28.08.2015 - 14:04
|
Actualització: 28.08.2015 - 16:20
Els actes institucionals principals de celebració de la Diada Nacional de Catalunya d’enguany es faran el 9 de setembre perquè no coincideixi amb el principi de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S. Així ho ha anunciat el vice-president segon de la cambra, Lluís Maria Corominas, i el conseller de la presidència, Francesc Homs, durant la conferència de premsa de presentació dels actes.
El parlament obrirà la commemoració el dimecres 9 de setembre, a les set de la tarda, amb l’acte de lliurament de la medalla d’honor d’or a la institució a la Fundació Institut Guttman, que celebra el cinquantè aniversari, i a les vuit primeres diputades del parlament restablert el 1980: Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata (a títol pòstum), Trinitat Neras i Assumpció Sallés.
Les biblioteques i Ramon Muntaner, els protagonistes
A les deu de la nit es farà a la plaça de Sant Jaume de Barcelona l’acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat conjuntament pel govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. La història, la cultura i l’art seran la base d’aquest acte, en què es repassaran les commemoracions d’enguany, amb dos fils conductors principals: el centenari de la xarxa de biblioteques de Catalunya i els set-cents cinquanta anys del naixement del cronista Ramon Muntaner.
Corominas ha destacat ‘el manteniment del caràcter institucional’ d’aquest acte, ha fet una crida per a la participació ciutadana i ha demanat a tots els partits polítics que hi assistissin perquè es tractava d’un acte de ‘normalitat democràtica’. Homs també ha remarcat el caràcter institucional de l’acte, el manteniment de l’esperit del canvi de format de la celebració de la Diada, que va impulsar el president Pasqual Maragall l’any 2004 amb el designi d’obrir-lo a la participació dels ciutadans.
El director teatral Josep Maria Mestres ha creat un espectacle que resseguia l’evolució del país a partir del paper de les biblioteques de Catalunya. El propòsit és fer-los un homenatge amb motiu del centenari de la creació de la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya. L’acte, que serà conduït per l’actor Pep Cruz, dóna protagonisme a la microhistòria de Catalunya continguda als relats personals de bibliotecaris i bibliotecàries de tot el país. Els texts seleccionats reflecteixen moments clau de la història del país, entrellaçats amb peces musicals simbòliques i representatives de Catalunya.
L’altre gran fil conductor de l’acte d’enguany és la commemoració dels set-cents cinquanta anys del naixement de Ramon Muntaner. A partir d’un relat elaborat per l’escriptor Albert Sánchez Piñol, l’artista audiovisual Franc Aleu ha pres d’inspiració les quatre grans cròniques medievals catalanes, de les quals Ramon Muntaner en va escriure la més llarga, per elaborar un mapatge per a repassar la història de Catalunya des de la fundació, l’any 988. Ho farà amb la projecció d’un audiovisual a la façana renaixentista del Palau de la Generalitat, símbol de la voluntat d’autogovern del país.
Les efemèrides que es recordaran aquest any durant la celebració són: set-cents anys de la mort de Ramon Llull, set-cents cinquanta anys del naixement de Ramon Muntaner, cent cinquanta anys del naixement d’Enric Morera, cent anys del naixement de Neus Català, cent anys de la creació de la xarxa de biblioteques públiques, setanta-cinc anys de l’afusellament de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, i vint anys de la mort d’Ovidi Montllor.
A l’acte participaran, amb interpretacions musicals i lectures de texts, l’Orfeó Català dirigit per Josep Vila; la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons; la Colla Sardanista Mare Nostrum; els ballarins Xavier Bagà, Bebeto Cidra, Marina Cidra, Cesc Gelabert i Glòria Gella; els actors Sílvia Bel, Pep Cruz, Vicky Peña, Mercè Pons i Rosa Renom; les cantants Alba Carmona i Ilona Schneider, i el guitarrista Toti Soler.
La imatge del cartell de la Diada d’enguany és una pintura rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, a la comarca de les Garrigues. Datada l’any 5.000 aC, representa una escena de dansa. Les pintures del Cogul són una de les primeres representacions artístiques de la col·lectivitat a Catalunya i, en aquest cas, dels homes i les dones del neolític que vivien a la plana de Lleida. Les pintures van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1998 com a part del conjunt rupestre d’art llevantí, que a Catalunya n’hi ha seixanta de registrats.
L’Onze de Setembre mateix, tant la mesa de la diputació permanent del parlament com el govern faran les respectives ofrenes florals al monument de Rafael Casanova de Barcelona. A més, els palaus del parlament i de la Generalitat faran jornades de portes obertes.
