27.11.2019 - 13:09
|
Actualització: 27.11.2019 - 16:56
El govern en funcions de Pedro Sánchez ha aconseguit que la Diputació Permanent del congrés convalidi el decret llei de seguretat digital, que permetrà de tallar l’accés a internet en circumstàncies excepcionals ‘que puguin afectar l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional’, fet que entitats i experts llegeixen com un estat de setge digital. Aquesta és una de les funcions que aquesta llei atorgarà a l’estat i que com va dir el president Pedro Sánchez, està pensada per a combatre la ‘república digital’.
El decret s’ha aprovat a la diputació permanent gràcies a l’abstenció d’Unides Podem, que prèviament havia criticat la llei amb duresa. Els socialistes han rebut el suport de PP i Ciutadans.
Al decret no s’hi esmenta cap vegada Catalunya, però sí que es fa referència als ‘recents i greus esdeveniments ocorreguts en part del territori espanyol’. L’executiu socialista en funcions va argumentar que havia tirat endavant el decret com a ‘resposta immediata’ per a evitar que es repeteixin aquests fets ‘establint un marc preventiu’ que tingui com a objectiu ‘protegir els drets i llibertats constitucionalment reconeguts i garantir la seguretat pública de tots els ciutadans’.
ERC, JxCat, PNB, EH Bildu i Compromís han votat en contra del decret i l’han comparat a la ‘llei mordassa’. Els partits sobiranistes han acusat el PSOE d’impulsar una mesura pròpia de països ‘totalitaris’ com la Xina, Aràbia Saudita o Turquia. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha anat fins a Madrid per a denunciar la imminent aprovació d’aquest decret llei: ‘És una cosa molt greu, que és l’estat d’excepció digital. A partir d’avui ja podem dir que vivim en un estat d’excepció digital‘.
També ha criticat el paper d’Unides Podem per la seva decisió d’abstenir-se: ‘Sembla que les cadires passen per davant dels drets i també ens preocupa la poca força que pot tenir Podem en un futur govern’. Puigneró ja va anunciar dies enrere una ‘ofensiva judicial i política’ contra el decret llei de seguretat digital publicat. Va assegurar que hi havia escletxes suficients per tombar una mesura que veu com ‘el procés més gran de recentralització’ després de la LOAPA.