21.07.2022 - 21:40
El nou president del PP, el gallec Alberto Núñez Feijóo, va anar ahir a València i, davant l’Associació Valenciana d’Empresaris, va defensar el corredor mediterrani. Feijóo –Feixoo, com escriuen els nostres col·legues de Nós Diario– fa la ronda promocional i, doncs, mira de caure bé a tots els amfitrions. L’home ho té tot de cara per a ser el nou president del govern espanyol i ara, clarament, es dedica a passar el rasclet procurant de no deixar desatesa cap bossa de vots.
Per això, concretament a València, va presentar la seua cara més, diguem-ne, autonomista. Més autonomista, de fet, que no haja estat mai el PP valencià. Feijóo/Feixoo va defensar la reforma del finançament de la Generalitat i atacà amb molta barra el PSOE, com si ells no haguessen blocat la cosa. I va tenir paraules molt contundents per a defensar el corredor mediterrani –una infrastructura vital que fa dècades que és objecte de sabotatge, tant del PP com del PSOE.
Alguns dels arguments que Feijóo va fer servir ahir per a defensar el corredor entrarien dins el terreny de la lògica més pura. I, si de cas, simplement sorprenen perquè fins ara els dos partits del règim l’havien menystinguda, la lògica. Va dir, per exemple: “L’impacte positiu del corredor acabaria generant riquesa per a tota la nació [espanyola]”, un argument que ningú no pot discutir.
Però és que la cosa va anar més enllà. Dibuixant un gir gairebé copernicà, el màxim dirigent del PP espanyol va dir que el corredor mediterrani era necessari per a “posar fi a aquesta Espanya radial, tan passada de moda (“trasnochada”, en l’original espanyol)”. Feijóo/Feixoo és gallec i partidari del corredor atlàntic que hauria d’unir el seu país amb Portugal. No és un habitant del rovell de l’ou madrileny. Això podria explicar –no gaire, tampoc, perquè no ha estat mai gens galleguista, ell– una sensibilitat diferent sobre el corredor mediterrani. Però ja sap què diu, de debò, aquest home quan admet que el projecte de l’Espanya radial és cosa d’un altre temps?
Supose que a hores d’ara algú ja li deu haver picat la cresta, però no deixa de ser un tomb sorprenent, aquest. “L’Espanya radial” –és a dir, la idea que Espanya té un centre que és Madrid i la resta de l’estat s’hi subordina i que tan sols es relaciona amb aquest centre, però no amb els veïns– és una pedra fundadora del nacionalisme espanyol modern. I una de les claus de l’aznarisme. Més especialment encara si parlem dels Països Catalans.
Caldrà seguir amb atenció, doncs, aquesta incongruència, a veure si mena enlloc. De moment, tot plegat m’ho prendré com una relliscada de novell, com la relliscada d’un gallec que coneix poc Madrid.
PS1. Potser recordeu aquell llibre americà, fet per un militar, que explicava una hipotètica guerra entre Catalunya i Espanya i que posava precisament el control del corredor mediterrani en el punt central del conflicte. Fa deu anys que ho vaig explicar en aquest editorial, que avui es manté plenament actual.
PS2. La premsa catalana viu en un clima molt enrarit aquests darrers dies, de manera que ho aprofitaré per reivindicar que VilaWeb ha fet seu del 2004 ençà l’objectiu de viure tan sols dels subscriptors i evitar tota possible dependència econòmica del poder polític, un poder que, com veiem, cada dia és més incisiu i més controlador. És per aquesta raó que no ens presentem a les subvencions discrecionals de la Generalitat, però per això mateix necessitem més que mai el vostre suport. La premsa lliure la paguen els lectors i, en relació amb això, tenim un agraïment infinit pels més de 22.000 subscriptors que ja ho fan. Tanmateix, volem que sigueu conscients que en necessitem més. 30.000, pel cap baix. Penseu-vos-ho, doncs i, si podeu, feu-vos subscriptors de VilaWeb.
