Nancy Campbell: ‘L’idioma de la natura és en procés de desaparició’

El fred com a metàfora. Un estat de l’aigua –el gel–; certes regions del planeta amenaçades; la natura com a espai d’escolta; les comunitats establint vincles de significat màgics; la cultura i la natura com a dualitat, la impossibilitat d’escapar-se del fred. De tot això van parlar ahir la poeta i artista Nancy Campbell –que acaba de publicar La Biblioteca del hielo, Reflexiones desde el frío (Ático de los libros, 2020)– i l’escriptora i artista Alicia Kopf –autora del llibre Germà de gel (L’Altra Editorial, 2015)– al CCCB, dins el cicle Canviar el relat, un cicle que amb escriptors i filòsofs vol situar l’experiència humana en el context de l’entorn natural. Kopf i Campbell, que comparteixen fascinació pel glaç, van desplegar les seves aproximacions artístiques a l’estat sòlid de l’aigua.

Immersió en el fred

Va ser aquesta fascinació que la va obligar a moure’s. Campbell va deixar una feina estable a Londres i, durant set anys, va fer un seguit de residències artístiques relacionades amb el clima i la cultura de l’Àrtic. Tres a Grenlàndia, una a Islàndia i una a Suïssa. Explica que l’estada a Grenlàndia li va servir per a fer aquesta immersió total en un dels territoris més freds del planeta. Va conèixer persones, va escoltar històries i sobretot va sentir el fred a la pell. S’hi va inspirar per escriure el poemari Disko Bay (Enitharmon Press, 2015), nominat al Forward Prize l’any 2016, i el llibret d’il·lustracions How To Say ‘I Love You’ In Greenlandic: An Arctic Alphabet (Bird Editions, 2011).

Les llengües de l’Àrtic i la natura en perill d’extinció

La fragilitat de les llengües i el paisatge va ser un dels primers punts de la conversa al CCCB. ‘El fet que el grenlandès sigui una llengua en perill d’extinció em va provocar un sentiment d’urgència’, va dir Campbell, que en l’estada a Grenlàndia va iniciar-se en l’aprenentatge d’aquesta llengua. ‘Em va semblar interessant aprendre una llengua en perill d’extinció, en un moment en què el paisatge també ho és’, va dir. ‘És una bona metàfora de com les llengües i el paisatge poden desaparèixer.’ Perquè la llengua és el millor sistema simbòlic per a explicar la identitat d’una zona geogràfica. I tot seguit va enumerar algunes de les paraules que el grenlandès té per explicar conceptes complexos vinculats amb el gel i la neu utilitzant un sol mot.

L’imaginari de les persones connectades amb la natura

El treball de Campbell aprofundeix l’estil de vida en aquests entorns glaçats, lluny dels nuclis urbans. ‘Viure al costat de gent tan vinculada amb la natura –com poden ser caçadors o exploradors– et fa connectar amb unes altres formes de vida que no tenen res a veure amb la crueltat. No he vist mai crueltat en aquests caçadors, que coneixen tant als animals com a si mateixos’, va dir. Perquè hi ha cultures que mantenen l’univers màgic –perdut a Occident– que esborra la frontera i les certeses entre el que és ser un animal o un humà. ‘Es creu que quan els óssos es fiquen a la cova es treuen la pell i es converteixen en un ésser humà’, va dir per corroborar aquesta comunió amb el món animal.

L’escriptura i el gel

Campbell va presentar també, fruit de la seva recerca, un decàleg que explica com la va inspirar el gel per configurar el seu procés d’escriptura. ‘Sigues precís. Que no et distreguin les pròpies pors, la imminència de l’extinció; si vols trobar gel, vés a llocs freds però mantingues constant la teva temperatura; continua aprofundint, la història ja hi és: l’extracció és l’art del lector, llegir en el fred, perforar en la foscor.’ Per una altra banda, Alicia Kopf, a partir de la seva experiència com a escriptora i artista, va assegurar que els límits entre els gèneres literaris clàssics són com més va més difusos, i els artistes del futur jugaran amb la possibilitat d’expandir aquestes fronteres, un exercici de creació que ella ja va proposar a Germà de gel, guanyadora d’un premi Documenta.

Escoltar les veus de la natura

També van sortir a escena les veus de la natura i l’anomenada criofonia. Enregistrar amb aparells electrònics el soroll de l’aigua i del gel. ‘És molt important que la natura ens parli i que sigui escoltada. L’idioma de la natura és en procés de desaparició’, va dir Campbell. Un tema que va anar lligat al glaç com a sistema de conservació de temps passats. ‘El gel, en un futur, traurà a la llum artefactes que no ha vist mai ningú. A sota del gel hi trobarem tantes coses. Serà increïble’, va pronosticar. Campbell també va fer explicar que l’experiència àrtica li ha fet entendre noves maneres d’estar al món. ‘Per mi la paciència és un concepte fonamental a la vida i hi ha entorns i cultures que han après a cultivar-la’, va dir citant un altre clàssic literari, Sueños Árticos (Capitán Swing, 2017), del nord-americà Barry López, en què parla del concepte de ‘paciència profunda’.

El fred i la cerca última d’una llar estable

Potser en l’instint últim d’aquesta reflexió sobre el fred trobem la intempèrie de les artistes. La cerca d’aquesta llar que fuig i se situa sempre un pas més enllà, en el futur que no arriba mai. Campbell va explicar que aquesta recerca artística, que va del 2010 al 2017, havia estat precedida d’un període sense casa fixa, viatjant d’un lloc a un altre com a periodista. Com si l’aventura sempre anés acompanyada de l’ànsia de confort. Potser, al cap i a la fi, la conclusió va ser que del fred no se’n pot fugir. I així es va veure a la pantalla del CCCB ‘…és molt més fàcil arribar a l’Àrtic que a certes regions d’un mateix’.