El futbol europeu, atrapat en les xarxes del capital americà

(Aquesta notícia es va publicar originalment el 28 de març de 2021. El recuperem amb motiu del seu interès)

Torna a haver-hi canvis en el futbol. Molts afeccionats que s’han passat anys veient els seus equips a l’estadi o per televisió, ja fa temps que han hagut d’acceptar que n’han perdut la propietat i la gestió.

Aquests darrers vint anys els oligarques russos, els països del Golf i els multimilionaris xinesos han anat comprant clubs de futbol europeus. I més recentment els diners han travessat l’Atlàntic: les empreses de capital risc nord-americanes hi han vist una avinentesa ben lucrativa, en part arran de la pandèmia.

És un fenomen que no havíem vist mai. Els inversors transnacionals –impulsats ​​per la rendibilitat financera d’un esport que convergeix ràpidament amb els sectors de l’entreteniment i digital– transformen el futbol en una indústria planetària que remena molts diners. La televisió va ajudar a enriquir els principals clubs de futbol, ​​però ara l’streaming hi pot aportar una riquesa incalculable.

La covid-19, especialment, ha contribuït a accelerar i amplificar aquestes tendències. Tan bon punt els clubs de futbol han tingut dificultats financeres, els inversors han entrat en escena per endur-se’n algunes gangues. I com que la gent s’ha quedat a casa, el consum de serveis de streaming, com ara Netflix i Amazon Prime, han esdevingut productes bàsics d’entreteniment i estil de vida, amb la qual cosa la importància d’aquestes plataformes per a l’esport s’ha engrandit.

Qui són els inversors?

Qui són aquests grans inversors de capital privat nord-americans que s’estan fent amb el futbol europeu? Fenway Sports Group (FSG), propietari del Liverpool, campió de la Premier League anglesa, està a punt de vendre més del deu per cent del club a l’inversor nord-americà Redbird Capital Partners per uns 540 milions de lliures. Redbird sembla tenir la intenció de construir una xarxa global d’inversions en el futbol. Aquesta operació se suma als 4,7 milions de lliures invertits recentment al club per la superestrella del bàsquet Lebron James.

Al desembre, ALK Capital -una altra empresa nord-americana d’inversions esportives- va adquirir el club anglès Burnley mitjançant una compra palanquejada (similar a la forma en què la família Glazer va comprar el Manchester United el 2005). El palanquejament significa essencialment utilitzar un club com a garantia per assegurar un préstec amb la finalitat de comprar-lo.

La situació és similar en altres llocs. Redbird ja té una participació en el Tolosa, mentre que Bordeus (General American Capital Partners i King Street Capital Management) i l’AS Nancy (New City Capital) també són de propietat nord-americana. Per la seva banda, el Troyes FC va ser comprat l’any passat pel City Football Group, en què l’inversor californià de capital privat Silver Lake posseeix accions.

La història és la mateixa a Itàlia, on l’Elliott Management Corporation és propietària de l’AC Milan i on un consorci de capital privat format per CVC Capital Partners, Advent Capital Management i FSI Capital persegueix l’adquisició d’una participació al nou negoci de mitjans de comunicació de la Sèrie A de la primera divisió.

També CVC i Advent estan interessats en arribar a un acord similar amb la Bundesliga International, empresa que s’encarrega de la venda dels drets mediàtics a l’estranger.

Anàlisi de la xarxa

Per tenir una idea de la dimensió dels propòsits dels inversors de capital privat, n’hem analitzat una petita mostra de les xarxes socials. En destaquem els vincles quan observem que dues empreses comparteixen una relació econòmica. I el resultat és aquest.

És evident que aquesta inversió de capital privat no es limita a Europa ni al futbol. Per exemple, Silver Lake té connexions amb franquícies de City Football Group a l’Índia, la Xina, Tòquio i Austràlia. I les activitats de Redbird també s’estenen al beisbol, mitjançant els Boston Red Sox i els New York Yankees.

Aquestes inversions formen part de carteres d’accions més àmplies vinculades a esports com ara el bàsquet, el futbol americà i la lluita lliure. Silver Lake també sembla disposada a utilitzar el futbol com a mitjà per a unir els punts entre les empreses que operen en uns altres sectors, com la venda al detall d’esports (és el cas de Fanatics, una botiga de roba amb llicència en línia) i l’entreteniment (com Endeavour, una agència de representació de talents).

Xecs en blanc i ‘streaming’

El ressorgiment de les societats d’adquisició amb fins especials (SPACS), també ha dut un enfocament nou en l’esport. Les SPACS, com Redbird, es formen específicament per recaptar capital gràcies a ofertes públiques inicials (en què es venen accions a inversors institucionals i minoristes) per tal d’adquirir o invertir en un negoci existent. De vegades són anomenades “empreses xec en blanc” perquè s’aboquen a fer el màxim de diners possible per als inversors que hi participen.

Les SPACS i més grups de capital risc el troben molt atractiu, el futbol, perquè és un producte ja fet amb el qual la gent de tot el món ja s’ha compromès. Els espectadors i els afeccionats estan disposats a pagar per veure l’esport i compren habitualment els productes que se’n deriven. Hi ha diners per a fer i els inversors ho saben.

Però potser una de les raons principals que fan d’aquests clubs una proposta tan temptadora són les oportunitats que ofereix l’streaming. Aquests darrers cinc anys els hàbits de consum han canviat, amb la consegüent erosió dels formats de transmissió existents. Durant les dues darreres dècades els clubs de futbol s’han beneficiat de lucratius contractes de transmissió, però empreses com ara Netflix, Amazon Prime i DAZN prometen un rendiment financer encara més gran, especialment per als clubs que juguen en les lligues més importants.

Ara, aquestes empreses també poden fer perillar els clubs. Per exemple, l’adquisició del Burnley per part d’ALK ha implicat que el club s’hipotequés per a completar la compra. Ara el club és noranta milions de lliures pitjor que abans.

Al Manchester United hi ha hagut una llarga campanya dels afeccionats per a destituir els Glazers. I al Liverpool tampoc no n’està tothom, del FSG.

Perquè els xecs en blanc fora del camp no necessàriament porten xecs en blanc al camp. La majoria dels afeccionats saben que als inversors els interessa una cosa i prou: guanyar diners. El problema és que maximitzar els beneficis sovint vol dir malmetre les connexions entre els clubs i les comunitats on es troben.