15.09.2021 - 01:50
Potser era una de les millors situacions per a Pedro Sánchez: arribar a la taula de diàleg amb la part catalana encara més dividida. Si el govern espanyol ja es traslladava a Barcelona amb la consigna pública de no cedir ni un mil·límetre amb l’autodeterminació ni amb l’amnistia, i la delegació catalana disposava de pocs mecanismes de pressió real davant la Moncloa perquè cedís, la crisi entre ERC i JxCat d’ahir afebleix la imatge de determinació de l’independentisme en la determinació estratègica de la taula. Si no hi ha cap canvi d’última hora, les delegacions dels dos governs es reuniran aquesta tarda al Palau de la Generalitat, després d’una reunió prèvia entre els presidents, sense cap membre de Junts i amb la CUP manifestament en contra d’això que considera un “paperot”.
Difícilment hi haurà canvis: el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va refusar ahir a la tarda la possibilitat de canviar els noms que ell mateix havia comunicat ahir per telèfon a Pere Aragonès poc abans de les nou del matí i que el president, segons fonts pròximes, ja li va dir que no era allò que havien acordat: que JxCat enviaria a la taula Sànchez, el vice-president del partit, Jordi Turull, i la portaveu al congrés espanyol, Míriam Nogueras, a més del vice-president del govern, Jordi Puigneró. El president de la Generalitat i Sànchez s’havien reunit el dia abans, però no havien parlat de l’alineació de la part catalana, segons fonts de Presidència. Aragonès addueix que tenien un acord verbal des del juliol perquè la delegació catalana la formessin membres del govern Junts ho nega, argumenta que l’acord d’investidura no inclou aquest requisit i diu que, en canvi, sí que hi va quedar per escrit que havia de ser elegida “per consens” i nomenada pel govern.
Tot es va precipitar a primera hora del matí d’ahir. El fet que JxCat fes públic un comunicat amb els noms abans de la reunió del consell executiu va causar un profund malestar a Aragonès pel fons i per la forma. El president va comunicar a Junts que no els acceptaria i, després d’una interrupció inusual de la reunió, i amb Puigneró en permanent contacte amb Sànchez, els consellers de Junts es van abstenir en la votació dels tres membres designats per ERC: Aragonès, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d’Empresa, Roger Torrent. El president de la Generalitat va comparèixer tot seguit a la galeria gòtica de Palau per intensificar la pressió sobre Junts i refermar la seva determinació a no desaprofitar allò que veuen com una oportunitat històrica per a negociar amb Madrid malgrat l’escepticisme de Junts. ERC demana als seus socis “lleialtat màxima”. No volen que la divisió rebaixi la importància d’una operació política que no ha estat fàcil de gestionar amb la Moncloa, ni que les discrepàncies acabin paralitzant-la. Si Junts es plantava amb la tria dels noms, Aragonès es feia valer com a president deixant-los fora, en un gest d’autoritat. Fonts de la Presidència deien que era Junts que s’havia exclòs de la taula. El govern espanyol va avalar la decisió del president de la Generalitat.
Segons Junts, qui ha vetat els seus integrants ha estat Madrid, que no vol asseure’s en peu d’igualtat amb dirigents que fins fa poc eren presoners polítics, i no Aragonès, encara que fos el president de la Generalitat qui es negués en rodó a designar-los. I Junts insisteix que Madrid no pot decidir els membres de la part catalana. Situant el focus sobre la Moncloa, Junts vol rebaixar aparentment l’alta tensió causada pel xoc amb ERC, malgrat acusar-la directament de sucumbir a les pressions espanyoles. Junts assegura que no vol que la crisi amenaci la continuïtat del govern, però, a la pràctica i fins a nou avís, Aragonès i els consellers d’ERC es queden sols davant de la seva principal proposta estratègica per a la legislatura, i això pot ser difícil de gestionar a termini mitjà, amb el perill que encara augmentin més les desconfiances entre els socis. Junts també va fer valer l’abstenció de Puigneró i la resta consellers de Junts en el sentit que no havien obstaculitzat el funcionament de la taula. “Això no obre cap crisi a l’executiu i continuarem treballant per una bona acció de govern”, va dir Sánchez. El cas és que, malgrat els intents previs de tots dos socis de trobar nous mecanismes de coordinació que greixessin el funcionament del govern de coalició, les turbulències de la legislatura anterior es reprodueixen.
Aragonès no va aclarir si nomenaria més consellers d’ERC perquè la delegació catalana tingui el mateix nombre d’integrants que l’espanyola, que anirà encapçalada pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que en farà de coordinador; la vice-presidenta segona, Yolanda Díaz; la de Política Territorial, Isabel Rodríguez; el de Cultura, Miquel Iceta; la de Transports, Raquel Sánchez; i el d’Universitats, Manuel Castells. L’executiu espanyol mantenia ahir que Sánchez no es quedaria fins al final de la reunió de la taula, en un intent de llevar-hi importància política. I destacava, en canvi, el fet que Sánchez viatja a Barcelona per a reunir-se amb Aragonès. Segons fonts de l’oficina del president de la Generalitat, el propòsit és que tots dos presidents acordin primer els objectius i la metodologia de la taula. Aragonès pretén marcar distàncies amb la primera reunió, del febrer de l’any passat. Remarca que el seu executiu és diferent del de Torra, amb la determinació d’abordar l’amnistia i l’autodeterminació de govern a govern.
L’absència d’un ordre del dia acordat i els dubtes sembrats per Madrid sobre l’assistència de Sánchez van molestar especialment Junts, que també va provar de pressionar ERC perquè el president de la Generalitat no hi assistís si no hi anava el seu homòleg espanyol. Però finalment Aragonès haurà aconseguit que Sánchez es traslladi a Barcelona, encara que no s’assegui a la taula fins al final de la reunió. “Ens sentim acompanyadíssims i forts per aquests consensos que existeixen al nostre país”, va subratllar la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, que també va demanar que no s’adobés el terreny a aquells que volen l’independentisme dividit. La taula es reunirà amb la polèmica sobre els noms encara viva, i ara caldrà veure si, més enllà de les alineacions respectives, en surt cap acord de fons o si, com va passar l’any passat, tot acaba tan sols en una fotografia de recorregut curt. Dues, en aquest cas.
