29.10.2017 - 10:10
|
Actualització: 30.10.2017 - 07:19
El ministre belga d’Immigració, Theo Francken, va declarar ahir al matí que el seu país podria concedir asil polític al president de la República Catalana, Carles Puigdemont, si ho demanés, per la possibilitat que no tingués ‘un judici just’ si acabés essent detingut per les autoritats espanyoles. ‘No és una cosa irreal, ben mirat’, ha dit Francken en una entrevista a la cadena belga VTM: ‘Es parla ja d’una pena de presó [per a Puigdemont]. Quedaria per veure fins a quin punt seria just aquest judici’, va afegir, sempre sobre la hipòtesi que Puigdemont decidís de demanar l’asil polític a Bèlgica. Són declaracions que van recollir diversos mitjans internacionals.
Francken també ho va manifestar en un piulet a Twitter:
Francken: "Catalaanse minister-president Puigdemont mag politiek asiel aanvragen" https://t.co/TLi1DS54Dh
— Theo Francken MP (@FranckenTheo) October 29, 2017
Tanmateix, ahir a la tarda, el primer ministre belga, Charles Michel, va contestar al possible oferiment d’asil del seu ministre d’Immigració, tot demanant-li que no afegís ‘llenya al foc’, en relació amb l’actual situació política de Catalunya. En un comunicat, Michel va dir que la possibilitat d’oferir asil polític al president de la República ‘no és, en cap cas, a l’ordre del dia’.
Poques hores abans, el portaveu del PP espanyol i vice-president primer del grup PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, havia criticat durament el ministre d’Immigració belga, dient que la possibilitat d’oferir asil polític a Puigdemont era ‘un atac inacceptable d’un membre del govern belga a un altre estat de la UE, Espanya’. I va demanar que la posició de Francken fos ‘corregida immediatament’. González Pons va anar més enllà i va etzibar: ‘Sense tenir cap motiu ni competència per fer-ho, i avançant-se a qualsevol esdeveniment, Francken es permet de valorar un possible judici a Puigdemont fent greus acusacions contra el sistema judicial espanyol, la feina dels jutges espanyols i l’estat de dret a Espanya.’
També va dir que acceptar una petició d’asil del president de la República seria contrari als tractats de la UE i a les normes internacionals en aquesta matèria, que estableixen que no hi tindran dret les persones sobre les quals ‘hi ha motius fonamentats per considerar que han comès un delicte greu fora del país de refugi’, ni tampoc persones que siguin ‘culpables d’actes contraris als principis de les Nacions Unides, entre els quals hi ha la integritat territorial dels estats membres’.
La tensió entre el govern de Bèlgica i el d’Espanya ha estat evident des del referèndum del primer d’octubre. Charles Michel, que governa amb coalició amb els flamencs del N-VA, va ser el primer dirigent europeu a criticar la violència policíaca contra els catalans. Més tard, es va apartar del guió del discurs de la majoria d’estats membres de la Unió Europea sobre la defensa de l’ordre constitucional espanyol i va demanar un diàleg i una negociació entre iguals entre Puigdemont i Rajoy, cosa que va irritar la diplomàcia espanyola. Fins al punt que la Moncloa va enviar una carta amenaçadora a l’ambaixador de Bèlgica a Espanya.
Vegeu també:
‘És impensable que Bèlgica no reconegui Catalunya’, diu un politòleg flamenc reconegut (publicat l’agost del 2015, un mes abans del 27-S).
