26.07.2016 - 10:58
La Generalitat té previst aprovar aquest dimarts al consell de govern el trasllat a l’Aragó de les 53 obres d’art del Monestir de Sixena que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Formen part de les 97 obres d’art que el jutjat de primera instància número 1 d’Osca havia ordenat traslladar a l’Aragó abans del 25 de juliol. El govern accedeix doncs a complir aquesta sentència provisional pel que fa a les 53 obres del MNAC, que es troben al dipòsit i no s’han exposat mai, perquè no formen part del catàleg de béns protegits. L’acord no inclourà en canvi les 44 obres en litigi restants que hi ha al Museu de Lleida perquè, segons s’ha insistit reiteradament des de l’executiu català, estan catalogades i protegides per la Llei catalana de Patrimoni. Des de l’Aragó, el president Javier Lambán s’ha mostrat disconforme amb aquesta decisió. ‘Farem complir la sentència fins a les últimes conseqüències’, ha avisat Lambán, que ha afirmat que ‘si fos necessari’ demanarà a la jutgessa que enviï la policia a buscar les obres de Sixena.
El conseller Vila va enviar una carta el passat dimecres a la seva homòloga aragonesa en què explicava la situació de les 97 peces d’art en litigi i la seva catalogació. A la carta, s’informava que com que les 53 peces del MNAC no estan sotmeses a un règim de protecció i, en compliment de la sentència provisional de la jutgessa d’Osca, es podia procedir al seu trasllat i s’afegia que avui dimarts s’aprovarà un acord de govern en aquest sentit. Es tracta de pintures i mantellines, entre d’altres, que Vila ja va intentar cedir a l’Aragó a l’abril d’aquest any. L’intent, però, va resultat fallit a causa de la falta de consens polític, tot i que des del MNAC s’havia donat el vist-i-plau. Des del departament de Cultura s’ha informat que un cop aprovat l’acord de govern, el MNAC començarà el procés per traslladar les 53 peces i que aquest procés podria allargar-se ‘uns dies’.
El trasllat d’aquestes 53 obres d’art sembla doncs que es serà una realitat tot i que el Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada, amb 102 vots a favor (JxSí, PSC, CSQP, PPC i CUP), cap en contra i 25 abstencions (C’s), una proposta de resolució en què demanava al govern de la Generalitat que portés a terme, d’acord amb les competències previstes en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus i la Llei de Patrimoni Cultural Català, totes les accions que calguessin per tal de garantir que les obres d’art procedents del Monestir de Sixena, i que es conserven al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida, romanguessin en aquests museus.
Peticions de Vila al govern de l’Aragó
A la carta, el conseller Vila, a més d’anunciar els tràmits que es faran per traslladar les obres, demana al govern de l’Aragó que, amb la finalitat de garantir la seguretat i la conservació de les peces, li comuniqui el lloc exacte on s’ubicaran les 53 obre d’art així com quines mesures adoptaran per assegurar les condicions especials que aquests béns requereixen.
El govern de l’Aragó ha explicat a l’ACN que s’ha fet un esforç per rehabilitar el Monestir de Sixena amb les obres dels dormitoris antics, amb una inversió de més de 100.000 euros, que , asseguren, estan en un estat perfecte des del setembre i compten amb vitrines per exposar les peces en les condicions necessàries, i després amb l’adjudicació dels treballs de la Sala Capitular, unes obres que, amb una inversió de més de 300.000 euros, estaran acabades a finals d’any.
Evolució del conflicte a nivell judicial
El judici sobre la propietat de les 97 obres d’art de Sixena va tenir lloc el 27 de febrer de 2015 al jutjat de primera instància número 1 d’Osca i la seva titular, Maria del Carmen Aznar, va declarar nul·les les compres, en la sentència emesa el 8 d’abril de 2015. La Generalitat va recórrer llavors aquesta sentència a l’Audiència d’Osca, que encara està pendent de resoldre. Precisament el fet que la sentència no sigui ferma ha estat el principal argument de Catalunya per no traslladar els béns. Cal recordar, a més, que la decisió de l’Audiència encara es podria recórrer al Tribunal Suprem.
Tot i que la sentència no sigui ferma, existeix, però, una ordre de trasllat provisional emesa pel jutjat de primera instància número 1 d’Osca el 12 de juny de 2016, a petició del govern de l’Aragó i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena. La Generalitat i el MNAC van recórrer aquesta ordre de trasllat provisional però el 23 de maig de 2016 la jutgessa d’Osca va rebutjar el recurs i el 24 de maig, a través d’un decret, va posar data i va ordenar a traslladar a Sixena les 97 obres d’art en litigi que es troben al Museu de Lleida i al MNAC el 25 de juliol. El govern va presentar llavors el 31 de maig un recurs de revisió del decret pel que feia a l’establiment d’una data límit però el 5 de juliol la jutgessa també el va desestimar.
La Generalitat ha intentat frenar aquest trasllat de les obres a través d’altres vies també. El 19 de juny de 2015 el conseller de Cultura planteja un conflicte de jurisdicció i requereix la inhibició del jutjat de primera instància número 1 d’Osca en relació amb el procediment. El 23 de juliol de 2015, el mateix jutjat rebutja el conflicte de jurisdicció i ho remet al Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem també rebutja el conflicte jurisdiccional plantejat per la Generalitat i reconeix així, la competència del jutjat de primera instància número 1 d’Osca per resoldre el conflicte.
Esgotada aquesta via, el 12 de juliol de 2016 la Generalitat i el MNAC demanen la nul·litat d’actuacions contra la resolució provisional del jutjat d’Osca i el 19 de juliol la jutgessa d’Osca desestima aquests incidents. La Generalitat considerava que tant la sentència com la interlocutòria s’havien dictat obviant les competències que té atribuïdes estatutàriament la Generalitat en matèria de patrimoni cultural.
El conflicte polític i social
El Parlament va aprovar el 13 de juliol de 2016 una resolució en què demanava al govern que es comprometés a garantir que les obres de Sixena es quedessin a Catalunya. La Diputació i l’Ajuntament de Lleida es van adherir a un manifest signat el 8 de juny de 2016 per quinze entitats lleidatanes que formen part de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida reclamant que la Generalitat actués amb urgència per frenar el trasllat de les peces el 25 de juliol. Al manifest s’hi van anar adherint entitats i institucions d’arreu de Catalunya.
La Facultat de Lletres de la UdL va emetre el 3 de juny un comunicat defensant que els béns es quedin a Catalunya. El 9 de juny de 2016 la Xarxa de Museus de Lleida i l’Aran comunica a través d’un manifest el seu suport ”incondicional” al Museu de Lleida i al MNAC. La Junta de Museus va informar negativament sobre el trasllat dels béns de Sixena a l’Aragó, recordant que els objectes dipositats al Museu de Lleida estan catalogats i protegits per la Generalitat.
També al carrer s’han dut a terme actes de suport al Museu de Lleida i al MNAC. El més multitudinari va ser la festa reivindicativa que va aplegar prop d’un miler de persones a Lleida el 14 de juliol de 2016 per defensar que l’art no marxés sota el lema ‘Els Museus no es toquen’. El periodista i escriptor Francesc Canosa va llegir amb contundència el manifest en què es demanava al govern fermesa per defensar la unitat de les col·leccions museístiques.
Altres conflictes oberts
Hi ha un altre conflicte judicial obert paral·lel que segueix el seu curs de manera independent. Es tracta dels frescos murals originaris de la sala capitular del Monestir de Sixena (Osca), que estan exposats al MNAC, que reclama també l’Aragó. El judici va tenir lloc el 18 i 19 de gener de 2016 i el 5 de juliol de 2016, el Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca va condemnar el MNAC a restituir les pintures al seu lloc d’origen. Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l’any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu. La sentència dóna la raó a l’executiu aragonès, que considera que ‘legítimament’ els béns pertanyen a la congregació de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur ‘sense cap títol jurídic de propietat’. En el seu escrit, la jutgessa qüestiona l’existència d’un contracte entre les religioses i el MNAC així com que l’arrencada de les pintures fos l’única alternativa per salvar-les.
L’altre conflicte per obres d’art entre l’Aragó i Catalunya, no ha arribat als jutjats ordinaris, sinó als tribunals eclesiàstics ja que es tracta d’un litigi entre els bisbats de Lleida i el de Barbastre-Montsó. Els municipis aragonesos de Vilanova de Sixena, Peralta de Alcofea i Berbegal reclamen 112 obres d’art que es troben al Museu de Lleida. Els ajuntaments aragonesos van denunciar l’any 2011 el llavors bisbe de Lleida, Joan Piris, per ‘desobediència’ a Roma davant la Congregació de Bisbes i el Tribunal de la Rota. La Generalitat no reconeix els tribunals eclesiàstics i no ha ordenat mai el trasllat d’aquestes 112 obres.
El Monestir de Sixena va formar part del Bisbat de Lleida, igual que molts altres municipis de la Franja de Ponent dels quals se’n conserven obres en litigi, fins l’any 1995, quan l’Església va disposar que havien de coincidir els límits polítics amb els eclesiàstics. Aquell any van començar els diversos litigis pel patrimoni artístic de les esglésies.
