agost, en el proper consell de ministres, l’executiu espanyol acordarà el procediment per a començar els tràmits de l’exhumació.
A banda, la vice-presidenta espanyola ha manifestat la intenció del seu executiu de dialogar amb la resta de grups polítics per a millorar la llei de memòria històrica de 2007.
El decret llei justifica l’exhumació per a corregir la ‘incongruència’ que significa que Franco sigui enterrat al Valle de los Caídos, sobre el paper construït com un memorial als morts durant la guerra del 1936-39. Franco, en canvi, va morir al llit el 1978. Un informe de la Comissió d’Experts pel futur del Valle de los Caídos redactat el 2011 diu que les restes de Franco trastoquen ‘el sentit primitiu del memorial’. I afegeix que no hi ha constància que ser enterrat allà fos la voluntat ni de Franco ni de la seva família.
En conclusió, l’informe diu que el fet que les restes continuïn al Valle de los Caídos ‘dificulta el propòsit de fer del monument un lloc per a la memòria de les víctimes de la Guerra Civil sense cap altra connotació ideològica i política’.
La família podrà escollir on traslladar les despulles
Calvo ha explicat que la família Franco serà escoltada a l’hora de decidir què fer amb les despulles del dictador. Tanmateix, i tenint en compte que des d’un primer moment s’ha oposat a l’exhumació, ha advertit que en el cas que la família no es pronunci o no plantegi cap ubicació per a traslladar-les en quinze dies, serà el govern espanyol qui esculli l’indret.
La vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, ha anunciado este viernes el acuerdo por el que el Ejecutivo ha puesto en marcha la reforma de la Ley de Memoria Histórica para calificar de urgente la exhumación de Franco de Cuelgamuros. Será un decreto ley que entrará en vigor 24 horas después de publicarse, de forma inmediata.
PP i Ciutadans no donaran suport a la convalidació al congrés espanyol
Una volta aprovat, cal que el congrés espanyol el convalidi abans dels trenta dies posteriors a la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat. Tant PP com Ciutadans ja han anunciat que no donaran suport al decret. Tanmateix, l’any passat el congrés espanyol va aprovar una proposició no de llei que demanava d’exhumar el dictador amb només l’abstenció del PP, que volia votar-la per punts perquè no estava d’acord amb tots, i d’ERC, que la considerava insuficient. Ara, el decret s’haurà d’aprovar amb el suport del PDECat, Compromís, EH-Bildu, el PNV i ERC, que condiciona el suport a un compromís d’anul·lar aviat les sentències franquistes.
Per contra, PP i Ciutadans no donaran suport a l’exhumació perquè, segons que diuen, no creuen que s’hagi de fer amb un decret llei, fórmula prevista per a qüestions urgents. El PP ha avançat que recorreria contra el decret. ‘Ho farem perquè no ens sembla adequat que s’utilitzi la forma del reial decret per a qüestions que poden ser urgents per a Pedro Sánchez i per a satisfer els seus socis. El decret no és fet per a qüestions urgents per a ell, sinó per a la nació espanyola’, ha dit el secretari general del PP, Teodoro García Egea. Ciutadans, que no té prou diputats per a recórrer contra el decret, pensa en la possibilitat de fer costat al PP en aquesta decisió.
Anul·lar les sentències franquistes
ERC posa com a exigència al govern espanyol per a votar el decret que vagin més enllà i es comprometin a anul·lar, durant aquesta legislatura, les sentències dels tribunals franquistes, especialment la del president Lluís Companys afusellat l’any 1940. El PDECat també ha demanat l’anul·lació de les sentències, però no ho condicionen el suport al decret.
la portaveu socialista al congrés espanyol, Adriana Lastra, va recordar a Telecinco que el PSOE fa temps que treballa per anul·lar sentències de tribunals franquistes i ha culpat el PP i Ciutadans d’haver-ho blocat al congrés espanyol. El juliol de l’any passat el PDECat va presentar una proposició de llei que demanava d’anul·lar els tribunals franquistes i les sentències corresponents. Tot i que va prosperar (amb el vot també del grup socialista) i es va prendre en consideració al novembre, Lastra denuncia que el PP i Ciutadans utilitzen la majoria a la mesa i continuen ampliant els períodes per a la presentació d’esmenes per evitar que vagi endavant.
La portaveu del PSOE al congrés espanyol també recorda que el seu grup va presentar a final d’any una proposició de llei per a anul·lar aquestes sentències però, novament, addueix que el govern espanyol del PP ho va ‘vetar’. Ara, amb el PSOE al govern, Lastra afirma que continuen amb la mateixa idea i que volen promoure una ‘reforma integral’ de la llei de memòria històrica de Zapatero. ‘Això no és nou però no ha importat fins ara, ja ho havia anunciat la ministra de Justícia al congrés al juliol’, va dir en declaracions a La Sexta.
L’exhumació es farà en secret per evitar protestes
La portaveu socialista explica que no es farà pública la data de l’exhumació per evitar protestes feixistes. Lastra calcula que es podria fer al setembre, però assegura que ignora quin dia concret i que, quan arribi el moment, es farà ‘amb molta prudència i sense escarafalls’.
