27.10.2020 - 13:48
|
Actualització: 27.10.2020 - 13:50
El govern ha aprovat una estratègia en l’àmbit de la nova economia de l’espai (New Space) que preveu la creació de l’Agència Espacial de Catalunya i el llançament de dos primers nanosatèl·lits durant el primer semestre del 2021, amb una inversió inicial de 2,5 milions d’euros.
La Generalitat aposta així per una indústria lligada a la ‘democratització de l’espai’ que es preveu que generi 1.200 nous llocs de feina i una facturació de 300 milions d’euros fins al 2025. ‘Catalunya no vol perdre el tren en aquesta indústria d’alt valor afegit’, ha argumentat el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. ‘Calculem que cada euro invertit en aquest sector es multiplicarà per quinze en els anys vinents’, ha precisat.
En aquest quinquenni s’estima que es multiplicarà per 2,5 el nombre d’empreses a Catalunya que es dedicaran a la indústria del New Space fins a arribar a les 75, i s’augmentarà per quatre els llocs de treball i per sis la facturació. ‘Som davant d’un sector econòmic emergent vinculat als petits satèl·lits de baix cost, que orbiten a baixa altura i utilitzen tecnologies comercials’, ha manifestat el conseller, que ha recordat que fins ara aquest era un terreny reservat per les grans potències de la indústria aeroespacial com els Estats Units, Rússia o la Xina. ‘Ara nosaltres volem jugar-hi un rol. Es tracta d’un projecte que no és un bolet ni fruit de la improvisació’, ha apuntat el conseller Puigneró.
Millorar la cobertura a alta muntanya o la predicció meteorològica
El govern posarà en marxa una infraestructura experimental avançada de telecomunicacions en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Aquest projecte inclou el disseny, la construcció i la posada en òrbita de dos nanosatèl·lits que serviran per millorar la connectivitat 5G a Catalunya i progressar en l’observació terrestre. ‘Un dels nanosatèl·lits servirà per complementar les xarxes terrestres i, per exemple, perfeccionar la cobertura als parcs naturals per controlar els ramats a alta muntanya’, ha detallat el director general d’Innovació i Economia Digital, Dani Marco. ‘L’altre permetrà monitorar Catalunya des de l’espai –i en temps real– i serà de gran ajuda en cas de grans desastres com la tempesta Glòria o per analitzar la contaminació aèria’, ha afegit Marco.
La iniciativa també ha de servir per a poder comprovar l’estat dels conreus a Catalunya, millorar la predicció meteorològica, estudiar les reserves d’aigua en embassaments i pantans, o observar la contaminació lumínica i els seus efectes. ‘Es tracta de nanosatèl·lits d’un a deu quilograms de pes, d’òrbita baixa (menys de 2.000 kms) i amb costos que van dels 500.000 euros als 2 milions d’euros’, ha puntualitzat Marco. El disseny i construcció d’aquests artefactes també és més ràpid i es redueix a 6-8 mesos, i tenen una vida útil d’uns quatre anys.
A més de posar en òrbita aquests dos primers nanosatèl·lits el primer semestre de l’any vinent se n’hi afegirien quatre més en els quatre anys vinents. ‘Amb les nombroses dades que proporcionaran aquests nanosatèl·lits les empreses tecnològiques podran desenvolupar serveis digitals i així arribar als consumidors’, ha confirmat el secretari de Polítiques Digitals, David Ferrer.
Sobre possibles dificultats jurisdiccionals o burocràtiques, Puigneró ha volgut deixar clar que l’estat espanyol només té competències en l’espai aeri fins a cinquanta quilòmetres d’alçada. ‘Aquí estem parlant d’un altre nivell i les competències no són de l’estat espanyol, ens movem en aigües internacionals’, ha dit, però també espera que el govern espanyol no posi entrebancs al projecte.
Un sector en creixement: 30 empreses ja a Catalunya
Actualment, a Catalunya hi ha prop de trenta empreses emergents en aquest sector, algunes d’elles líders a escala mundial, com OpenCosmos, Sateliot, Pangea o Zero2Infinity. Compta també amb tretze centres de recerca i innovació punters en aquest camp com la UPC -i en particular, l’UPC NanoSat Lab, pioner en aquest camp a Catalunya-, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i, més recentment la Fundació i2CAT i el CTTC, així com amb un dels centres d’incubació de negocis de l’Agència Espacial Europea -la ESA BIC Barcelona- ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels.
Segons que s’ha anunciat, NewSpace és un nou espai econòmic amb potencial de creixement que permetrà desenvolupar un nou mercat i un nou teixit tecnològic amb un efecte catalitzador d’altres tecnologies digitals com la impressió 3D, la intel·ligència artificial, l’electrònica avançada per sensors i ordinadors i les comunicacions mòbils de nova generació. Actualment, ja hi ha diversos països (com ara els Estats Units, Canadà, Luxemburg, Finlàndia, Singapur i els Emirats Àrabs) que disposen d’una estratègia en l’àmbit del NewSpace.
L’Estratègia de la Generalitat compta amb un pressupost total de 18 milions d’euros (per al període 2020-2023 i amb cofinançament FEDER).
