05.07.2017 - 14:52
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
La Generalitat ha considerat aquest dimecres que el Tribunal Constitucional (TC) ha reconegut la constitucionalitat de la seva política lingüística amb “elements interpretatius restrictius” en les quatre sentències sobre la Llei de l’audiovisual, d’acolliment, del cinema català i del codi de consum.
En un comunicat, la Direcció general de Política Lingüística de la Generalitat ha afirmat que les sentències, de la qual esperen el text definitiu, mostren la voluntat del PP de “perjudicar la normalització del català i incidir en la convivència lingüística”.
La Generalitat creu que la sentència posa de manifest la constitucionalitat dels preceptes lingüístics impugnats de la Llei de l’audiovisual, encara que considera que la doble oficialitat ha de ser entesa “segons un patró d’equilibri que no atorgui prevalença d’una llengua sobre una altra”.
El tribunal, segons la Generalitat, accepta que la llengua normalment usada pels prestadors de serveis de l’audiovisual sigui la catalana sense excloure el castellà, “com ha estat sempre”, i també admet com a constitucionals els articles que garanteixen que la majoria dels canals ofereixin programació en català, recordant que és una llei impugnada pel Govern del PSOE.
Sobre la Llei d’acolliment, assenyala que el tribunal entén l’accés a la formació en castellà queda condicionat a aconseguir un nivell de català, però que la norma garanteix que, a més del català, el castellà serà après pels immigrants en el primer acolliment.
Quant a la llei del codi de consum declara constitucional el dret dels consumidors a ser atesos per escrit en la llengua que triïn, sempre que s’ajusti als termes de la sentència, que encara no es coneixen.
Segons el tribunal, diu la Generalitat, no es pot imposar cap de les dues llengües, la reciprocitat només és exigible en les relacions entre poders públics i ciutadans i no accepta el règim sancionador.
LLEI DEL CINEMA
Pel que fa a la Llei catalana del cinema, el tribunal reserva la presència mínima necessària de català rebaixant-la del 50% al 25%, “sense que se sàpiga en quins barems o paràmetres se sosté aquesta reducció”.
Ha retret la “mala intenció” amb què les normes catalanes van ser impugnades, destacant que tres ho van ser el 2010 i una el 2006, i ha recordat que queden pendents de resoldre les impugnacions de la Llei de l’occità i la d’Educació de Catalunya, impugnades per governs del PSOE i el PP.
