L’ICAB resol avui la pugna entre Gay i Oliveros amb una participació rècord del 23%

Una de les talaies de poder de la ciutat de Barcelona és al Palau Casades, al carrer de Mallorca, a la cruïlla amb el carrer de Roger de Llúria. És la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, on avui es coneixerà el resultat de les eleccions per a renovar la junta. La votació, que va començar dilluns amb l’emissió del vot anticipat, ha acabat avui amb el presencial. La participació final, a l’espera de contar el vot per correu, ha estat de 23,07%, una xifra superior a la participació final que hi va haver en els comicis del 2017, que va ser de 19,86%.

A les eleccions ‘hi presenten cinc candidatures, però l’atenció se centrarà en dues. La llista continuista, encapçalada per Maria Eugènia Gay, que opta a revalidar com a degana; i la que proposa un canvi, encapçalada per l’advocat Gonçal Oliveros. La seva candidatura s’ha erigit en la llista opositora amb més possibilitats, en bona part pel suport mediàtic que ha rebut, de fora i de dins. Tot i que el candidat a degà, Oliveros, no és gaire conegut, sí que ho són algunes figures que formen part de la candidatura, com ara l’ex-jutge Elpidio Silva, Sergi Blázquez, del col·lectiu Drets, i Lluís Mestres, de l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils.

De fora estant, fan campanya per la candidatura noms destacats com ara el diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, l’advocat de Jordi Cuixart al Suprem Àlex Solà, la penalista especialitzada en Drets Humans Anaïs Franquesa, l’ex-diputat de la CUP Vidal Aragonès i Magda Oranich.

Tot i l’alta quota de membres independentistes entre els candidats i els qui hi donen suport, la llista s’ha esgargamellat a deixar clar que no és una llista independentista. Es defineixen com a “progressistes” i la principal crítica que fan a l’actual degana és el silenci i la posició que ha tingut la institució en tots els moments político-judicials d’aquests darrers quatre anys a Catalunya: del 155 i l’empresonament de Cuixart i Sànchez i tot el govern, fins a la persecució dels exiliats.

L’actual junta ha intentat de passar de puntetes sobre els fets polítics cabdals, encara que anessin lligats estretament amb la matèria que ocupa la institució, que és el dret. “Hi ha alguns drets a defensar que són més importants que uns altres. En diem drets fonamentals i aquesta és la nostra feina, defensar-los. Quan tu et pronuncies sobre això, inevitablement tens una implicació política”, deia en una entrevista a VilaWeb Gonçal Oliveros.

És ben recordada la frase de Gay quan el govern de Mariano Rajoy va decidir d’intervenir l’autogovern català: “El 155 era inevitable arran de la deriva incontrolable.” Això va suscitar la crítica pública de dos membres de la junta, Jordi Pina, vice-degà i advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull; i Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell. Pina, a més, va acabar renunciant a ser la mà dreta de Gay.

Tampoc no s’oblidarà fàcilment l’incident amb el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, a qui la degana de l’ICAB va renyar en públic quan ell va denunciar amb contundència la repressió de l’estat espanyol davant el ministre espanyol Rafael Catalá, en un acte al col·legi: “Si us plau, president. No era la idea. L’has feta bona, moltes gràcies”, li va dir. Entre els últims escàndols, hi va haver la invitació del col·legi al fiscal de sala del Tribunal Suprem espanyol Javier Zaragoza per a participar en una conferència amb l’advocat ultradretà José María Fuster Fabra. Membres del col·legi i d’una vintena d’associacions de juristes van emetre un comunicat en què deien que la invitació havia estat una vergonya.

La llista silenciosa

Durant aquest mandat, la figura de Gay ha anat a l’alça. Va estar en les travesses com a ministra de Justícia en el govern de Pedro Sánchez i també ha posat un peu a Foment del Treball, on és membre del consell consultiu a proposta del president d’aquesta patronal, Josep Sánchez Llibre.

Durant la campanya ha pres una opció discreta i ha aparegut molt poc als mitjans. Fins al punt que va refusar un debat amb la resta de candidats. Va cancel·lar-hi l’assistència dos dies abans, adduint “un problema de dates”. Als mitjans tampoc no s’hi ha vist gaire. VilaWeb li va demanar una entrevista i la va refusar; pocs diaris han pogut entrevistar-la per fer balanç del seu mandat.

Filla de l’ex-degà i magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, Eugeni Gay, ha construït una llista força continuista, amb vuit dels candidats que van concórrer a les eleccions del 2017 i amb vuit de nous. Entre les novetats hi ha Montse Pintó, germana de Jordi Pintó, rival de Gay  el 2017.

Gay va guanyar per una diferència de 504 vots, tan sols. La participació en aquelles eleccions va tornar a ser inferior al 20% del cens, un 19,86%. Aquesta és una de les rèmores de les eleccions del col·legi. De fet, Gay es va presentar amb el compromís de fer efectiu el vot telemàtic, promesa que no ha complert i que dificulta molt que la participació creixi.