17.05.2016 - 05:01
L’alfabetització en salut i les malalties no transmissibles
L’alfabetització en salut va començar a adquirir importància a final del segle passat amb la publicació, per part de la Biblioteca Nacional de Medicina, de Current Bibliographies of Medicine. En aquesta publicació de l’any 2000 (amb 479 citacions), va aparèixer una definició que més tard es va integrar en la política sanitària dels Estats Units: «L’alfabetització en salut és el grau en què els individus tenen la capacitat d’obtenir, processar i comprendre la informació sanitària bàsica i els serveis necessaris per a prendre les decisions apropiades sobre la seua salut» (Ratzan i Parker, 2000).
Aquesta definició pot comprendre la informació de salut mòbil i les tecnologies electròniques relacionades amb la salut (ehealth) També s’ocupa dels serveis sanitaris, molt importants, ja que moltes de les qüestions que cal abordar estan relacionades amb l’atenció sanitària.
Per exemple, l’Escola de Salut Pública de Mailman, de la Universitat de Columbia, té un curs que aborda el tema de l’alfabetització en salut. A més, el concepte s’integra en el seu jurament sanitari: «Fomentaré l’alfabetització en salut per a tots i buscaré la igualtat i la justícia per als sectors vulnerables de la població» (Columbia University Mailman School of Public Health, s. d.). D’aquesta manera, les competències de l’educació mèdica del segle XXI ofereixen una oportunitat per a millorar el coneixement sobre l’alfabetització en salut.
Al setembre de 2011 es va publicar una declaració política de la reunió plenària de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre la prevenció i el control de les malalties no transmissibles. Una de les recomanacions era:
Formular, reforçar i aplicar, segons siga procedent, polítiques i plans d’acció públics multisectorials que promoguen l’educació per a la salut i els coneixements sobre la salut, entre altres coses mitjançant l’educació basada en dades empíriques i estratègies i programes d’informació dins i fora de les escoles i campanyes de conscienciació pública.
(United Nations, 2011)
Les activitats relacionades amb l’alfabetització en salut abunden en termes globals, amb 33 mesures diferents publicades, que inclouen estratègies d’alfabetització en salut específiques per a la diabetis, la salut en els mitjans de comunicació i l’alfabetització en salut electrònica (Pleasant, 2014). Algunes de les noves àrees més prometedores inclouen l’alfabetització en relació amb l’alcohol, com la creació d’un sistema de mesurament per a promoure els programes basats en dades empíriques i normes socials «més intel·ligents» que puguen, en última instància, reduir el consum nociu de l’alcohol.
Les tecnologies comunicatives mòbils i online ofereixen formes de participació escalables i adaptades per a promoure l’alfabetització en salut. Les opcions futures podrien incloure llistes de verificació i targetes de puntuació, que proporcionen informació sanitària acceptable, de fàcil accés, comprensible i factible a pacients i consumidors de diferent estatus econòmic i alfabetització en salut. Les targetes de puntuació interactives són una eina simple que podria ajudar a molts nivells una ciutadania competent en termes sanitaris a l’hora d’enfrontar-se a malalties cròniques i no transmissibles, a la mortalitat materna i infantil i a les malalties infeccioses.
La salut global requereix atenció multisectorial
Al setembre de 2015, els líders mundials van acordar els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible en les Nacions Unides, amb el títol Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta agenda és un pla d’acció per a les persones, el planeta i la prosperitat. Els disset objectius de desenvolupament sostenible i les 169 metes demostren l’ambició d’estimular l’acció en àrees d’importància crítica per a la humanitat i el planeta en els pròxims quinze anys.
Per descomptat, la salut –l’única moneda comuna del planeta– apareix com el tercer objectiu: «Garantir una vida sana i promoure el benestar de tots a totes les edats». Alguns exemples concrets s’inclouen a continuació en el mateix text:
Per a promoure la salut i el benestar físics i mentals i prolongar l’esperança de vida de totes les persones, hem d’aconseguir que la cobertura sanitària i l’accés a una atenció mèdica de qualitat siguen universals, sense excloure’n ningú. Ens comprometem a accelerar els avanços aconseguits fins avui en la reducció de la mortalitat neonatal, infantil i materna posant fi a totes les morts prevenibles d’ací a 2030. Ens comprometem també a garantir l’accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva, inclosos els de planificació familiar, informació i educació. De la mateixa manera accelerarem el ritme dels progressos en la lluita contra la malària, el VIH/sida, la tuberculosi, l’hepatitis, l’ebola i altres malalties transmissibles i epidèmies, fins i tot abordant la creixent resistència als antibiòtics i el problema de les malalties desateses que afecten els països en desenvolupament. Estem compromesos amb la prevenció i el tractament de les malalties no transmissibles, inclosos els trastorns conductuals, evolutius i neurològics, que constitueixen un greu impediment per al desenvolupament sostenible.
(UN, 2015)
Una altra de les àrees que cobreixen els indicadors de desenvolupament sostenible es refereix als accidents de trànsit. Com s’indica en el punt 3.6 del mateix document, un altre objectiu és: «D’ací a 2020, reduir a la meitat el nombre de morts i lesions causades per accidents de trànsit en el món» (UN, 2015). Els accidents de trànsit són la vuitena causa de mort avui dia, i s’espera que escalen fins al cinquè lloc per a 2030, eclipsant malalties com el VIH, la diabetis i la hipertensió (WHO, 2013). Aquest problema de salut tan immens i urgent també necessita un enfocament multisectorial, comunicació i compromís. En particular, és important conscienciar els responsables de la necessitat de desenvolupar una política pública prudent. En l’actualitat, només vint-i-vuit països (que sumen el 7 % de la població mundial) tenen lleis adequades per a enfrontar-se als cinc factors de risc de les morts en accidents de trànsit –velocitat, alcohol, cascos, cinturons de seguretat i subjeccions infantils (WHO, 2013).
L’indicador final dels Objectius de Desenvolupament Sostenible –l’objectiu 17– es titula: «Enfortir els mitjans d’implementació i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible». Anuncia la necessitat de revitalitzar el desenvolupament sostenible incloent-hi col·laboracions entre governs, empreses del sector privat i la societat civil. El lideratge d’institucions acadèmiques com la Columbia Population Health Partnership pot ajudar a desenvolupar el tipus de projectes inclusius que busca l’ONU «sobre la base de principis i valors, una visió compartida i objectius comuns que prioritzen les persones i el planeta, i són necessàries a escala mundial, regional, nacional i local» (UN, s. d.). Per exemple, l’ONU va llançar una campanya amb els directors executius de diverses multinacionals per a impulsar l’acció multisectorial Together for safer roads (“Junts per unes carreteres segures”). Aquest tipus d’enfocaments empírics innovadors fonamentats en la comunicació i la mobilització són essencials per a aconseguir els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible.
La comunicació de la salut té una gran oportunitat de marcar la diferència en l’avanç de la salut global, amb deu oportunitats basades en dades empíriques, en la ciència i en la teoria: 1) augmentar el coneixement, la conscienciació i el comportament del públic objectiu en relació amb la salut; 2) influir en les percepcions, creences i actituds que poden afectar les normes socials saludables; 3) promoure l’alfabetització, l’autoeficàcia i la competència del sistema sanitari; 4) demostrar, il·lustrar i difondre habilitats i comportaments saludables; 5) educar i reforçar coneixements, actituds i/o comportaments; 6) mostrar els beneficis (econòmics, socials, sanitaris, etc.) del canvi social i de comportament; 7) defensar, crear suport i moure a l’acció en relació amb la prudència sanitària i la política pública; 8) augmentar la demanda i/o el suport adequat de la promoció de la salut i dels serveis sanitaris; 9) millorar la comprensió dels riscos i beneficis, també refutant mites i confusions; i 10) enfortir intervencions educatives, professionals i governamentals eficaços.
Com a comunicadors en salut, necessitem ajudar a interpretar i comunicar les proves des d’una perspectiva multisectorial, distingir valors i tractar d’evitar danys. En alguns casos, això podria implicar la inacció i el suport a l’statu quo. En altres, requerirà enfocaments extensos basats en dades, en la teoria i en la ciència per a promoure hàbits sanitaris a llarg termini amb normes socials que ajuden a aconseguir un món millor, més sa i feliç. El desenvolupament dels camps de la comunicació per a la salut i l’alfabetització en salut així com l’escalat d’enfocaments pluridisciplinaris des del nivell global al local duts a terme pel Grup de Treball d’Innovació crearan un món millor per a tots nosaltres i per a les generacions futures.
Llig l’article complet a la web de Mètode.
Scott C. Ratzan. Doctor en Medicina i màster en Administració Pública. És professor associat del departament de Ciències Sociomèdiques de l’Escola de Salut Pública de Mailman, Universitat de Columbia. És el director de Journal of Health Communication: International Perspectives i vicepresident d’assumptes empresarials per a ABInBev a Nova York.
