04.10.2016 - 14:46
|
Actualització: 04.10.2016 - 15:58
El govern ha aprovat aquest matí el Projecte de llei de mesures de protecció del dret d’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social amb l’objectiu d’esquivar la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) espanyol d’alguns articles de la Llei 24/2015. El text estableix instruments alternatius als punts suspesos, com la substitució de la cessió temporal obligatòria d’habitatges buits que fixava la Llei 24/2015 per l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits d’entitats financeres.
Entre més mesures, també proposa com a alternativa al lloguer social obligatori de forma indefinida un sistema per reallotjar les famílies amb un lloguer social de tres anys ampliable a sis; recupera la mediació a través del Codi de Consum i triplica els municipis on es pot actuar per pal·liar els efectes dels desnonaments. L’executiu preveu entrar la llei al parlament de manera immediata perquè es pugui debatre i aprovar aquest mateix octubre. La normativa aprovada aquest dimarts, però, no compta amb el suport del grup promotor de la ILP d’Habitatge, que reuneix diverses entitats socials.
Entre els principals punts suspesos de la Llei 24/2015, hi ha la cessió temporal obligatòria dels pisos buits d’entitats financeres per destinar-los a lloguer social; l’obligació per part de les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatges d’oferir un lloguer social a les persones que estiguin a punt de ser desnonades i el procediment de mediació en cas de sobreendeutament.
El text aprovat aquest dimarts pel govern fixa vies alternatives per aquests mateixos objectius i dóna eines a les administracions per incrementar els habitatges del parc públic, evitar desnonaments a través de mesures per ajudar les famílies amb sobreendeutament i per reubicar amb lloguer social persones en risc de perdre l’habitatge.
Una de les prioritats de les polítiques públiques d’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. Un dels instruments previstos al Projecte de llei és l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits d’entitats financeres, que permetrà donar-los un ús social en un període d’entre quatre i deu anys amb l’empara de la llei d’Expropiació. El cost de la rehabilitació de l’habitatge serà a càrrec de l’entitat bancària, fet que permetrà compensar el cost de l’expropiació. Hauran de ser pisos inscrits en el Registre d’habitatges buits o situats en municipis amb necessitats d’habitatge social.
La nova llei també incorpora l’obligació de reallotjament de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, una mesura que ha de servir per evitar desnonaments. Es fixarà un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, les entitats bancàries ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades. La Llei 24/2015 obligava els bancs i grans tenidors a oferir un lloguer social obligatori de manera indefinida i es va considerar que aquest precepte anava en contra del dret a la propietat.
Pel que fa als processos de mediació entre famílies amb sobreendeutament i entitats financeres, el nou text preveu la creació de comissions a tot el territori formades per representants del govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els casos de sobreendeutament i elaboraran plans integrals per solucionar-los. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE). El TC va suspendre els processos de mediació perquè entenia que envaïa competències en dret processal i concursal.
Una altra de les novetats de la llei és que s’amplia el número de municipis en què el Govern té acreditat que hi ha alta demanda d’habitatge social. Concretament es passa de 72 municipis previstos fins ara als 234 de la nova normativa. Aquesta ampliació donarà eines a més municipis per intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió social, així com més capacitat per augmentar el parc públic a través del dret de tanteig i retracte. Igualment, es podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres i grans empreses ja que l’impost sobre pisos buits serà d’aplicació a les 234 poblacions.
El nou text ha incorporat al·legacions presentades per una quinzena d’entitats i administracions durant el període d’exposició pública. Entre d’altres, s’ha incrementat el nombre d’entitats que participaran en les Comissions d’Habitatge i s’ha estipulat que el període d’aplicació el reallotjament amb lloguer social es pugui ampliar dels tres anys, tal com es preveia inicialment, a sis si la situació econòmica i social no millora.
‘Si no busquen arguments polítics, de jurídics no en trobaran’
En la conferència de premsa posterior a la reunió del govern, la conseller de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha assegurat que el nou text és ‘jurídicament impecable’ preguntada per com actuaria el govern en cas que l’executiu espanyol recorregués la nova llei. ‘Estem tranquils. Si no busquen arguments polítics, de jurídics no en trobaran’, ha reblat Borràs, que ha previngut, però, que ‘el govern espanyol en funcions pot posar pals a les rodes’.
Borràs ha puntualitzat que tot i que han treballat ‘a contrarellotge’ han volgut ser ‘molt rigorosos’ en el redactat del text, que ha qualificat de ‘molt sòlid’: ‘No volíem disposar d’una llei en 24 hores que en 24 hores pogués estar suspesa’. La consellera ha assenyalat que la nova llei ‘no rebaixa l’anterior, sinó que en alguns aspectes canvia i en d’altres millora’ i ha insistit que la llei aprovada aquest dimarts és ‘la millor’ que es podia fer ‘amb les limitacions i amenaces existents’.
La consellera ha destacat que la nova llei és ‘una resposta que fem com a país en un temps rècord’ després de ‘treballar a contrarellotge’ davant la suspensió del TC. ‘No ens hem quedat de braços plegats. No volem de cap manera que els ciutadans més vulnerables es vegin afectats per la manca d’aquesta llei a causa de la insensibilitat del govern espanyol’, ha afirmat Borràs, que ha assegurat que es tracta d’una llei ‘eficaç’ per incrementar el parc d’habitatge públic i evitar els desnonaments.
Pel que fa al fet que el grup promotor de la ILP d’Habitatge, de qual forma part la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), no hagi donat suport al text redactat, tot i que ha participat en les reunions de treball, ha assenyalat que la llei tenia com a objectiu trobar les vies alternatives als punts suspesos ‘i no fer altres propostes en altres matèries. Ja hem establert àmbits de treball en aquest sentit’.
Borràs ha destacat que el Projecte de llei, a diferència de la Llei 24/2015va acompanyat de la dotació econòmica i de personal corresponent per executar les mesures que preveu, , sobretot per a les Comissions d’Habitatge i les expropiacions d’ús, el cost de les quals assumiran a mitges la Generalitat i els ajuntaments.
Aquesta nova llei sorgeix de l’encàrrec que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer al Departament de Governació durant la cimera d’Habitatge del passat 3 de maig, convocada per defensar la Llei 24/2015 després del recurs del govern espanyol contra alguns dels seus articles, que en va comportar la suspensió automàtica quan l’alt tribunal el va admetre a tràmit. L’encarregat d’elaborar el text de la nova llei ha estat un grup de treball constituït per representants de la Generalitat, d’entitats municipalistes, del Consell de l’Advocacia Catalana i dels promotors de la ILP d’habitatge, que finalment, però, no hi ha donat suport.
