02.07.2017 - 12:03
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
El Govern espanyol està treballant en el paper decisiu que poden tenir els ajuntaments perquè no se celebri el referèndum per l’independència de l’1 d’octubre a Catalunya, ja que els municipis col·laboren en l’organització i celebració de qualsevol procés electoral, en temes com tenir actualitzat el cens o el sorteig entre els veïns per formar les taules electorals.
Fonts de l’Executiu asseguren a Europa Press que s’estudia com frenar l’ajuda dels ajuntaments si s’ofereixen a ser l’alternativa al procediment electoral habitual, especialment prestant locals de votació l’1 d’octubre, ja que són col·laboradors imprescindibles perquè se celebri qualsevol elecció.
Per preparar la reacció, les mateixes fonts expliquen que una de les bases amb les quals es confia comptar és la publicitat prèvia que requereix un referèndum: els que tinguindret a votar han de saber-ho amb antelació, així com on podran fer-ho.
En algun moment, asseguren, s’haurà de donar publicitat a alguna forma de cens i anunciar els llocs de votació, siguin municipals o d’un altre tipus.
La celebració d’eleccions o d’un referèndum legal, com va ser el que va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, requereix la col·laboració dels ajuntaments en diferents moments del procés.
Són col·laboradors indispensables de l’administració electoral, segons el paper que els atorga la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg) en el seu articulat.
A més de col·laborar en l’elaboració i publicació del cens, els municipis tenen una funció rellevant en el desenvolupament de les campanyes electorals: en els set dies següents a la convocatòria de votació, han de comunicar a la Junta Electoral de Zona els espais disponibles per a la publicitat exterior, per fixar la propaganda; i en els deu dies següents, també han d’informar de quins locals i llocs posen a disposició per realitzar actes de campanya.
També són els encarregats de la formació de les taules electorals, sempre sota la supervisió de les Juntes Electorals de Zona.
Els ajuntaments fan un sorteig públic entre els 25 i els 29 dies posteriors a la convocatòria de la votació, en el qual es designa als presidents i als dues vocals de cada taula així com als suplents.
Són, no obstant això, les Juntes Electorals les que comuniquen després als triats la seva designació i les que gestionen les reclamacions.
ACTUALITZACIÓ DEL CENS
El primer graó és l’elaboració d’un cens, la llista actualitzada dels ciutadans amb dret a vot tant en territori nacional com a l’estranger.
És responsabilitat de l’Oficina del Cens, dependent de l’Institut Nacional d’Estadística i que exerceix les seves competències sota l’adreça de la Junta Electoral Central.
Al llarg de l’any són els municipis els que s’encarreguen de mantenir actualitzat el cens perquè comuniquen les altes i baixes del padró.
Una vegada que un procés electoral està en marxa, pengen a les seves dependències les llistes perquè tots els veïns les puguin consultar i presentar reclamacions.
La responsabilitat del cens és en tot cas de l’Oficina de l’INE, que s’encarrega d’enviar a cada potencial votant una targeta amb les dades actualitzades de la seva inscripció en el cens i del col·legi, la secció i la taula en la qual li correspon votar.
ELS SECRETARIS MUNICIPALS
De la importància del paper municipal en unes eleccions es mostra també en que la llei assenyala als secretaris dels ajuntaments com a “delegats” de les Juntes Electorals de Zona (article 11 de la Loreg) i actuen sota l'”estricta dependència” de les mateixes.
Es tracta de funcionaris d’habilitació nacional, que és com es denomina en el llenguatge de l’administració pública als funcionaris que depenen del Govern, en concret, del Ministeri d’Hisenda.
Davant aquest departament han de rendir comptes els secretaris municipals i a ell tenen l’obligació de dirigir-se si detecten qualsevol irregularitat.
A L’ESPERA DE LA LLEI DEL REFERÈNDUM
Catalunya no compta amb una llei electoral pròpia que adapti la legislació estatal, la Llei Orgànica de Règim Electoral General, i té anul·lada pel Tribunal Constitucional la llei de consultes.
S’ha regit fins ara per les normes estatals, encara que para dimarts que ve s’anuncia una llei pel referèndum en un acte al Parlament autonòmic.
La normativa hauria de crear una estructura electoral nova que supleixi la que existeix a Espanya i que no permet la celebració de l’1 d’octubre.
Per començar, és necessari comptar amb el que es denomina una administració electoral, que vetlla per la transparència, la imparcialitat i la seguretat de tot el procés, que ordena i supervisa des de l’elaboració del cens fins a la proclamació dels resultats electorals.
A Espanya, aquesta administració està dirigida per la Junta Electoral Central, formada per una vintena de magistrats del Tribunal Suprem i catedràtics d’universitat.
D’ella depenen al seu torn les Juntes Electorals Provincials i les de Zona, integrades per magistrats de les audiències provincials i dels jutjats de primera instància o instrucció, respectivament, i també per experts.
UN SUPORT MUNICIPAL RELATIU
El referèndum compta amb el recolzament de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), però no amb els ajuntaments de més població i pes a pesar que alguns alcaldes del PSC han mostrat la seva simpatia envers el referèndum.
Oficialment, no obstant això, el partit rebutja la col·laboració municipal el diumenge 1 d’octubre.
Els socialistes governen dos de les quatre capitals de província, Lleida (138.000 habitants, 92.161 d’ells són electors) i Tarragona (130.000 habitants, 90.000 electors), i tenen l’alcaldia de bona part de les ciutats amb major població, com L’Hospitalet de Llobregat (254.000 habitants, 174.000 electors), Santa Coloma de Gramenet (117.000 i 78.000), Cornellà de Llobregat (86.000 i 61.000), Terrassa (215.000 i 153.000), Mataró (125.000 i 86.000) i Granollers (60.000 habitants i 42.000 electors).
Sumen 1.127.000 habitants i 780.000 potencials votants, el 14% del cens català. Es desconeix què farà finalment l’Ajuntament de Barcelona, que aporta 1,14 milions d’electors (d’entre 1,6 milions de veïns) i l’equip dels quals de govern s’ha desmarcat d’un referèndum il·legal, però no ha descartat la seva col·laboració perquè se celebri.
Entre tots ells, incloent Barcelona, suposen el 35% del cens electoral català, compost per 5,5 milions d’electors segons les xifres oficials de les últimes eleccions al Parlament del 2015.
