El futur és un cotxe sense conductor aturat davant d’un zombi

El primer cop que en veus un, la sorpresa és majúscula. El meu va ser al port de San Francisco, a la vora del Pier 39 i amb el rugit dels lleons marins de fons. Un cotxe sense conductor s’atura al costat de la vorera. Una parella que l’esperava s’hi acosta, obre la porta després de fer alguna gestió amb el mòbil i seu al seient del darrere. Al cap d’uns segons, el cotxe, que continua sense conductor, posa l’intermitent, arrenca suaument i s’allunya en direcció a la Coit Tower. Alguns turistes enregistrem l’escena amb els nostres telèfons, entre incrèduls i sorpresos de comprovar que el futur hagi arribat quan encara som al present.

De tota manera, abans que les companyies Cruise i Waymo comencessin a oferir serveis de taxi robot o taxi sense conductor a San Francisco, i a altres ciutats com Phoenix i Austin, van caler hores i més hores d’R+D+I, allò que distingeix les societats avançades de les que ho fien tot al bon temps i el preu de la cervesa. Recerca, desenvolupament i innovació. Tenir bones universitats i bons centres d’investigació. Captar talent de tot el món. Crear concentracions tecnològiques com la de Silicon Valley. Incentivar i oferir al·licients a les empreses privades perquè inverteixin en aquest àmbit. Les fórmules fa anys que són conegudes, només calen mascolells disposats a posar-les en pràctica.

A l’estiu, quan vam ser a San Francisco, els cotxes sense conductor eren una gran atracció. Se’n veien molts i com que van equipats amb càmeres, radars, sensors làser i altres ginys tecnològics, es feien veure. Cruise (propietat de General Motors) feia circular uns 300 vehicles de nit i 100 durant el dia, i Waymo (propietat de Google) uns 250, només pel centre, encara no tenien permís per sortir a les autopistes que envolten la ciutat com una teranyina. Vam apuntar-nos a la llista d’espera per provar-ne un, però no vam tenir sort. Ens vam haver de conformar de veure’n un que tenien de mostra en una mena de festa major de barri, on ens van explicar que el client, quan hi puja, pot modificar la temperatura i fer sonar la música del seu mòbil. No ens van dir que alguns ja havien aprofitat la conjuntura per fer-hi sexe, però en corre algun vídeo per la xarxa.

Més enllà d’aquestes comoditats, que no són menors si tinc present la quantitat de minuts de cadena cope que m’ha tocat escoltar al llarg de la vida en taxis on encara recordo conductors fumant, n’hi ha moltes d’altres, és clar. El principal avantatge dels cotxes sense conductor és la seguretat. Si partim de la base que la majoria d’accidents són provocats pel factor humà, un cop s’elimina desapareixen els accidents, són faves comptades. Durant els primers mesos de funcionament hi ha hagut poquíssims incidents i sempre perquè en un dels dos vehicles sí que hi continua havent una persona humana darrere el volant. A més de reduir els ferits i morts a les carreteres, que Déu n’hi do, quan en el futur els vehicles sense conductor passin a fer la funció de vehicles particulars, permetran que gent sense carnet els pugui utilitzar, o no haver de patir pel consum d’alcohol. La conducció automàtica és una de les apostes d’Elon Musk amb els seus Tesla.

Evidentment, no tot són flors i violes. Els taxistes són els primers que els han declarat la guerra, perquè veuen perillar els seus llocs de feina. Però no només els taxistes feien comentaris despectius aquest estiu a San Francisco. Parant una mica l’orella podies sentir molta gent que trobava allò que es pot resumir amb “on anirem a parar”. Fa anys que hi ha metros i trens que van sense conductor, però almenys van sobre vies, i els avions també aterren sols, però com que la porta és tancada i a dins hi ha pilots, tampoc no ho sabem del tot. Alguns activistes contraris, amb el nom de Safe Street Rebel, col·locaven cons d’obra sobre el capó dels taxis robot per bloquejar-los i immobilitzar-los temporalment. Un altre dia, una dotzena de Cruise van provocar un caos circulatori perquè van perdre la connexió a internet i es van quedar aturats a la zona de North Beach.

Però els vehicles sense conductor ja no són de ciència-ficció i tot indica que no desapareixeran pas. Les millores que hi ha en intel·ligència artificial acabaran de polir l’invent i a partir del 2025 hi haurà unes quantes companyies competint per implantar-la a gran escala en moltes ciutats del món. De moment, nord-americans i xinesos van esprement les respectives indústries informàtiques i automobilístiques per veure qui remenarà les cireres. El món avança a gran velocitat i qui no puja al tren es queda a terra. A San Francisco ho pots comprovar de la manera més crua possible, amb 20.000 sense-sostre vagant pels carrers i acampats sota els ponts, molts enganxats al fentanil. És l’altra cara de la moneda de Silicon Valley. A prop de casa, un d’aquests zombis travessa el carrer sense mirar. Un Cruise que s’acostava s’atura i el deixa passar. Són dos mons tan allunyats que no es tocaran mai.