02.11.2018 - 20:15
|
Actualització: 02.11.2018 - 20:48
TEMA DEL DIA
Fum. Cap sorpresa, malauradament. Els qui venen falses cortines de fum sobre un diàleg inexistent, els qui asseguren que una altra Espanya és possible, els qui encara es pensen que viuen en una democràcia, els qui auguraven un gest del govern de Sánchez amb els presos polítics, han quedat desautoritzats. Perdó, sí que hi ha hagut gests. Concretament, dos. El primer, l’advocacia de l’estat, que depèn del govern de Pedro Sánchez, ha endurit l’acusació incloent la sedició a la llista de delictes. Quan es va personar en la causa, en època del PP, només ho va fer per malversació. El segon, la fiscalia ha endurit la petició contra el major Trapero i els alts càrrecs d’Interior passant de sedició a rebel·lió. Una instrucció que va començar amb una mentida, l’existència d’una suposada violència, ha acabat amb unes acusacions demencials basades en la construcció d’un fals relat sobre aquesta violència. Primer es va crear la mentida, després la van revestir judicialment i finalment n’han sortit unes acusacions que no volen fer justícia, sinó venjança.
La maquinària de propaganda estatal es va activar el vespre de Tots Sants, quan es va filtrar que l’advocacia espanyola ‘només’ demanaria sedició. Com si fos una concessió. Es tractava de fixar el verb ‘rebaixar’ o ‘limitar’ en el relat per fer veure que el govern del PSOE s’havia mogut. La caverna mediàtica i política hi va caure de quatre potes, posant el crit al cel, presentant un Sánchez venut a l’independentisme, cosa que donava veracitat a la trampa del govern espanyol. Però a Catalunya, l’independentisme no ha caigut en la trampa. La reacció en bloc ha estat de rebuig a les acusacions, reiterant que l’única sortida digna per als presos polítics és l’absolució. Es repeteix la maniobra que va fer Zapatero amb l’estatut, però molt més greu, perquè juguen amb la llibertat de les persones i el dolor de moltes famílies.
Ara els mateixos que venien el gest de Sánchez diran que les acusacions no són sentències, que durant el judici es poden rebaixar les penes, i que encara hi ha marge de maniobra per a aconseguir la llibertat dels presos. I posaran la pastanaga dels indults com a esquer. Però després d’això d’avui, no són creïbles. Els jutges del Tribunal Suprem no fan política, efectivament, fan la guerra i no afluixaran. I com han dit els presos, acceptar l’indult és acceptar la culpabilitat i no ho faran, perquè són innocents. No han comès cap delicte.
L’única cosa positiva de les acusacions és que han servit per a indignar tots els demòcrates catalans, siguin independentistes o no. Hi ha un consens molt ampli de rebuig a la repressió que supera sigles de partits, entitats i ideologies. Aquest consens hauria de transformar-se en alguna cosa concreta, permanent i unitària, més enllà de fer manifestacions periòdiques davant les presons, que s’han de fer, però que són insuficients per a frenar l’estat. Una vegada més, s’ha demostrat que Catalunya afronta un problema democràtic al qual cal donar-hi resposta d’una manera unitària i transversal.
Després de les acusacions, l’independentisme també ha de reflexionar sobre què ha passat aquest últim any i veure si l’estratègia seguida és la correcta. A curt termini, no té cap sentit continuar dialogant amb el govern del PSOE sobre el pressupost o qualsevol altra qüestió relacionada amb la gestió de la política estatal o autonòmica. L’únic diàleg útil que pot fer l’independentisme amb el govern espanyol és negociar sobre una proposta d’autodeterminació. I si l’executiu de Pedro Sánchez no hi vol entrar, doncs se’l deixa caure. L’independentisme ha de dissenyar una estratègia per a fer front a un estat que ja ha demostrat que no està disposat a acceptar el resultat de les urnes i que no té escrúpols a empresonar gent innocent partint d’una acusació falsa. I això passa tant si governa el PP com si govern el PSOE. En aquesta qüestió no hi ha diferències. En canvi, les diferències dins l’independentisme dificulten la resposta a la repressió de l’estat, debiliten la seva força i desorienten l’electorat.
MÉS QÜESTIONS
El govern valencià destinarà 600.000 euros més a lluitar contra el frau. El Botànic vol fer de la lluita antifrau un dels seus emblemes en la recta final de la legislatura. L’Agència Antifrau que dirigeix Joan Llinares va sol·licitar fa un parell de setmanes un increment de 600.000 euros respecte dels fons rebuts l’any passat, és a dir, un 21% més. Una petició que va remetre a les Corts –òrgan al qual està adscrit– i que ha acceptat l’executiu, que ho ha inclòs en la llei del pressupost aprovada dimecres passat. D’aquesta manera, l’any que ve, l’Oficina tindrà un pressupost de 3,38 milions d’euros, sempre que aquesta quantitat no sigui modificada en el tràmit d’esmenes als comptes al parlament. En la proposta inicial que l’entitat va remetre a la cambra, Llinares especificava que 2,5 milions d’euros anirien destinats al capítol de personal, actualment integrat per 32 persones i que preveuen d’augmentar. Això es justifica per la quantitat de denúncies que reben mensualment, una mitjana de catorze, la qual cosa és una important càrrega de feina. De la resta del pressupost, 596.000 euros es destinaran a béns corrents i 241.000 a inversions. Ara bé, encara no se sap si l’Agència Antifrau podrà mantenir el romanent, és a dir, el pressupost no executat en aquest exercici. Aquesta era una pretensió de Llinares, però haurà de debatre’s en la fase d’esmenes a la llei d’acompanyament les setmanes vinents. Des que es va aprovar la creació de l’ens, el seu pressupost ha anat creixent any rere any. El 2016, es va dotar a l’organisme d’1,5 milions d’euros; l’any següent, va ser de 2,7.
El PP vol portar als tribunals el pressupost del Botànic. El PP preveu d’obrir la via contenciosa-administrativa contra el pressupost de la Generalitat Valenciana per al 2019, segons que ha avançat la seva presidenta, Isabel Bonig. A parer seu, el pressupost és mentida i preveu 2.600 milions d’ingressos ‘ficticis’, cosa que portarà a una ‘paralització total’ de l’administració valenciana, diu. ‘Només es ven fum de cara a un any electoral.’ Per Bonig, els comptes no resolen els problemes dels valencians. També ha criticat que es torni a incloure la partida reivindicativa de 1.325 milions per l’infrafinançament del País Valencià i ha recordat que el govern espanyol va anunciar que no hi hauria cap nou sistema de finançament per al 2019, amb l’excusa de les eleccions autonòmiques i municipals. ‘L’abril del 2018, Pedro Sánchez va dir que el canvi de model de finançament era qüestió de voluntat i lideratge polític, però quatre mesos després sembla que ja no hi ha ni voluntat ni lideratge i Puig i Compromís callen’, ha denunciat Bonig, que creu que Puig ‘claudica’ davant Sánchez.
El govern espanyol autoritza la construcció del nou cable de connexió elèctrica entre Mallorca i Menorca. L’apagada de 56 hores que va patir Menorca aquesta setmana sembla que ha servit per a fer espavilar les administracions i posar-hi remei perquè no torni a passar. A proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, el govern espanyol ha declarat la utilitat pública del projecte del nou cable de connexió elèctrica entre Menorca i Mallorca i concedeix l’autorització administrativa perquè es construeixi. Són dos passos necessaris per a avançar en la instal·lació de l’enllaç entre ambdues illes. Avui ho han comunicat a la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat. Amb aquesta declaració, queda conclosa tota la tramitació administrativa i poden començar les obres del nou cable, que ha de substituir el que va quedar inoperatiu el 2017, segons el Govern balear. La decisió adoptada ve precedida per la que prengué el consell de ministres espanyol el passat 27 de juliol, mitjançant la qual es van modificar aspectes de la planificació per donar via lliure al nou cable entre totes dues illes. A més, al juliol es va autoritzar la construcció d’un bypass, és a dir, la infrastructura terrestre del nou cable.
UN ADEU INESPERAT
El president del Grup Serra, Pere A. Serra, ha mort avui a 90 anys. Va néixer a Sóller el 18 d’agost de 1928. Durant la seva vida, va ser director-propietari de Última Hora, Balears, Majorca Daily Bulletin i Iberian Daily Sun, i de les publicacions setmanals Lleialtat, Holliday in Mallorca, Setmana mallorquina, Mallorca Magazin, Mallorca esportiva i Festa esportiva, entre més.
LA XIFRA
4.000 nous llocs de feina públics són els que preveu crear la conselleria de Justícia i Administració Pública del govern valencià entre el 2018 i el 2019.
TAL DIA COM AVUI
El 2 de novembre de 1934, el consell de la Generalitat de Catalunya va ser empresonat després dels fets del 6 d’octubre del 1934. Lluís Companys fou condemnat, amb tot el govern català, a trenta anys de reclusió major i inhabilitació. Sembla que la història es repeteixi.
