11.08.2015 - 06:00
La Barcelona del segle XIX i la d’ara són completament diferents. Des del punt de vista de l’urbanisme es pot percebre el gran canvi que hi va haver a final d’aquell segle, un dels més transcendentals de la història. La industrialització va fer que la ciutat hagués de créixer més enllà de la muralla, que es va començar a enderrocar el 1854, després d’anys de lluites. Ja sense límits, Barcelona va començar a créixer, però la trama urbana existent també va tenir canvis importants. Aquells carrers, però, no s’han perdut del tot. Encara s’hi pot passejar virtualment a través d’una aplicació web que funciona de manera similar al Google Maps.
L’eina s’ha construït a partir d’un conjunt de mapes i plànols elaborats aleshores per l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Departament de Sistemes d’Informació de l’Institut de Cultura de Barcelona han creat Els Quarterons Garriga i Roca. Barcelona, darrera mirada, en què es posa a disposició el grup principal de plànols en format digital, superposats als carrers d’ara, de manera que es pot comprovar quins edificis s’hi han conservat i quins ja no existeixen.
Els plànols de Garriga i Roca són a escala 1:250 i són més coneguts per quarterons. Els plànols disposen d’un inventari exhaustiu dels elements públics de la Barcelona de mitjan segle XIX. S’hi troben dibuixats carrers, places, patis, jardins, fonts o safareigs. També inclouen les plantes detallades dels principals edificis públics i religiosos de la ciutat.
L’aplicació web creada per a l’ocasió inclou també un recorregut en 3D per la ciutat dels quarterons, batejat amb el títol ‘Un passeig impossible’ i associat al capítol de la Barcelona desapareguda. Amb una selecció de fotografies de la segona meitat del segle XIX, es pot fer un recorregut virtual entre la plaça Nova, al costat de la catedral, i el pla de Palau. Un recorregut recreat i impossible de fer a l’actualitat per les transformacions urbanístiques d’aquesta zona els darrers cent cinquanta anys, fonamentalment a causa de l’obertura de la via Laietana o de l’avinguda de la Catedral durant la primera meitat del segle XX.
