04.06.2017 - 09:36
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
El Govern espanyol compta amb informes de l’Advocacia de l’Estat segons els quals, la jurisprudència que ha anat generant ja el Tribunal Constitucional (TC) sobre el procés sobiranista català li permetrien demanar en els tribunals que s’anul·lin o bloquegin tots els passos que la Generalitat catalana vagi donant per realitzar el referèndum indepententista, entre ells, el precinte de les urnes, de les paperetes de votació i fins i tot de la publicitat que es fes per demanar el vot.
Això suposa que el Govern central no té per què esperar al fet que s’arribi el dia concret de la celebració del referèndum per tractar d’impedir-ho, sinó que pot fer-ho mitjançant el recurs de tots els actes previs que es realitzin per a la consecució de l’objectiu de celebrar el citat referèndum sobiranista, utilitzant com a suport tota la jurisprudència generada ja pel TC referent a això.
Així es recull, per exemple, en els fonaments de dret de l’acte emès per l’alt Tribunal el passat 14 de febrer, arran de l’incident d’execució de la sentència que anul·lava l’acord del Parlament en el qual la Càmera catalana donava inici al procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015, en el qual es declarava “solemnement l’inici del procés de creació d’un Estat català independent en forma de República”.
Sobre la base de la decisió del TC d’anul·lar el citat acord, l’Advocacia de l’Estat va plantejar, en nom del president del Govern central, un incident d’execució de sentència contra la resolució del Parlament de Catalunya del 6 d’octubre de 2016 sobre l’orientació política general del Govern espanyol, que va ser resolt el passat 14 de febrer.
La interlocutòria del TC anul·lava bona part de la citada resolució de la Càmera catalana que es referien a la convocatòria del Referèndum, al procés constituent i al futur polític de Catalunya.
Però, a més, en els fonaments jurídics d’aquest acte del TC, al punt set, es recordava clarament que ja van ser declarats nuls “els actes i actuacions de preparació” de la consulta del passat 9 de novembre.
I especificava que no es podien dur a terme consultes referendàries o no que incideixin sobre qüestions fonamentals resoltes amb el procés constituent que va donar com resultat la Constitució espanyola de 1978 i que resulten sostretes a la decisió dels poders constituïts, per afectar al fonament mateix de l’ordre constitucional.
En aquest sentit, els magistrats del TC recorden que ja en la sentència d’11 de juny de 2015 van declarar “inconstitucionals i nul·les” les actuacions de la Generalitat de Catalunya relatives a la convocatòria als catalans perquè votessin sobre el futur polític de Catalunya el dia 9 de novembre de 2014.
I assenyalen clarament que també eren nuls “els actes i actuacions de preparació per a la celebració d’aquesta consulta, així com qualsevol altra actuació no formalitzada jurídicament, vinculada a ella”.
Les fonts del Govern central consultades per Europa Press expliquen que els informes de l’Advocacia de l’Estat recullen tots aquests detalls de les sentències emeses per l’Alt Tribunal i que –precisen–, sentin jurisprudència amb la qual fer front al desafiament sobiranista català.
Sobre la base d’aquestes resolucions del TC, asseguren, l’Executiu pot anar recorrent tots els passos que es donin des de la Generalitat de Catalunya per convocar el referèndum unilateral d’independència.
Així, es podria, segons expliquen, demanar el precinte de les urnes des del mateix moment en el qual es contractin, així com el de les paperetes de votació, les campanyes de mobilització dels votants, el sistema de recompte del vot o els centres de votació, a més de qualsevol altra actuació que estigués encaminada a aquesta fi.
Fins i tot, expliquen que aquesta jurisprudència empara als funcionaris que es neguin a complir ordres contràries al que diuen les actuacions del Tribunal Constitucional, si des de la Generalitat se’ls ordena que participin o facilitin el referèndum.
Les fonts consultades expliquen que fer valer el contingut de les sentències del TC, la jurisprudència, és considerada pel Govern espanyol com una “bona via” per anar frenant els passos que doni el Govern de cara a la convocatòria d’aquest referèndum independentista.
I ho és –recalquen– perquè suposa posar límit a les actuacions abans que arribi el dia “D”, tractant d’evitar precisament, que s’hagi d’impedir el referèndum a l’últim moment.
