30.06.2023 - 21:40
The Washington Post · Isabelle Khurshudyan
Kíiv, Ucraïna. Perquè la contraofensiva d’Ucraïna avanci més ràpidament, el general Valeri Zalujni, l’oficial més important de les forces armades ucraïneses, diu que li cal més armament de tota mena. I ho diu a tothom qui l’escolta, incloent-hi el seu homòleg nord-americà, el general Mark A. Milley.
En una entrevista excepcional i completa a The Washington Post aquesta setmana, Zalujni ha expressat la seva frustració pel fet que, tot i que els seus principals suports occidentals no llançarien mai una ofensiva sense tenir una superioritat aèria, Ucraïna encara no ha rebut avions de combat moderns i, tanmateix, se li exigeix que recuperi ràpidament el territori ocupat pels russos. Els F-16 fabricats pels Estats Units no arribaran fins a la tardor, en el millor dels casos.
Zalujni també ha dit que les seves tropes haurien de disparar, com a mínim, tants obusos com els que dispara el seu enemic, però que en alguns casos s’han quedat amb una desena part a causa de la manca de recursos.
Per això, el general Zalujni diu que s’empipa quan sent dir que la contraofensiva tan esperada d’Ucraïna a l’est i al sud del país ha començat més lenta que no s’esperava, una opinió expressada en públic per funcionaris i analistes militars occidentals i també pel president Volodímir Zelenski, encara que Zalujni deixa clar que no es refereix a ell. Segons el general, les seves tropes han guanyat terreny de manera constant, encara que només siguin 500 metres cada dia.
“Això no és cap espectacle”, va dir Zalujni al Post dimecres, a la seva oficina de la seu de l’Estat Major General d’Ucraïna. “No és cap espectacle en què tot el món mira i fa apostes ni res d’això. Cada dia, cada metre, es guanya a còpia de vessar sang.”
Per això aclareix: “No és factible dur a terme aquests plans sense un subministrament complet.” I afegeix: “Però es fan. Potser no tan ràpidament com els participants de l’espectacle i els observadors voldrien, però aquest és el seu problema.”
Durant aquests darrers setze mesos, Zalujni, de 49 anys, ha assumit el desafiament monumental d’encapçalar l’exèrcit ucraïnès contra una força russa més gran i més ben armada que encara ocupa vora una cinquena part del seu país. Ho ha aconseguit transformant els seus soldats en una força moderna i àgil, instruïda en les tàctiques de l’OTAN, i eliminant l’estructura de comandament excessivament centralitzada d’estil soviètic que encara existia quan ell va començar la seva formació.
Les preguntes que el preocupen són: Quan proporcionaran els socis occidentals d’Ucraïna les armes que el país necessita, especialment més munició i els F-16? I com se suposa que ha de fer la feina sense tenir aquestes armes?
El general ucraïnès ha fet arribar aquestes qüestions al seu homòleg dels Estats Units, el qual admira profundament i considera un amic. “Ell les comparteix completament. I crec que em pot ajudar a alleujar aquestes preocupacions”, diu Zalujni, que afegeix que dimecres va dir a Milley quantes més peces d’artilleria necessita cada mes.
En les converses, Zalujni és sincer sobre les conseqüències: “Tenim un acord: estem en contacte les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana. Així que, a vegades, puc trucar i dir: ‘Si no aconseguim 100.000 obusos en una setmana, moriran 1.000 persones. Poseu-vos en la meva pell’.” Però “no és Milley qui decideix si obtenim els avions o no”. “Simplement, passa que, mentre es pren aquesta decisió, molta gent mor cada dia, molta. Només perquè encara no s’ha pres la decisió.”
Els F-16 arribaran tard o d’hora, després de la decisió del president Biden al maig de donar suport a un pla internacional per a entrenar pilots ucraïnesos i enviar-hi avions. Però les municions, els obusos, són un desafiament diferent. Al febrer, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va advertir: “El ritme actual de despesa de la munició d’Ucraïna és moltes vegades superior al nostre ritme actual de producció.” Això vol dir que els obusos que Zalujni necessita podrien escassejar més com més duri la guerra.
Abans de la contraofensiva llargament planejada, Ucraïna va rebre per primera vegada carros de combat occidentals, incloent-hi els Leopards fabricats a Alemanya i vehicles de combat d’infanteria. Les tropes de Moscou han establert un corredor terrestre entre la Rússia continental i Crimea, la península ucraïnesa annexionada il·legalment el 2014, on Rússia té unes quantes instal·lacions militars. Tallar aquesta connexió seria un cop significatiu a la capacitat de Rússia de subministrar les seves forces.
Aquests carros de combat i vehicles de combat van debutar al camp de batalla quan la contraofensiva va començar a primer de juny. Zalujni va reconèixer que ja se n’havien destruït alguns, però diu: “Els Leopards no els hem rebut per desfilar o perquè polítics o celebrities s’hi fotografiïn. Han vingut aquí per a la guerra. I un Leopard al camp de batalla no és un Leopard, sinó un objectiu.”
Segons l’opinió dels analistes, Ucraïna encara no ha desencadenat la part principal de la seva contraofensiva. No ha compromès en la línia del front les seves millors tropes i les més preparades, perquè sembla que cerquen punts febles en les defenses de Rússia. De moment, s’han alliberat uns 129 quilòmetres quadrats en total, segons funcionaris ucraïnesos.
I en aquest punt, Zalujni assenyala la pròpia doctrina de les forces de l’OTAN, que requereix tenir la superioritat aèria abans de llançar operacions de profunditat basades en terra. “I quina doctrina hauria de seguir Ucraïna, a l’hora de passar a fer operacions ofensives?”, es demana Zalujni. “La de l’OTAN? La de la Federació Russa? O això no és important?” Critica que els diguin “teniu la vostra pròpia doctrina, teniu carros de combat, teniu alguns canons, teniu alguns vehicles de combat, podeu fer-ho.” “Però què és això?”, afegeix emfàticament.
A la seva sala de comandament, Zalujni té una pantalla que li mostra tot allò que hi ha a l’aire en cada moment: l’aviació dels països de l’OTAN a la frontera occidental d’Ucraïna, els seus propis avions al cel d’Ucraïna i els de Rússia als límits orientals. “Diguem, simplement, que el nombre d’aeronaus que estan de servei prop de les nostres fronteres occidentals és el doble del nombre d’aeronaus russes que van devastant les nostres posicions. Aleshores, per què no podem agafar, com a mínim, un terç d’aquesta quantitat d’avions i portar-los aquí.
Els avions antiquats que té ara la força aèria ucraïnesa no poden competir amb els russos, atès que la flota més moderna de Su-35 de Rússia té un radar i un abast de míssils molt superiors. Com a resultat, les tropes ucraïneses sobre el terreny són un blanc fàcil d’atacar.
“Ningú no diu que demà hàgim de rearmar-nos i obtenir 120 avions de cop”, diu Zalujni. “Per a què els voldria? No necessito 120 avions. No penso amenaçar tot el món. En tindria prou amb un nombre molt limitat. Però els necessitem. Perquè no hi ha cap altra manera de combatre. Perquè l’enemic fa servir una generació d’aviació diferent. És com si ens llancéssim a l’ofensiva amb arcs i fletxes ara mateix, tothom ens diria que som bojos.”
Per altra banda, hi ha qui pensa que la contraofensiva d’Ucraïna va rebre un impuls afortunat el cap de setmana passat, quan el cap de Wagner va encapçalar una rebel·lió de forces mercenàries en un assalt cap a Moscou abans de suspendre’n l’avanç, Zalujni no n’està tan segur. Les forces de Wagner de Prigojin ja havien abandonat la línia del front, després d’haver pres la ciutat oriental de Bakhmut fa un mes, de manera que no hi va haver cap canvi notable en el camp de batalla durant la rebel·lió. “No vam notar que la seva defensa s’hagués debilitat enlloc ni res semblant”, diu el general.
Els combatents de Wagner que no vulguin quedar-se a Rússia ni signar contractes de defensa amb el Ministeri de Defensa de Rússia tindran ara l’opció de seguir Prigojin a Bielorússia, segons que va explicar el president rus, Vladímir Putin. Però si fins ara els comandaments ucraïnesos elogiaven sovint els mercenaris per les seves tàctiques, el fet que alguns deixin el camp de batalla pot ser considerat una amenaça addicional a la seva frontera nord si alguns dels combatents s’hi instal·len.
“Tinc moltes pors, i Wagner n’és una”, diu Zalujni. “No són els únics. Si comencem a parlar-ne ara, em rodarà el cap… La nostra tasca és preparar-nos per a les pitjors situacions, i més probables. I mirarem de minimitzar les conseqüències possibles de qualsevol cosa que pugui passar.”
En aquest sentit, una de les pitjors hipòtesis que Zalujni ha de tenir en compte és la possibilitat que Putin desplegui una arma nuclear. I Zelenski va advertir la setmana passada que els serveis d’intel·ligència ucraïnesos havien rebut informació que les forces russes estaven preparant un “acte terrorista amb alliberament de radiació” a la central nuclear de Zaporíjia, la planta d’energia nuclear més gran d’Europa.
Això fa que Zalujni dubti de prendre el control de la planta com a part de la contraofensiva d’Ucraïna? “A mi això no em fa aturar”, respon Zalujni. “Fem la nostra feina i tots aquests indicis vénen de fora per alguna raó” afirma. I clou: “És com si ens diguessin: tingueu por d’un atac nuclear. I doncs, ens hauríem de rendir?”
Kostiantyn Khudov ha ajudat en aquest article.
Subscribe to the Washington Post
