18.07.2017 - 17:23
BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)
La Direcció de Política Lingüística de la Generalitat ha considerat aquest dimarts que les recents sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre les lleis de l’audiovisual, d’acolliment, del cinema català i del codi de consum “un cop més, afebleixen la posició del català”.
En un comunicat, un cop fet públic el contingut íntegre de les sentències –ja va reaccionar fa dues setmanes quan el text no es coneixia íntegrament–, ha considerat que el TC admet la constitucionalitat de les normes “amb elements interpretatius i esmenes de caràcter restrictiu”.
En la Llei d’acolliment, la Generalitat assenyala que la sentència accepta que el català sigui llengua vehicular per a la formació i informació en el primer acolliment, “sempre que no sigui l’única”, i iguala la validesa d’ambdues llengües.
També accepta que l’aprenentatge de llengües comenci pel català, però anul·la la necessitat d’aconseguir-ne unes competències bàsiques, la qual cosa per al Govern suposa una “erosió” de l’opció del català com a eina d’acolliment.
En la sentència sobre el codi de consum, el TC declara constitucional el dret dels consumidors a ser atesos en català, però amb una interpretació restrictiva que “incrementa la inseguretat jurídica”.
La Generalitat assegura que el tribunal deixa la “porta oberta” a noves regulacions estatals que imposin el castellà, i ha remarcat que deixa el català en una situació jurídica pitjor que la que tenia amb anterioritat.
“PERPLEXITAT”
En la Llei del cinema, el TC desestima el recurs del PP, encara que rebaixa del 50% al 25% la quota de reserva de presència mínima del català, davant la qual la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha manifestat “perplexitat”, ja que establir quotes no correspon a un tribunal sinó al legislador.
Quant a les disposicions lingüístiques de la Llei de l’audiovisual impugnades, el TC estableix que la doble oficialitat ha de ser entesa segons un patró d’equilibri que no atorgui prevalença d’una llengua sobre una altra i accepta que la llengua normalment empreda pels prestadors sigui el català sense que s’exclogui el castellà.
