El govern es posa a disposició dels estats europeus per resoldre els dubtes sobre l’oficialitat del català

El govern s’ofereix a ajudar a resoldre els dubtes que tinguin els estats europeus que avui no han volgut avalar l’oficialitat del català a la Unió Europea. En una compareixença a la seu de la delegació davant la Unió Europea, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha destacat que avui hi ha hagut un pas important en la reforma del reglament lingüístic europeu, però ha lamentat que la votació s’hagi acabat ajornant pels dubtes d’alguns estats, uns dubtes que, ha dit, s’haurien pogut resoldre prèviament.

“No podem estar plenament satisfets amb la manera com s’ha desenvolupat avui”, ha dit. I ha lamentat: “Teníem una oportunitat històrica de resoldre una anomalia democràtica i no s’ha acabat d’aprofitar.” Segons Serret, s’ha posat una primera pedra per a arribar a l’oficialitat. “Mantenim la màxima exigència al govern espanyol, responsable que aquesta proposta arribi a bon port –ha afegit–. Creiem que cal fer molt més, mantenim la màxima ambició.”

No ha definit calendaris i s’ha limitat a dir que com més aviat s’aprovi, millor. Alhora, ho ha aprofitat per assenyalar que amb els anys que fa que es reivindica l’oficialitat del català bona part dels dubtes que han sorgit s’haurien pogut resoldre fa molt de temps. Tampoc no s’ha pronunciat sobre quins efectes ha de tenir en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez el resultat d’avui i ha insistit que parlava en nom del govern.

Tampoc no li ha agradat que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, hagi dit que el seu govern havia complert el seu compromís pel fet d’haver activat la reforma del reglament. “Es complirà quan el català sigui aprovat com una llengua oficial”, ha dit. També ha criticat que equiparés el pas d’avui amb la carta que va enviar ara fa un any al Parlament Europeu perquè permetés d’intervenir-hi en català, un moviment que ara per ara no ha tingut cap conseqüència pràctica en la normalització lingüística.

“Exigim al govern espanyol resultat i concreció. Ens hi posarem en contacte i els demanarem els passos previstos i terminis”, ha exigit. A més, ha dit que farien servir els recursos diplomàtics del govern per afavorir que l’oficialitat s’acabi aprovant: “A partir d’avui emprendrem una nova ronda de contactes amb els estats per contribuir a resoldre dubtes i obstacles i afavorir que s’aprovi l’oficialitat del català a les institucions europees.”

Serret ha celebrat que cap estat no s’hi hagi posat en contra i hagi exercit el dret de vet, i s’ha adreçat directament als governs per demanar que aprovin la proposta: “Hi ha en joc els drets de deu milions de catalanoparlants, de ciutadans europeus, que demanem que se’ns reconegui la nostra llengua. No demanem ni una excepció ni un tracte de favor, demanem igualtat i justícia. El reconeixement d’aquest dret ha de prevaler per sobre de qüestions econòmiques, administratives o jurídiques.”

Respecte als pobles basc i gallec

Serret ha estat prudent a l’hora de valorar la decisió d’Albares de prioritzar l’oficialitat del català per davant de l’èuscar i el gallec, i ha dit que no sabia d’on sortia, deixant entendre que no s’havia pactat prèviament amb la Generalitat. “Seré molt respectuosa amb el poble basc i la gent de Galícia. No sabem d’on surt la iniciativa, serem prudents i demanarem la màxima informació de què implica”, ha dit.