22.09.2016 - 21:57
|
Actualització: 23.09.2016 - 00:06
El periodista i escriptor gironí Xevi Sala ha guanyat el premi Prudenci Bertrana d’enguany –dotat amb trenta mil euros– amb la novel·la d’aventures I ens vam menjar el món, que tracta sobre les bases nord-americanes a l’Empordà. En total, els premis literaris de Girona han rebut 146 originals. El lliurament dels guardons s’ha fet aquest vespre a l’Auditori de Girona.
Ricard Ruiz Garzón i Salvador Masip s’ha endut el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil –dotat amb sis mil euros– i Josep Maria Fulquet, el Miquel de Palol de poesia.
Un punt de Forrest Gump
La història de Sala transita entre l’actualitat i els anys setanta, a les darreries del franquisme i la Guerra Freda. L’autor diu que s’ha permès que la ficció interferís en la realitat històrica sense alterar-la. I ens vam menjar el món gira entorn de les dues bases que els EUA van aixecar al Baix Empordà –la Loran i Ràdio Liberty. Això sí, precisa Sala, ‘sense ser benvolent amb elles, però tampoc demonitzant-les’.
Segons l’autor, de les quatre novel·les que ha escrit fins ara I ens volíem menjar el món és la més ‘llegidora’. El relat parteix d’un escenari –l’Empordà– i tres idees: ‘D’entrada, que dels pitjors antagonistes, com són un pacifista i un soldat, en poden sortir les millors amistats’; ‘que els veritables herois són els anònims’; i que ‘la ficció pot tafanejar dins la realitat essent versemblant’.
Per això, l’escriptor fa que un soldat i un pescador coneguin personalitats de l’època, com ara Salvador Dalí i Kirk Douglas, i els fa participar en episodis de la seva vida. ‘Com em diu l’editora, la novel·la té un punt de Forrest Gump que crec que funciona molt bé’, explica.
I ens volíem menjar el món sortirà publicada al novembre sota el segell de Columna Edicions. A aquest premi, l’autor hi suma el Roc Boronat aconseguit el 2014 per Esborraràs les teves petjades. Sala, actualment director adjunt del grup El Punt Avui, també ha publicat A l’altre barri i En la pell d’un mort.
Un Hollywood català entorn d’una herba destructiva
El Ramon Muntaner de literatura juvenil ha estat per a Herba negra, un thriller juvenil apocalíptic amb tocs de ciència-ficció. L’ha escrit a quatre mans el blanenc Salvador Macip, metge i investigador establert al Regne Unit, i el barceloní Ricard Ruiz Garzón, escriptor i columnista.
La novel·la narra les aventures d’un grup de joves que, per atzar, descobreixen una organització secreta que pretén acabar anorrear la civilització. El mitjà per a aconseguir-ho és una nova espècie d’herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda.
Els dos autors defineixen Herba negra com ‘una mescla d’acció, elements fantàstics i un còctel de violència i sexe’. La novel·la, on l’ecologia té un paper important, s’ambienta al nord del Principat, sobretot a la vall de Boí. Però també hi apareixen més localitzacions, com ara Salt o Vic, en una voluntat manifesta de valorar escenaris de Catalunya. ‘Això de mostrar els llocs, els americans de Hollywood ho fan molt, i nosaltres volem demostrar que aquí també en tenim per a ensenyar’, expliquen.
Elegies per a desxifrar la identitat
El filòleg barceloní Josep Maria Fulquet ha rebut el premi Miquel de Palol de poesia per Morir com un riu, un recull de catorze elegies que, com explica ell mateix, ‘és complicat de descriure en poques paraules’. Fulquet, com ha fet en el recull, s’emmiralla en Carles Riba com a referent per ajudar-se: ‘Ell deia que la poesia és un objecte de coneixement, i jo intento aplicar-ho.’ A Morir com un riu, que pren el títol d’un vers del poemari, hi fa una recerca de la seva identitat i intenta desxifrar-la. ‘Reconstrueixo la càrrega identitària, la manera implícita i explícita com es transmet per les generacions precedents’, explica.
El noucentisme que defuig els tòpics
L’historiador barceloní Jordi Casassas, rector de la Universitat Catalana d’Estiu, ha guanyat el premi Carles Rahola d’assaig amb La voluntat i la quimera: el noucentisme català, un estudi que vol sintetitzar tots els anys de recerca que Casassas ha fet entorn del corrent. Explica que l’ha escrit amb voluntat de ‘trencar tòpics’ al voltant del ‘mecanicisme’ amb què sovint ha estat descrit i, fins i tot, desprestigiat.
Adrià Puntí, la millor lletra de cançó en català
Finalment, el premi Cerverí a lletra de cançó en català l’ha guanyat el músic saltenc Adrià Puntí amb ‘La clau de girar el taller’. El guardó, que no té dotació, s’atorga per votació popular. El músic s’ha sincerat dient: ‘És un premi que feia molts anys que m’esperava i, finalment, ha caigut. No sé, però, si “La clau de girar el taller” és tan important literàriament, crec que n’hi ha que ho són més; però les coses són així.’
