El govern rescata el Diplocat i provarà d’aturar-ne la liquidació

El Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, ha aturat la seva liquidació després d’un acord del consell de govern de la Generalitat. Segons la portaveu Elsa Artadi, com que ‘no el van poder aturar per la via judicial’, el consorci no ha perdut la personalitat jurídica i, per tant, ‘el procés de liquidació no va finalitzar’. Aviat es convocarà el ple del patronat. El govern també ha acordat que es reuneixi el patronat per decidir el futur de l’organisme. Una reunió que serà presidida pel president de la Generalitat, Quim Torra.

▶ #Portaveu @elsa_artadi: “els òrgans del Diplocat segueixen i es torna a reunir el ple que és l’òrgan que ha de decidir com transitem per tornar a posar en marxa el Diplocat” @exteriorscat pic.twitter.com/2TZrkgt3g9

— Govern. Generalitat (@govern) June 12, 2018

• Per dignitat, tornem a obrir el Diplocat

L’assemblea d’ex-treballadors del Diplocat va fer públic un comunicat en què deia que el consorci deixava d’existir oficialment. Va ser el mes d’abril i, en el text, denunciaven que el govern espanyol del PP decidís si calia o no mantenir el Diplocat i negaven que el consorci tingués com a objectiu difondre el projecte independentista. A més, demanaven al futur govern de Catalunya que tornés a obrir el Diplocat o una entitat similar, ‘ja que ha demostrat a bastament ser una eina d’internacionalització dels valors i les potencialitats del país útil i eficaç’.

El govern espanyol va liquidar el Diplocat en aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. El reia decret ho justificava així: ‘Cal suprimir aquells òrgans que resultin innecessaris en aquest context o que hagin estat creats amb l’única finalitat de donar resposta al desenvolupament del procés secessionista.’

El Diplocat era format per institucions públiques —com la Generalitat de Catalunya, les batllies de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vielha e Mijaran—, entitats de l’àmbit financer i empresarial —com la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, el Consell de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, la PIMEC, i Foment del Treball Nacional—,  entitats de l’àmbit social, sindical i esportiu —com la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, CCOO, l’UGT, el FC Barcelona— i universitats, escoles de negocis i centres acadèmics.