18.06.2019 - 21:00
TEMA DEL DIA
Divorci. La majoria política que va investir dissabte Ada Colau com a batllessa de Barcelona ja no existeix. En tres dies, ja ha perdut la majoria absoluta per culpa del divorci entre Manuel Valls i Albert Rivera. L’ex-primer ministre francès ha partit peres amb Ciutadans i quan semblava que els seus tres regidors blindaven la majoria, l’ex-batlle de l’Hospitalet de Llobregat Celestino Corbacho, que va votar Colau, ha decidit de quedar-se a Ciutadans, en canvi de ser, a més de regidor, el portaveu de la formació a la Diputació de Barcelona. És el problema que té pactar amb professionals de la política, personatges acostumats a vendre’s els principis, que així que poden et deixen plantada. Sense Corbacho, Valls té el seu vot i el d’Eva Parera, i la majoria de Colau és de 20 regidors, un per sota de la majoria absoluta. La situació es pot agreujar si es confirma el rumor que Valls deixa la política aviat, perquè aleshores Ciutadans recuperarà un altre regidor.
De moment, aquest regidor que ha perdut li farà falta a cada votació i no té gaire a triar: el PP de l’excèntric Josep Bou i els Ciutadans ultres de Rivera, que difícilment li donaran suport. Només té l’opció d’anar a picar la porta dels partits independentistes. Com que Colau considera que Junts per Catalunya és de dretes, un problema que sembla que no trobava en Valls, només pot trucar a la porta d’ERC, el partit al qual ha pres la batllia. No és el millor moment. Ernest Maragall va fer mans i mànigues per pactar un govern republicà amb Barcelona en Comú, fins i tot va oferir de repartir-se la batllia, i Colau el va menystenir. Ara se sent ferit, com és normal.
Una de les primeres coses que s’haurà de votar serà el nou cartipàs que Colau negocia amb el PSC, en què els socialistes guanyen pes. Sense majoria absoluta tot es complica. La sort que té Colau és que Maragall no pot presentar una moció de censura, perquè amb Junts per Catalunya no tenen majoria absoluta, però els republicans recuperen pes. Els seus vots seran imprescindibles al ple. Colau pot governar a cop de decret, però el cartipàs i el pressupost, entre més decisions importants, passen pel ple. El desgast de la batllessa pot ser considerable segons com mogui a partir d’ara les seves peces ERC. Tampoc no s’ha de descartar que es reobri el debat sobre el repartiment de la batllia, perquè Maragall va guanyar les eleccions.
De tota manera, la pressió de l’entorn dels comuns sobre els republicans serà molt forta, d’ara endavant. Ja ho havia començat a ser hores després de la investidura, quan van apel·lar amb cinisme a la seva condició de partit d’esquerres perquè votessin a favor del govern del PSC i BComú, amb el propòsit que Colau es pogués estalviar d’embrutar-se les mans amb el vot de Valls. L’estratègia de Colau era governar amb el PSC, amb el suport extern d’ERC. L’argumentari que havia començat a activar l’entorn comú era que ERC havia de ‘demostrar’ que era un partit d’esquerres fent costat al govern de Barcelona en Comú i el PSC. ERC, doncs, no podia fer una oposició dura a la batllessa, perquè això seria fer el joc a la ‘dreta’. Ara que els necessita tant sí com no, creixerà la pressió sobre els republicans.
És curiós que ERC hagi de demostrar que és d’esquerres davant un govern municipal investit amb els vots de la dreta xenòfoba de Ciutadans, parapetada darrere el jacobí Manuel Valls i el socialista Celestino Corbacho. Per tapar aquest pecat original, Colau va penjar de seguida el llaç groc i els comuns van engegar una campanya de criminalització contra els manifestants independentistes que hi havia a plaça de Sant Jaume. Una cortina de fum d’aquelles que Colau sap fer tan bé. I que alguns s’han empassat, perquè sempre consideren més greus uns suposats insults que els presents neguen que no pas que un regidor, Joaquim Forn, sigui en presó preventiva acusat d’uns delictes que no va cometre perquè no van existir.
MÉS QÜESTIONS
Puig talla el debat successori reobrint la possibilitat de tornar-se a presentar. Acaba de ser investit president i ja s’ha obert el debat sobre si Ximo Puig continuarà d’aquí a quatre anys. El motiu és el nomenament del seu antic cap de gabinet, Arcadi España, com a conseller de Política Territorial, que ha estat interpretat en clau successòria per alguns mitjans. Per tallar les especulacions, Puig no ha tancat la seva decisió sobre si continuaria o no, tot i que en principi havia dit que només hi estaria dues legislatures. El president no vol que això sigui una de les polèmiques de la legislatura i ha explicat que la decisió es prendrà en el moment adequat, d’acord amb l’interès general. Una manera de no comprometre’s en res i mirar d’ajornar la decisió. D’una altra banda, ha explicat que divendres ja se sabria la primera part de la segona línia del Consell, que mantindrà la mescla de partits perquè la legislatura passada es va comprovar que era una fórmula d’èxit. El president considera que caldria exportar-la: ‘Quan no tenen visió de conjunt, els governs de coalició fracassen’, diu. Aquesta fórmula s’aplicarà d’acord amb la representativitat i amb l’objectiu d’aconseguir un govern àgil.
Anticorrupció demana dos anys i mig de presó per a Camps pel cas Gürtel. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita una condemna de dos anys i mig de presó per a l’ex-president Francisco Camps per delictes de frau i prevaricació administrativa. Aquests delictes fan referència als suposats tripijocs en l’adjudicació de la Generalitat a l’empresa Orange Market, de la trama Gürtel, a la fira Fitur del 2009. Després d’una instrucció de poc menys d’un any a l’Audiència espanyola, Camps va ser processat a començament d’aquest mes, quan el jutge José de la Mata va constatar que hi havia ‘un arsenal d’indicis, molt consistents i prou acreditats, per a afirmar que l’ex-president de la Generalitat va participar en l’adreçament del contracte de Fitur 2009 a favor d’Orange Market’. Encara que De la Mata proposava de jutjar-lo per un delicte de prevaricació, també deixava la porta oberta a una imputació més àmplia en aquesta peça 5 del cas Gürtel, perquè fins en aquell moment l’havia investigat també per frau. Aquests són precisament els dos delictes que Anticorrupció ha inclòs en l’escrit d’acusació.
El tancament del PSIB fa perillar la renovació del pacte d’esquerres. Les negociacions entre Més, PSIB i Podem per a conformar un pacte de governabilitat s’han estancat a causa de les propostes d’organigrama que els socialistes han fet als seus hipotètics socis. Els socialistes volen que cadascun tingui la gestió de dues conselleries, a més d’un càrrec unipersonal que el PSIB ha ofert a Més. Els representants dels equips negociadors de Més, Miquel Gallardo, i d’Unides Podem, Mae de la Concha, consideren que la proposta és insuficient i que el PSIB no els vol al govern. Gallardo ha arribat a insinuar que no descarten d’estar a l’oposició si no gestionen tres conselleries. La versió del PSIB és molt més positiva: diuen que les negociacions avancen i que cada partit ha de ‘madurar’ les propostes que té sobre la taula.
Espot es reuneix per primera vegada amb el copríncep Macron. El nou cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, i la síndica general, Roser Suñé, s’han reunit per primera vegada amb el copríncep francès, Emmanuel Macron, a París. En acabat, s’ha anunciat que el copríncep visitaria Andorra el 12 de setembre. Macron podria romandre-hi un dia més, tot i que la data encara s’ha de confirmar. La reunió ha servit per a posar en comú les opinions sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea, la candidatura d’ingrés a la UNESCO i les obres de la carretera RN-22. Macron ha agraït els esforços d’Andorra i ha assegurat que s’hi continuaria treballant per evitar allaus.
LA XIFRA
1,2 milions d’euros haurà de tornar Jaume Matas al govern de les Illes pel projecte de l’òpera de Calatrava, que no es va arribar a construir mai. Ho ha decidit el Tribunal Suprem espanyol, que ha afegit set mesos de presó i una multa de 211.000 euros a l’ex-president.
TAL DIA COM AVUI
El 18 de juny de 1707, després d’un setge de prop de quaranta dies i una resistència exemplar, Xàtiva va caure a mans borbòniques. El general François Bidal d’Asfeld va ordenar de passar a degolla tots els qui havien participat en la defensa de la ciutat. El duc de Berwick va dir en una carta: ‘Mai no s’ha vist una obstinació com la de Xàtiva; he ordenat a Asfeld que la destruís tota sencera, perquè servís d’exemple, i que tots els habitants fossin conduïts a la Manxa.’
