Elena, Cambray, Jordà: el govern del mal govern

Ara que ja no hi ha Junts al govern i, per tant, hi ha menys soroll, aniria bé que les anàlisis fossin més precises i menys de perdigonada.
El tema d’Interior és molt seriòs i no és un tema que hagi generat només ERC, o la poca traça del reacondicionat conseller Elena, és un tema que ve de temps anteriors i involucra a tots els partits que han dirigit la Conselleria.
Menyteniu sovint l’autonomia però Interior precisa una atenció d’estat i un periodisme exigent perquè els temes que tenen entre mans són seriosos. Tant seriosos que afecten directament la vida de les persones. Per acció o per omissió. Tant seriosos que contenen poder real sobre les coses que passen i les que no passen.
No és el mateix que una crissi d’egos polítics.
És, aquí sí, la crissi d’una estructura d’estat.
Preguntar-se qui controla efectivament el Cos i d’on ve és una pregunta pertinent.

Des de quan una colònia pot tenir un govern i damunt bo, Sr. director? Perquè llavors ja no ens cal ser un nou estat que sembla la brama que corre les diferents capçaleres de la colònia.

De fa poc ençà que els sèniors rebels del (nacional) s’han fet autonomistes espanyolistes mentre els del (món) mantenen l’ortodòxia i els juniors (d’aquest digital) fan de fulcre del nou format.

Oblidant-se uns i altres que tot aquest entramat perfectament planificat abans, durant i després de l’esdeveniment tan exitós depèn dels votants o potser ni això. No caldrà.

Dependrà de com vagin les coses on prenen les decisions que afecten l’economia i amb la sobrepoblació de la colònia serem segons convingui en un nou escenari.

I com sempre a esquena del poble com acostumen les elits que s’adapten d’una manera cada cop més impúdica al que convingui per tal de mantenir la seva lluentor.

TENIM UN GOVERN AMB MINORIA ABSOLUTA

Això passa perque molts votants s’han cregut que la paradoxa dels independendistes reformistes, no és una paradoxa (impossible per definició) si no una cosa possible.

La culpa és del que inventa les mentides. No dels que se les creuen.

I més si les mentides les diu un gran periodista de solvencia contrastada durant la seva llarga i prolifica carrera. Model pels periodistes novells.

No sé quina mosca el va picar per sortir i sostenir aquest ciri trencat que tant mal ha fet al procés independentista. Gairebé l’ha ensorrat.

És de miracle que encara ara el cos de Mossos d’Esquadra pugui mantenir bona part de les qualitats que l’han dut a ser una policia moderna i capdavantera de l’Estat (especialment si comparem amb la PN i la GC, es clar…). Poc es parla de la manca de renovació al cos, concursos, cursos de formació, renovació del parc mòbil.., que en una dècada no ha fet més que envellir i ara és com un arbre al que s’ha anat desguarnint.
Podríem parlar de perquè és la policia més plural que podem trobar, ja que hi podem trobar molt proporcionalment representat tot l’arc ideològic de Catalunya entre els seus professionals. Però de res serveix parlar ni d’aquestes excel·lències ni dels sempre vergonyants intríngulis polítics si no som capaços de veure les enormes mancances laborals a les que cada dia s’estan enfrontant els agents, caporals i sergents de la nostra (o no tan nostra) Policia.
A ells, als que surten a patrullar, ben poc els preocupa qui els mani i sí que els importa quan hi haurà un nou concurs que els pugui permetre acomplir més i millor els requeriments, o si el cotxe amb més de 400.000 kmts que condueixen, servei rere servei, no els deixarà tirats com ho va fer la setmana passada.
No sé si m’explico…

NO ELS HA FUNCIONAT
A la Constitució espanyola, en el Títol VIII “De l’organització territorial de l’Estat” hi ha tres capítols, el tercer “De les Comunitats Autònomes (Art 143 a 158)”, és on hi ha el moll de l’os de la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols.
Resulta doncs que l’autonomia és obligatòria i la independència està prohibida.
Quan Franco ho va voler deixar tot lligat i ben lligat, gairebé ho va aconseguir, però es va descuidar de lligar els catalans. Ara resulta que l’Autonomia de Catalunya la fem possible els catalans des de la Generalitat autonòmica sempre intervinguda, però també la podem fer impossible els mateixos catalans si som radicalment desobedients. Només ens cal fer una confrontació democràtica com ja vam començar a fer l’1-O de 2017.
Vist d’on venim, el mal govern és el resultat natural de les servituds de la política de partits, de la intervenció de l’estat, i de l’economia extractiva que ofega i fa inviable la gestió competent en totes les àrees de govern, i és que no podia ser d’una altra manera.
Amb cada nova crisi de govern autonòmic ens acostem més al desastre constitucional del regne d’Espanya i, al mateix temps, ens acostem més a la independència de Catalunya.
Des de bon començament aquell any 1977, molts ja vam veure que l’invent del model autonòmic era només una fugida endavant perquè el franquisme no suportaria un model federal.
Ara es troben que allò tan essencial per blanquejar aquesta monarquia franquista, allò que controlen tan bé perquè van retallar l’Estatut, i encara retallen les inversions de forma desenfrenada, doncs tampoc no els ha funcionat.

Tant de bo només fos un mal govern ple de supèrbia, avarícia i vanaglòria…

Des del febrer del 52% ens van portant dissimuladament a satisfer el colonialisme espanyol i la constitució-trampa estupiditzant del 78.
Els importa més l’IBEX 35 que no pas la independència. Els importa més la “pau social” que no pas la nació catalana.

Sense cap imaginació per crear una Nació diferent com ells mateixos imaginàven abans del primer d’octubre.

Crec que no servirà de res una llista cívica o idea semblat. No creieu?
No creieu que una llista cívica serà fagocitada pel sistema de llistes tancades?

Ningú s’atreveix a dir que amb el sistema electoral constitucional qualsevol llista de ciutadans honestos serà contrarestada per les milers corrupteles institucionals; corrupció tant del sistema autonòmic com del sistema judicial espanyol.

Imaginació NOMÉS per dir:
són fatxes”
són botiflers”
ens volen sotmesos”
són repressius”
volem la independència”
l’altre partit és traïdor”
no sortiu al carrer”
…Cap tipus de idea imaginativa!! Perquè volen que tots els ciutadans oblidin la llibertat que qüasi vam tocar el mateix dia que TOT EL GOVERN va decidir no proclamar la independència guanyada sota les porres de la policia.

Que el senyor Josep Maria Estela hagi volgut defensar el cos de les ingerències polítiques i per això s’hagi trobat de sobte desposseït del càrrec, és sense cap dubte un gest que l’honora moltíssim, i que hauria d’avergonyir al governet de mandaos d’ERC. Que això desfermi la repulsa gairebé unànime dins el cos, és un fet que honora moltíssim als Mossos i que poc o molt acabarà repercutint contra ERC. Aquesta pèssima decisió de nomenar un nou Cap destituint al que ho ha fet bé comportara que el senyor Eduard Sallent imposat per Elena (conseller també imposat), es posara a disposició de les ordres directes del Pantagruel, que és -pel que sembla-, l’autèntic president de Catalunya? No li sembla al “señor de las junglas” d’ERC que el que està fent cada dia s’assembla més a una dictadura franquista, amb un president fals que serveix només per parar els cops i dominant TOTS els fils del poder: mitjans, policies, el clero i el que faci falta a través dels seus quatre sicaris a sou que els tenen amenaçats a tots a imatge de la màfia siciliana. Això també és una ordre del gobierno de españa, señor Junqueras?
Quin fàstic!

El problema és que el mal Govern d’ERC no només fa mal a ERC. Fa mal a tot l’independentisme i fa mal a Catalunya. No me n’alegro. Veurem què fa Serret amb la bona feina que esva fent Alsina. Veurem què passa a Economia, on Giró havia tornat a posat el dèficit fiscal sota els focus i estava a punt d’aconseguir que la Generalitat tornés als mercats.
Mentrestant, Junts ja és fora del Govern. Encara estic esperant que Borràs m’expliqui com pensa implementar la DUI, ara que ho ha aconseguit.
La situació és que d’aquí a un any ens podem trobar amb Collboni d’alcalde de Barcelona i Illa de President de la Generalitat.
Mentrestant podem seguir acampant a la Plaça Catalunya o a la Pìca d’Estats. L’Estat espanyol pot suportar-ho perfectament. Inclús cada cap de setmana. Ells ja tindran tots els resorts de poder real.

LA PURGA D’ERC…

He llegit que un alcalde d’ERC estava preocupat perquè dins el partit hi havia caça als dissidents.

El partit d’Aragonès en hores baixes, cada cop més autoritari, busca la unanimitat per tancar les files i mentre accepta al seu govern minoritari velles glòries dels PSC, Convergència i Comuns, cara endins, actua amb mà de ferro contra la dissidència de la base.

Com diu Colomines, la unanimitat no es pot equiparar al consens. La unanimitat és la porta al totalitarisme…

La supèrbia, l’avarícia i la vanaglòria porten al partit a esdevenir cada cop més una secta…

I ja està, director, un titular i quatre ratlles i prou? No es pot escriure les vergonyes sobre aquesta colla d’incompetents venuts que també ens venen el país com a saldo, bocí a bocí? Que ens condemnen a ser ciutadans de segona amenaçats perpètuament a casa nostra? Quina màfia són!

Jo vull saber més. Vull saber qui és aquesta Jordà que ho fa tan penosament que mortifica la nostra pagesia. També té l’encàrrec d’España per a trinxar-la? I és clar que sí!

Vull saber per què consentim que aquests partits plens de gent inepte incompetent cínica i amb cara de ciment ens governi, com aquest president que tenim que és una vergonya? Els partits han de ser això: un cau d’aprofitats trinxa-països, desleials i venuts, uns LLADRES? És a tot al que podem asoirar, a tenir no u projecte ni tant sols unaideologia sió UN PARTIT, una colla d’orgaitzats per a llescar un tant del que España ens roba? És aquest el nostre destí?

Mossos? España els té ganes, com als Bombers que el nostre flamant governet ja ha entregat, com la llengua que ja han venut.. és clar que faltaven els Mossos, si ja trigaven!

Per què no fem el rebombori que cal exposant les vergonyes fil per randa en lloc de fer anuncis higiènics? És el que necessitem, ni més ni menys, director, és el que cal. Estem amb tu. I nosaltres també tenim el paper d’emissaris. Persistirem.

demano als comentaris que siguin una mica més positius. És important dir el que hom pensa. És imprescindible denunciar la injustícia, la mentida, la traïció i la incompetència. Però és perillós fer-nos-hi mala sang. Si tenim un President i un Govern petit i mediocre no l’aixecarem pas enlaire dient-ho mil vegades. Ens podem desfogar un dia. La resta de dies hem de pensar en la sortida del laberint, amb tota la resilinència que calgui i, també, amb tota la paciència (que és la mare de la ciència). Per a sortir del laberint necessitem patriotisme (estimar al país, amb totes les seves misèries, incloses ses grans mediocritats) i ciència/paciència; necessitem posar el cap (i les mans i els peus) al servei d’un cor que estima. Ja sabem que de l’amor a l’odi hi va poc; i ningú no és sant, així que ens podem esbravar un dia, o dos, però els altres toca ciència i paciència. Dit això amb tot el respecte i amb tot l’afecte cap al col.lectiu Vilaweb, començant pel seu director, que aguanta cada dia l’antorxa encesa de la nostra esperança.

La interpretació de l’editorial està molt ben construïda. El referent als vicis dels governants estan ben col·locats en mig del discurs. En tot cas, però, l’acció de govern d’avui no és massa igual que l’acció de govern en el renaixement. Ni avui hi ha prínceps, ni ningú els vol per a res.
Dit això, sí que el país requereix d’un govern excel·lent. I en això hi hauríem d’estar tots d’acord. És molt important també per la causa independentista, doncs un bon govern es contraposa a allò que fa l’estat espanyol i el seu gabinet de torn. La sortida del govern de la gent de junts ens torna a despistar, i és també en ella mateixa una pàgina més d’autonomisme. En aquest punt cal anar amb prou cura. Catalunya requereix presentar-se com un interlocutor eficient, pràctic i solvent. Al mateix temps, Catalunya requereix ser present com a contrapunt i amenaça a un estat espanyol fora d’osques. La contraposició entre autonomisme i independentisme té una part de fals problema, ja que com molt bé ens ensenyen els escocesos, és possible preparar un estat independent des d’un protoestat autonòmic. També ens ho corroboren altres testimonis que ens parlen de com en el cas català, el pas d’un model d’estat a un altre no estava tan allunyat.
En conclusió, el problema ara és explicar alhora com han de funcionar un govern excel·lent i un moviement independentista transformador armonitzats i omplint un mateix espai. No és fàcil, però és el que ens cal. El bon govern és també la base on s’assenta un estat federat català (independent) en els nous estats units d’europa que tan difícil trajectòria sembla que van tenint.
Seria un acte de supèrvia no veure els problemes interns propis i heretats de l’administració feta fins ara. Des de la humiltat, algun ull de poll sí que hi ha. Que les solucions proposades poden ser millors? Segur. Però, en tot cas, algú remou quelcom, i això té algun valor.

Un editorial excel·lent que transmet l’essència d’un missatge en poques paraules. Això m’agrada.

Com diu Melitó Camprubí, no es tracta d’una crisi ordinària d’uns quants polítics, sinó d’una molt greu que ens afecta a tots. Es tracta d’una institució governamental (diguem-ho Estatal) que ha demostrat la seva funció necessària més d’una vegada, com en els atemptats terroristes del 17A. Danyar el cos policial Catalana per motius polítiques és molt seriòs.

Quan hem tingut un “bon govern autonòmic”?
Si som els darrers en energies renovables, no tenim un bon stock d’habitge públic per fer front a l’emergència social o l’ús real del català a l’escola i a la universitat és inferior al que marca la llei entre altres qüestions. No és perquè no siguem independents sinó per la política “lliberal” practicada pels governs de CiU durant anys.
Que es plantegi una independència sense contingut com la solució a tots els problemes pels mateixos que van renunciar a practicar polítiques que fomentessin l’equilibri social em sembla una sortida desesperada pels qui en el fons no tenen o no volen definir propostes per evitar un debat del que no se’n sortirien.

I és que els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, ja van entendre des del primer moment (a la seva època i amb l’habilitat de saber expressar-ho amb una pintura de qualitat) el que la gent corrent, només una mica alerta de com va la política, fa temps que ha interpretat com es precisament el govern que tenim avui d’ERC.
En fi que les definiciona de supèrbia, avarícia i vanaglòria que no se’m digui que no són prou adients pel que fa a la forma de fer d’aquesta gent.
Amb tot, crec que si hi hauria d’afegir un altre d’aquests pecats capitals com és el de l’enveja.
Un govern que s’ha construït sobre la base de la sistematica desqualificació dels governs que ens han precidit (el que s’ha fet i dit dels governs de Jordi Pujol, basicament només responen a la lògica de l’enveja i no diguem res del boicot respecte del President Puigdemont, en aquells moments claus per fer possible la nostra soberania com a pais.
Si, amb aquests plantatgements allargaran la legislatura -és el seu paper- fins que l’ofegament serà tant intens, que facilitara les condicions per la creació d’un nou paradigme.
Afortunadament aquesta gent no és, ni serà mai ningú, per frenar el procés inexorable de la vida.
Questió de no pas massa temps.

Supèrbia, avarícia -que jo canviaria per cobdícia, més escaient- i vanaglòria. Tu creus, Vicent, que amb només aquestes males condicions n’hi ha prou per censurar un govern, un govern com el que tenim? Jo, que no vull ser un expert polític, crec que aquesta vegada, potser, has fet curt. El govern que regeix els destins de Catalunya a l’hora actual, mereix sobretot, de ser titllat de molt dolent, i repressor. A la vista està la destitució del cap dels mossos que, segons la impressió donada, no hi ha hagut cap diàleg entre les parts.
Elena ha tirat pel dret com ho hagués fet qualsevol polític repressor de la casta.
No vull dir amb tot això, que no estigui d’acord amb tu, que consti, però potser hi hagués cabut en el teu article més censura dirigida al govern. Per cert, les enquestes del CEO són ben poc encoratjadores. Se’m dirà que les enquestes d’opinió no reflecteixen de forma contundent el resultat de les eleccions, això és una frase recurrent que, a la pràctica, dona vencedor o molt ben situat un partit no desitjat, com ja va passar en les ultimes eleccions. Em preocupa molt i molt un govern format per PSC, ERC i els Comuns. Seria per Catalunya una total debacle !

Em falten més elements per fer-me una composició del que està succeint. I estic segura que en Partal sap més del que explica.
M’agradaria una cronologia dels desencontres entre la cúpula de mossos i els consellers que hi ha hagut a Interior i per que continua amb consellers de partits diferents un personatge tan sinistre com Pere Ferrer.
També m’agradaria més claredat sobre el paper de Trapero en tot aquest relleu de les cúpules anteriors.
Que hi ha de veritat en la petició d’escorta personal per Junqueras, que no s’ha vist necessària per cap dels comissaris que han passat i que ha rebotat moltíssim a ER?
No cal recordar que aquesta Conselleria subsidiària del Ministerio de Interior espanyol ha denegat sistemàticament qualsevol petició d’Escortes pel President Puigdemont.
Opacitat, manipulació, encobriment de conductes delictives dels propis mossos. Corporativisme defensiu davant la ciutadania. Denúncies falses contra activistes.
Anar-hi anant.

Quina pena que molts catalans independentistes pensen que els dolents són els d’ERC i, quina pena que mots catalans independentistes pensen que els de Junts (que els d’ERC anomenen postconvergents) són els dolents.

Quina pena que els catalans independentistes convençuts no s’adonen que són víctimes d’una gran estafa, els peons d’un sistema de partits polítics que només tenen una ideologia:

https://www.youtube.com/watch?v=HKQKKYxxhpo