El gest que el PSOE ja ha fet

TEMA DEL DIA
Sentència. Tot indica que la investidura de Pedro Sánchez resta pendent d’un gest. D’un gest que ha de fer l’advocacia de l’estat espanyol demanant la llibertat del vice-president Oriol Junqueras, d’acord amb la sentència del Tribunal de Luxemburg. Ens trobem en un moment polític en què acatar una sentència és un gest. No és obligatori, és un favor polític. És la mateixa advocacia de l’estat espanyol que va demanar condemna de sedició i malversació per al vice-president i la resta de membres del govern durant el judici al Tribunal Suprem. Els qui ara li faran demanar la llibertat de Junqueras apel·laven aleshores a la separació de poders per a evitar que demanés sedició. El govern de Pedro Sánchez assegurava que no hi podia fer res. Ara necessiten els vots de Junqueras  i la separació de poders ha tornat a desaparèixer. Acatar una sentència no és un gest, és una obligació. Tots els estaments de l’estat espanyol ho diuen de fa anys, però quan tenen una sentència en contra no tan sols la menystenen, sinó que la combaten.

No és clar si el gest serà demanar la llibertat de Junqueras o únicament deixar-lo anar a cercar l’acreditació com a eurodiputat i immediatament després retirar-li la immunitat. En tots dos casos, serà un gest estèril, perquè el Suprem ho rebutjarà.  Qui no està per gests és la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol. Aquella fiscalia que Sánchez va dir que controlava per dur el president Carles Puigdemont a Espanya. Doncs la fiscalia ja ha instat el jutge Pablo Llarena a sol·licitar al Parlament Europeu que suspengui la immunitat del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín i a mantenir euroordres, perquè es troben en situació de ‘rebel·lia’ i recorda que s’ha dictat contra ells una mesura de presó provisional, a més d’ordres de crida i cerca per delictes ‘molt greus’. Són fugitius, no eurodiputats. La fiscalia voldria que Llarena pengés cartells de ‘Wanted’ amb les cares de Puigdemont i Comín pels voltants del Parlament Europeu, amb una sucosa recompensa per a qui els capturés. El Parlament Europeu és ple de caçarecompenses. Com a Star Wars, és l’ofici més ben pagat de la galàxia.

El cap de Puigdemont ha pujat de preu després de la sentència de Luxemburg. La setmana passada l’eurodiputada socialista Iratxe García va amenaçar el president del Parlament Europeu, David Sassoli, també socialista, però demòcrata, perquè havia determinat que la sentència s’havia de complir i calia acreditar els eurodiputats independentistes. L’elegant president de la cambra va haver de veure com una eurodiputada l’escridassava en una sala a tocar de l’hemicicle; l’escridassava i perdia els estreps, llançant els papers a terra. ‘No ho pots fer, això, a Espanya’, va dir cridant. No s’exclamava que perjudiqués el seu partit, sinó la seva pàtria, com a bona espanyola. Pel nacionalisme espanyol, l’europeisme és instrumental, només li interessa per a rebre subvencions. Espanya és intocable, immune a la justícia europea i la unitat està per sobre de l’estat de dret. Sassoli no ho sabia, però cada dia ho veuen més europeus. No era una diputada de Vox, ni tan sols de Ciutadans o el PP, sinó del PSOE, el que demana els vots d’ERC per investir Pedro Sánchez. Aquest és el gest que ja ha fet el PSOE. I un partit com aquest no canvia per una abstenció d’ERC.

Mentrestant, Santiago Abascal va a la llotja del Bernabéu convidat pels jugadors del Reial Madrid, encantats d’emblanquir el feixisme. El blanc és el color del club. I els militars comencen a fer soroll, com el mallorquí Fulgencio Coll, portaveu de Vox a Palma, que demana el coll de Sánchez perquè vol pactar amb separatistes i trencar la unitat d’Espanya. Fill del batlle franquista de Palma, va ser nomenat, el 18 de juliol del 2008, cap de l’estat major de l’exèrcit pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero. La data ho diu tot. La figura colpista de Coll enterra la mentida que Narcís Serra va democratitzar l’exèrcit. Una altra mentida de la transició que cau. Com a la transició, la por per l’extrema dreta és un decorat de fons que serveix per a pressionar ERC, perquè cedeixi. Durant la transició, el catalanisme va renunciar a les seves aspiracions per salvar la democràcia a Espanya. Per això va resultar fallida. Però els qui en saben diuen que la història es repeteix.

MÉS QÜESTIONS
La justícia espanyola posa ara al punt de mira Baldoví. El diputat de Compromís Joan Baldoví pot haver de declarar davant el Tribunal Suprem espanyol per unes suposades irregularitats en l’etapa en què fou batlle de Sueca. L’Audiència de València refusà d’arxivar el cas a petició del jutjat d’instrucció número 2 de Sueca i ara el mateix jutjat l’ha citat a declarar en qualitat d’investigat per un suposat cas de prevaricació. El jutjat també cita Raquel Tamarit, secretària de Cultura de la Generalitat i ex-batllessa de Sueca. Baldoví assegura que té la consciència molt tranquil·la per la investigació del tribunal i que no ha beneficiat ningú. L’Audiència de València ordena de mantenir la investigació penal perquè diu que hi veu indicis de prevaricació o, almenys, de desobediència per inactivitat en les infraccions administratives detectades. El cas té l’origen en una denúncia presentada el 2007 pels propietaris d’una urbanització arran d’unes obres annexes sense llicència que, a més, incorrien en un excés de volumetria. L’ajuntament va reconèixer la il·legalitat de les obres i van ordenar-ne la paralització. El cas va arribar fins al TSJCV, que va donar la raó als denunciants, però les ordres successives, primer de paralització de les obres i després de demolició, no van arribar a executar-se. La condició d’aforat de Baldoví fa que la competència per a investigar-lo sigui el Tribunal Suprem espanyol. Ara el jutjat de Sueca haurà de presentar una exposició motivada al Suprem perquè analitzi si hi ha indicis per a citar-lo i determini com ha d’instruir-se la causa. Baldoví té la potestat de declarar voluntàriament, en persona o per escrit.

Compromís cedeix per signar la pau amb el PSPV a València. Joan Ribó podrà governar amb tranquil·litat la batllia de València després del pacte entre Compromís i el PSPV. L’acord preveu que el PSPV tindrà els quatre anys vinents la batllia pedània de Benimàmet i Beniferri, una decisió que havia desencadenat moments de tensió entre els socis de govern de la ciutat de València. Compromís ha cedit aquest càrrec als socialistes, una decisió que la coalició ha adoptat per tal de donar estabilitat al govern municipal, que integren les dues forces polítiques. D’acord amb aquest propòsit, els socialistes també ocuparan la batllia del Perellonet. Joan Ribó vol prioritzar l’estabilitat del govern municipal i ha renunciat a aquestes dues batllies, que inicialment havia atorgat a un batlle afí a Compromís, dient que era una figura d’interès ciutadà. Compromís deia que el pacte del Rialto implicava repetir els acords del 2015 que van servir per a fer l’acord de la Nau i, per tant, els càrrecs havien de ser els mateixos.

El govern de les Illes imposa 86 sancions per infraccions en matèria d’habitatge. La Conselleria de Mobilitat i Habitatge ha imposat un total de 86 sancions per infraccions en matèria d’habitatge per un valor d’1,7 milions d’euros en 2019. La majoria de casos són per no haver inscrit en el registre els habitatges buits dels grans tenidors o no viure habitualment en un habitatge protegit (HPO) que una persona té en propietat. Segons que ha informat la conselleria, enguany s’han pogut fer inspeccions gràcies a la creació del cos d’inspecció previst en la llei d’habitatge de les Balears. En aquests moments, el cos és integrat per onze persones, entre inspectors, instructors i personal administratiu de suport. Als grans tenidors els han imposat 16 sancions que sumen multes per valor de 240.000 euros, per no haver inscrit els habitatges buits en el registre obligat. També hi ha expedients per no haver col·laborat (malgrat haver inscrit els habitatges) o per no haver comunicat canvis de titularitat o disposició dels habitatges esmentats. La conselleria ha destacat també cinc sancions imposades als grans tenidors per a no pagar les despeses de la comunitat de propietaris a finques on tenen pisos buits, amb un total de 75.000 euros de sanció.

Antoni Martí, ex-cap de govern d’Andorra, dóna un cop de porta a Demòcrates. L’ex-cap de govern Antoni Martí ha sol·licitat la baixa com a militant de Demòcrates, el partit que va fundar, per passar a ser-ne simpatitzant. La derrota a les comunals a Escaldes-Engordany i el pacte de govern amb els Liberals han estat detonants de la decisió. Martí va enviar divendres una carta a l’actual president de la formació i cap de govern, Xavier Espot, sense especificar-ne els motius. Si es manté com a simpatitzant, podrà assistir a reunions i congressos del partit, però sense dret de vot. Tampoc no podrà ocupar cap càrrec. La petició que arriba pocs dies després de la derrota del partit taronja a les comunals del 15 de desembre a Escaldes-Engordany. Això, afegit a la voluntat de l’actual direcció demòcrata de continuar enfortint el pacte amb els Liberals, aliança que Martí no veu amb bons ulls, pot haver desfermat la decisió. Recordem que, a banda Canillo i Escaldes-Engordany, a la resta de parròquies on es van presentar els Demòcrates anaven amb el Partit Liberal. El 2011 Martí va fundar la formació, que el va dur a ser cap de govern durant dos mandats. Més tard en cedí el lideratge a Xavier Espot, que es va imposar a les eleccions generals de l’abril. La pugna interna de les darreres comunals a Escaldes, amb partidaris i detractors de l’aliança amb els Liberals –que a Escaldes no es va fer efectiva–, ha obert escletxes a la formació. Després de la baixa de Martí, podrien venir la d’alguns altres membres de Demòcrates que li han mostrat suport tots aquests anys.

LA XIFRA
El 60% del pressupost del Departament dels Pirineus Orientals anirà destinat a polítiques socials. La despesa assoleix el rècord històric de 707 milions d’euros.

TAL DIA COM AVUI
El 23 de desembre de 1998 el govern d’Aznar va indultar Barrionuevo i Vera, condemnats a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey. Van estar tres mesos a presó. Els GAL van assassinar 26 persones.