11.07.2016 - 22:00
|
Actualització: 11.07.2016 - 23:43
El ple del Consell Social de la Llengua Catalana va aprovar per unanimitat la proposta d’actuacions en matèria lingüística per al quinquenni 2016-2021, que consta de 136 mesures. El document neix de la necessitat de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, ja que és impossible d’emparar el català en certes situacions. Les actuacions s’estructuren en cinc àmbits:
—Dret d’accedir al coneixement de la llengua catalana.
—Dret d’emprar el català en l’àmbit de lleure.
—Dret d’emprar el català en l’àmbit assistencial i sanitari.
—Dret d’emprar el català en les relacions comercials i en l’àmbit dels serveis.
—Dret d’emprar el català en l’àmbit comunicatiu.
El document va ser tramès al govern balear perquè legislés o actués en conseqüència. El consell no té potestats executives perquè és un òrgan consultiu.
La directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, ja va anunciar ahir que l’equip de govern preveia de presentar abans d’un any un decret que reguli els usos lingüístics en l’àmbit de la sanitat i el lleure. Fuxà va recordar que actualment els ciutadans no tenen garantits el dret de ser atesos o parlar en català en el sistema sanitari públic. Pel que fa al lleure, va assegurar que s’exigiria als monitors d’esplai un coneixement bàsic de la llengua.
L’apartat del ‘dret d’emprar el català en les relacions comercials i en l’àmbit dels serveis’ és el que ha aplegat més propostes d’actuació, quaranta-dues, en el document aprovat pel consell. Fuxà reconeix que no hi ha cap normativa específica per a garantir els drets lingüístics dels consumidors. Tanmateix, considera que aquest buit és una oportunitat per a prendre mesures ambicioses, com ara incentius fiscals per a aquelles empreses que contractin gent amb coneixements de català. S’estudien, també, actuacions en més àmbits.
Ací podeu llegir les 136 actuacions aprovades pel Consell Social de la Llengua Catalana:
‘Abraçar el nacionalisme català’
El portaveu parlamentari de Ciutadans, Xavier Pericay, va lamentar el contingut del document aprovat pel consell i va acusar el govern de seguir el model de la Generalitat de Catalunya: ‘La presidenta Armengol està en el seu dret d’abraçar el nacionalisme català, però en la intimitat. Les seves polítiques públiques no poden exposar els balears a un procés anàleg al que s’ha viscut aquests darrers anys a Catalunya.’