08.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 08.01.2024 - 21:41
El govern de Pedro Sánchez ha trigat ben poc a comprovar la fragilitat de la majoria parlamentària que el va fer president espanyol. Perquè demà perilla la convalidació de tres decrets amb un gran nombre de mesures que el govern espanyol va aprovar el 19 de desembre. Hi ha parts del contingut d’aquests decrets que no agraden a Junts ni a Podem. Junts ja va alertar que el decret llei 6/2023 podia fer perilla l’aplicació de l’amnistia perquè inclou una reforma de la llei d’enjudiciament civil que pot afavorir l’ús de les qüestions pre-judicials al TJUE per a blocar-la durant mitja legislatura. Però també hi ha una altra mesura polèmica: la modificació de l’article de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) que detalla què ha de fer l’estat espanyol per complir les condemnes del Tribunal Europeu dels Drets Humans. La reforma atorga un protagonisme a l’advocacia de l’estat en els processos de revisió de sentència, i això desperta recel a Junts.
Les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans són de compliment obligat per part de l’estat espanyol. Hi ha un article de la Lecrim, el 954, que diu, en l’apartat tercer, que una persona que hagi vist reconeguda una violació dels seus drets fonamentals per part del Tribunal d’Estrasburg té el dret de reclamar la revisió de la sentència amb què el Tribunal Suprem va confirmar la seva condemna. I aquesta revisió, diu la llei, l’ha de fer el Suprem mateix, “sempre que la violació, per la seva naturalesa i gravetat, tingui efectes que persisteixen i que no puguin acabar de cap altra manera que no sigui mitjançant aquesta revisió”.
És l’única referència de la legislació espanyola al compliment obligat de les sentències d’Estrasburg, i permet un marge d’interpretació pels magistrats del Suprem –que són els que han d’assumir i aplicar la bufetada del TEDH en darrera instància– que ha fet que a la pràctica l’estat espanyol incompleixi moltes de les resolucions. O que en demori molt l’aplicació, tal com han denunciat organitzacions de defensa dels drets humans com ara Democracy Reporting International, que vetlla pel bon funcionament de l’estat de dret a escala internacional. I en el report del 2022 alertava que Espanya tenia “un percentatge molt alt de sentències [del TEDH] d’aquesta darrera dècada pendents d’execució (un 61% de les sentències condemnatòries), molt superior a la mitjana de la Unió Europea.” Vegeu el report complet d’aquesta organització.
El precedent escandalós del cas Otegi
El cas més conegut recentment per l’impacte que va tenir, també en la jurisprudència del TEDH, és el d’Arnaldo Otegi, condemnat el 2011 pel cas Bateragune, acusat d’haver volgut reconstruir Batasuna com si fos un instrument d’ETA. El cas va arribar a Estrasburg, i el TEDH va donar la raó el 2018 a Otegi i a quatre demandants més i va reconèixer que no havia tingut un judici just ni imparcial. Per això va condemnar l’estat espanyol. El Suprem no va moure peça fins dos anys més tard, en compliment de l’article 954 de la llei d’enjudiciament criminal, però es va empesar una manera xocant de revisar la condemna: va ordenar la repetició del judici a l’Audiència espanyola. Així ho va decidir per unanimitat la sala segona del Suprem a instància de la fiscalia d’aquest tribunal.
La voluntat d’humiliar Otegi i el perjudici evident que hom li causaria amb la repetició del judici, havent guanyat la llarga causa al Tribunal d’Estrasburg i amb la pena de deu anys d’inhabilitació ja complerta, va dur el Tribunal Constitucional a aturar cautelarment el nou judici mentre no resol la demanda d’Otegi contra la decisió del Suprem. La fiscalia del TC fins i tot s’ha oposat a la peculiar revisió execució de la sentència del TEDH que es va empescar la sala del Suprem presidida per Manuel Marchena.
Una modificació amb doble tall?
Aquella decisió bé podia ser un avís a navegants de Marchena just quan els presoners polítics independentistes enllestien les demandes al TEDH per la sentència del Suprem contra el Primer d’Octubre. Però tampoc no és un cas anecdòtic: Espanya no compleix com cal les sentències del TEDH. I en aquest context el govern espanyol inclou en un extensíssim decret ple de mesures sobre el funcionament de la justícia una reforma de la llei que incorpora dos paràgrafs en el punt que tracta dels casos de revisió de sentència per resolucions del TEDH.
Uns paràgrafs que diuen que l’advocacia de l’estat ha d’estar informada dels casos de revisió de sentència que es duguin a terme, i que “podrà intervenir, sense tenir la condició de part, per iniciativa pròpia o a instància de l’òrgan judicial, mitjançant l’aportació d’informació o la presentació d’observacions escrites sobre qüestions relatives a l’execució de la sentència del TEDH”. I afegeix, encara: “Els lletrats de l’administració de justícia corresponents informaran l’advocacia general de l’estat de les principals actuacions que es duguin a terme a conseqüència de la revisió.”
Aquesta intervenció de l’advocacia de l’estat en el procés de revisió és vista amb recel perquè, de fet, l’advocacia ja és part en les demandes al TEDH, on intervé en defensa dels interessos del Regne d’Espanya. Per què, doncs, ha de tornar a intervenir en el procés de revisió de la sentència després d’una condemna a Estrasburg en un procediment en què ja havia pres part? L’exposició de motius del decret llei diu que és una mesura perquè l’advocacia de l’estat informi el comitè de ministres del Consell d’Europa (de qui depèn el Tribunal Europeu dels Drets Humans), en el nom del Regne d’Espanya, de les mesures que es prenen per a executar les sentències del tribunal europeu. I també, diu, perquè es faciliti l’execució de les sentències per part “dels òrgans jurisdiccionals”, és a dir, del Suprem.
Hom pot pensar que hi pot haver una raó de malfiança del govern espanyol envers els jutges del Suprem, en un context de guerra oberta entre els uns i els altres a propòsit, sobretot, de mesures com l’amnistia i la reforma recent del codi penal. Però la literalitat del text pot pervertir el propòsit que es declara i pot fer, segons les fonts jurídiques consultades per VilaWeb, que, a la pràctica, tingui un efecte encara més obstructiu en el compliment de les sentències. Perquè ja no siguin tan solament la fiscalia i els jutges del Suprem que facin interpretacions esbiaixades de les sentències del TEDH que condemnen Espanya, sinó que ara, també, ho pugui fer l’advocacia de l’estat. I amb les sentències d’Estrasburg sobre el procés ja no tan llunyanes en l’horitzó.
