27.11.2018 - 20:45
|
Actualització: 27.11.2018 - 20:57
TEMA DEL DIA
Vagues. Després de l’aplicació de l’article 155, Junts per Catalunya i ERC van acabar acceptant de formar un govern autonòmic que en teoria havia de ser ‘efectiu’, però que aquesta setmana va descobrint-se les limitacions. La vaga de metges, mestres i funcionaris ha coincidit amb el començament de les negociacions pel pressupost i ha deixat l’executiu del president Quim Torra en una situació delicada, perquè no té prou recursos per a encarar les demandes dels treballadors públics. En el cas dels metges d’atenció primària, les reivindicacions no són econòmiques i prou, sinó que també demanen de poder treballar millor i dedicar més temps als pacients. Però resoldre aquest problema vol dir que l’administració ha de contractar més metges. La tardor que havia de ser calenta pel procés ho acabarà essent per les reivindicacions socials.
Després d’haver renunciat a la restitució i d’haver acceptat el marc autonòmic, el govern ja no pot dir que la culpa és de Madrid, ni serveix de gran cosa recordar la guerra bruta de l’ex-director de l’oficina antifrau, Daniel de Alfonso, vanagloriant-se d’haver liquidat la sanitat catalana, en una conversa amb el ministre d’Interior espanyol d’aleshores, Jorge Fernández Díaz. Tot això ja va passar, i els metges, mestres i funcionaris volen que els satisfacin les reivindicacions. El problema és que la caixa de la Generalitat és buida i que per complir algunes demandes s’haurien de doblar els pressuposts de Sanitat i Ensenyament, cosa que no és possible.
La portaveu del govern, Elsa Artadi, ha reconegut que la Generalitat ‘té les mans lligades’ per decisions que pren l’estat espanyol. D’una banda, hi ha el sostre de dèficit, sempre més baix per a les comunitats autònomes que per a l’administració estatal. I d’una altra, hi ha el dèficit fiscal crònic de Catalunya, que segons els experts és de 16.000 milions d’euros anuals. Tot això ja se sabia quan es va acceptar de recuperar la Generalitat amb l’argument que un govern ‘efectiu’ serviria per a eixamplar la base de l’independentisme.
Ara el govern negocia amb els metges de fer-se càrrec d’una part de les reivindicacions, però de moment no hi ha hagut acord, tot i la mediació del Departament de Treball. Artadi, avançant-se a la vaga de mestres de dijous, ja ha dit que, ara com ara, és impossible de satisfer la demanda d’invertir un 6% del PIB en Ensenyament, perquè el dèficit fiscal els limita. Quant al retorn de les pagues extra del 2013 i el 2014 que reclamen els funcionaris, ha reconegut que el sostre de despesa imposat no els permet ‘d’exceptuar-ne’ el retorn i ha instat la ministra espanyola de Política Territorial, Meritxell Batet, a flexibilitzar-lo. És evident que Batet no ho farà, sinó que, a sobre, el PSC farà campanya a favor dels funcionaris per desgastar el govern, com ja fan Ciutadans i el PP.
El govern que havia de ser efectiu té l’envit de superar amb nota aquesta onada de reivindicacions. El relat que en justificava l’existència era que amb un govern eficaç, governant bé, fent polítiques socials, la base social de l’independentisme s’eixamplaria. Doncs ha arribat el moment de demostrar-ho. I ho haurà de fer pactant el pressupost amb Catalunya en Comú, perquè, tot i que hi ha setanta diputats independentistes al parlament, en aquests moments el govern no té majoria absoluta perquè la CUP ja va avisar que passava a l’oposició si no s’aplicava el mandat del Primer d’Octubre. I pactar amb els comuns voldrà dir afrontar una reforma fiscal que no serà del grat de tothom.
MÉS QÜESTIONS
TV3 i IB3 conviden À Punt a integrar-se en un futur en el nou canal digital Bon Dia TV. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l’Ens Públic de Ràdio Televisió de les Illes Balears han ofert a Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació d’integrar-se ‘en un futur’ en el canal digital Bon Dia TV, que han engegat les dues corporacions. À Punt ha demanat temps per a afegir-s’hi, car fa molt poc que va començar a emetre, en comparació amb les altres dues televisions, TV3 i IB3. Brauli Duart, quan era president de la CCMA, ja va establir contactes amb Enrique Soriano, president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, segons fonts de la CCMA consultades per Vilaweb, però fonts oficials d’À Punt neguen l’existència d’aquesta reunió i asseguren que ‘no saben res’ del projecte de Bon dia TV. El nou canal digital difondrà continguts audiovisuals dels Països Catalans. Pretén establir sinergies amb les televisions dels territoris més pròxims que comparteixen història, llengua i cultura per facilitar la producció i circulació de productes audiovisuals. El canal emet continguts de les dues televisions amb una programació adreçada a un públic generalista i un caràcter social i cultural. L’oferta de continguts inclou documentaris, sèries, llargmetratges, programes de viatges, cuina, literatura, cultura, ciència, tradicions i esports.
Armengol i Puig fan pinya perquè el govern espanyol aprovi un nou model de finançament. La presidenta del govern balear, Francina Armengol, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s’han reunit avui a la seu del Consolat de Mar de Palma per fer pinya per millorar el finançament de tots dos territoris. Ambdós han pressionat Pedro Sánchez perquè aprovi un nou model que corregeixi el dèficit actual i han advertit que el reivindicaran governi qui governi. Tant Armengol com Puig han coincidit a dir que amb l’arribada del PSOE a la Moncloa hi ha hagut un canvi d’actitud. ‘Ara se’ns escolta’, ha dit la presidenta; hi ha ‘una nova atmosfera’, ha afegit Puig. Tot això s’ha traduït en l’aprovació d’unes ‘mesures transitòries’ per a pal·liar la falta de recursos que aporta l’estat espanyol i poder sufragar els serveis públics valencians i balears. Però això no vol dir que hagin aconseguit el seu objectiu i continuaran treballant plegats per arribar-hi. També són partidaris que s’aprovi el pressupost de l’estat per a l’any que ve i que no hi hagi eleccions anticipades, perquè consideren molt important que es mantingui l’estabilitat política. Finalment, el cap del Consell ha fet referència a la importància de les infrastructures per demanar que tingui molta més capacitat per a atendre el creixement econòmic. ‘El corredor mediterrani és molt més que una infraestructura’, ha dit Puig: és un espai econòmic i social que representa ‘el 50% del PIB d’Espanya’.
Òmnium, Acció Cultural i l’Obra faran accions conjuntes per denunciar els judicis de l’1-O. Les tres entitats que formen la Federació Llull, que són Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, han acordat en una reunió a Barcelona de coordinar-se per respondre a l’anomalia democràtica del judici de l’1-O, que probablement començarà al gener. La Federació Llull ha explicat en un comunicat que és ‘conscient del repte democràtic que representa el judici als líders sobiranistes’, i totes tres entitats han començat a treballar en accions conjuntes que agermanin els Països Catalans en la lluita en defensa de la democràcia i els drets fonamentals. Una lluita que ha portat a la presó el president de la federació i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. A la reunió hi ha participat Joan Francesc Mira, Anna Oliver i Toni Gisbert per ACPV, Josep de Luis i Jaume Fiol per l’OCB, i Blanca de Llobet i Roser Sebastià en nom d’Òmnium. Han parlat sobre la situació política que es viu a Catalunya però també sobre la situació de la llengua catalana, els espais de comunicació i la reciprocitat TV3 – À Punt – IB3. Així mateix, han valorat molt positivament l’impacte dels sopars Estellés que aquest setembre es van fer arreu dels Països Catalans. Després de la reunió, la delegació d’ACPV s’ha reunit amb el president de la Generalitat, Quim Torra.
El Consell ofereix el port de València per acollir els immigrants del pesquer de Santa Pola. La vice-presidenta del govern valencià, Mónica Oltra, ha ofert el port de València per a acollir el pesquer de Santa Pola que d’ençà d’aquest cap de setmana està abandonat en aigües internacionals, prop de la costa de Líbia, després de salvar dotze persones. ‘La Comunitat Valenciana torna a oferir-se com a terra d’acollida’, ha dit Oltra a Twitter. I ha afegit: ‘Esperem que el Govern d’Espanya estiga a l’altura d’un poble que no abandona ningú i que autoritze al pesquer de Santa Pola de tornar a costes valencianes amb aquestes dotze persones.’ Per justificar la decisió, ha recordat que es tracta de recuperar uns valors de solidaritat que la Unió Europea sempre ha representat.
➡️La Comunitat Valenciana vuelve a ofrecerse como tierra de acogida
➡️Esperamos que el Gobierno de España esté a la altura de un pueblo que no abandona a nadie y que autorice al pesquero de Santa Pola a volver a costas valencianas con estas 12 personas https://t.co/FtVRcIz3Po— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) November 27, 2018
En la mateixa línia, el batlle de València, Joan Ribó, ha fet públic un missatge per les xarxes socials en què es fa ressò de la petició d’Oltra i informa que València ‘s’ofereix formalment per a acollir les 12 persones salvades pel vaixell pesquer de Santa Pola’. Malgrat aquest oferiment, el govern espanyol insisteix que el pesquer ha de tornar els immigrants a Líbia, que és d’on van sortir. El patró del pesquer ha advertit que s’hi oposen i hi podria haver una revolta al vaixell.
#València se ofrece formalmente para acoger a las 12 personas rescatadas por el barco pesquero de Santa Pola. Nuestro deber ético y humano con las personas que arriesgan sus vidas huyendo del terror, la guerra o la miseria no terminó con el #Aquarius, como apunta @monicaoltra https://t.co/TN0s8gFFMg
— Joan Ribó (@joanribo) November 27, 2018
LA XIFRA
9 milions d’euros és el que poden haver perdut els comerciants de la zona de Ribesaltes, després d’una setmana de blocatge de les carreteres a càrrec del moviment de les Armilles Grogues. Representants dels comerciants s’han reunit avui amb el prefecte, Philippe Chopin, per demanar-li que aturi els talls a les vies de comunicació.
TAL DIA COM AVUI
El 27 de novembre de 1898 naixia Marià Manent i Cisa, poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i un home clau de la cultura literària catalana del segle XX.
