El funeral d’una legislatura mal nascuda

TEMA DEL DIA
Restitució. Els partits polítics independentistes es van presentar a les eleccions del 21 de desembre de 2017 amb la promesa electoral de restituir el govern destituït pel 155 i de fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre. Amb aquest programa a la mà, l’independentisme va revalidar la majoria absoluta en unes eleccions en què el govern espanyol es pensava que l’unionisme guanyaria. Tot i que Ciutadans va guanyar en vots, la suma de Junts per Catalunya, ERC i la CUP permetia de restituir un govern independentista amb Carles Puigdemont com a president perquè, contra tots els pronòstics, va ser el cap de llista independentista més votat, per sobre d’Oriol Junqueras. Però les coses es van començar a tòrcer ben aviat. Va tornar a aparèixer la judicialització per alterar el resultat de les urnes i el Tribunal Constitucional espanyol va prohibir la investidura de Puigdemont. El 30 de gener de 2018, ara fa dos anys, Roger Torrent va anunciar de sorpresa que suspenia el debat d’investidura, perquè l’executiva d’ERC havia decidit d’acatar la decisió del Suprem i evitar conseqüències penals sobre els seus dirigents. La segona sorpresa és que Junts per Catalunya ho va acceptar. A partir d’aquí la legislatura ha anat per on els tribunals espanyols han marcat.

L’alternativa hauria pogut ser no presentar cap més candidat i forçar una repetició de les eleccions fins que el govern espanyol acceptés el candidat independentista guanyador. Però es va optar per l’acatament. Després de dos intents frustrats d’investir president –Jordi Sánchez i Jordi Turull–, Junts per Catalunya va proposar Quim Torra com a president perquè no tenia antecedents penals, tal com demanava Mariano Rajoy. Amb el president elegit, tampoc no es va restituir el govern, sinó que tots els consellers van ser nous amb l’excusa de fer un govern ‘efectiu’ que recuperés l’autogovern segrestat pel 155. A la pràctica, era un intent de retornar a l’autonomisme que també ha acabat fracassant, perquè la judicialització i el manteniment de la repressió han convertit la Generalitat en poc més que una gestoria. Durant aquest temps les diferències estratègiques entre Junts per Catalunya i ERC s’han anat accentuant fins a esdevenir gairebé incompatibles, però ni l’una ni l’altra no ha donat resultats palpables, mentre que la CUP ha fet d’espectador.

Dos anys després, la història s’ha repetit. Una petició d’un òrgan administratiu, la Junta Electoral espanyola –avalada per un Tribunal Surem àvid de sang–, d’inhabilitar el president Torra ha estat acceptada per ERC, però, a diferència de fa dos anys, Junts per Catalunya semblava que en un primer moment es plantava. Els republicans han maquillat la decisió d’acatar la JEC amb una explicació ‘tècnica’, situant-la a les mans del secretari general del parlament, Xavier Muro. La jugada consistia a evitar de fer aparèixer Torrent com a responsable de la inhabilitació, però el reglament de la cambra impedeix la coartada, perquè a l’article 249 estableix clarament que el secretari general resta ‘sota la direcció del president i de la mesa’ i té funcions d’assessor, no executives. Junts per Catalunya ha refusat la decisió i l’ha duta a la mesa, però Torrent –amb el suport d’ERC, el PSC, els comuns, el PP i Cs– no ha deixat que es votés. ERC ha justificat la seva decisió d’acceptar la inhabilitació dient que la desobediència de Torra és estèril i que cal aprovar el pressupost de la Generalitat, perquè fer una altra cosa seria ‘traïció’, segons les dures paraules de Sergi Sabrià. El grup de Torra s’ha trobat sol i ha optat per presentar com a proposta de resolució el rebuig a la inhabilitació, que tampoc no s’ha votat.

El ple ha començat amb una dura intervenció del president Torra, en què ha defensat la sobirania del parlament i ha advertit que acceptant la inhabilitació es desballestaven les institucions catalanes. Les paraules de Torra han estat aplaudides per Junts per Catalunya i tan sols per alguns diputats d’ERC, com ara Ferran Civit, Ruben Wagensberg, Najat Driouech, Toni Castellà, Josep Maria Jové i Núria Picas. El grup de Junts per Catalunya bo i dret aplaudint i el d’ERC bo i assegut i plegat de braços és la imatge de la fi d’aquesta legislatura. Torra ha evitat de convocar eleccions, però d’avui endavant és un president sense escó, apunyalat pels seus socis i amb un govern fracturat. La legislatura és políticament morta i els mesos que en resten no serviran sinó per a agreujar la pugna electoral entre Junts per Catalunya i ERC. El fet més greu és que una pugna partidista ha servit per a vendre la sobirania del parlament. Ara tothom sap que els diputats del parlament no els tria la gent, sinó la justícia espanyola. En unes altres eleccions autonòmiques, no hi ha cap garantia que els diputats independentistes que surtin elegits puguin ocupar l’escó, perquè la sobirania del parlament ja no existeix.

MÉS QÜESTIONS
Puig insisteix a demanar una Espanya descentralitzada. Ximo Puig no defalleix en la insistència a demanar una organització territorial de l’estat espanyol diferent de l’actual, de caràcter federal, però fins ara amb poc èxit. El president de la Generalitat ha tornat a demanar la descentralització del poder concentrat a Madrid, que ‘exerceix un “dúmping fiscal” antipatriòtic i perjudicial per a la resta de comunitats’, i ha proposat d’obrir el debat sobre la fiscalitat per harmonitzar imposts com el de patrimoni o el de successions. Ha reconegut un ‘efecte de capitalitat indiscutible’ en la política fiscal de Madrid, per bé que ha atribuït l’augment dels ingressos aquests últims anys al conflicte català i al fet que s’hi hagin implantat més empreses. ‘Hi ha una absorció del poder econòmic que no hi havia abans’, ha dit. ‘La macrocefàlia política, econòmica i financera que aglutina la capital d’Espanya és ineficient, injusta i insostenible’, ha afegit. I ha posat d’exemple que Madrid absorbeix el 29% de funcionaris de l’estat: ‘El quàdruple del que li correspon.’ Ha puntualitzat, això sí, que aquesta posició ‘no va contra Madrid, sinó a favor de la racionalitat, la cohesió i l’harmonia’. I ha pronosticat: ‘Qui siga incapaç d’entendre bé totes les mirades d’Espanya, i d’apreciar-les com es mereixen, serà impossible que la governe bé.’ Després d’això ha citat un discurs d’Obama per a advocar per la unió ‘sense complexos, prejudicis ni centralismes’.

Les Corts constitueixen a Oriola la comissió sobre els efectes de la gota freda. Les Corts han constituït per primera vegada una comissió fora del Palau dels Borja, seu del parlament valencià. És la comissió especial d’estudi de les mesures de prevenció de les inundacions del Baix Segura en matèria territorial, urbanística i hídrica, que també analitzarà els efectes de la gota freda del setembre passat. La comissió s’ha reunit a Oriola (Baix Segura), i ha tractat d’aspectes com ara la repercussió econòmica de la gota freda i propostes perquè no es repeteixi. La creació d’aquest òrgan va ser proposada per Compromís l’octubre passat i va obtenir el suport de tots els grups, tret de Vox. ‘Aquesta comissió comença a reflexionar i fer propostes per a minimitzar uns riscos que cada vegada seran més habituals, segons els experts’, ha dit el president de les Corts, Enric Morera, en referència a un context evident d’emergència climàtica. La mesa de la comissió d’estudi és presidida per Aitana Mas (Compromís); n’és vice-president el socialista Francisco Rubio i secretària Elisa Díaz (PP). Els objectius són d’estudiar com prevenir les inundacions al Baix Segura atesos els aspectes territorials, urbanístics i hídrics, i possibles actuacions per a reduir la vulnerabilitat social, econòmica i ambiental en aquest territori en cas de futurs episodis de gota freda com el del setembre.

El govern identifica quaranta-una víctimes de les Balears assassinades en camps de concentració nazis. El govern té identificades quaranta-una víctimes de les Balears assassinades en camps de concentració de nazis, segons que ha informat la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. La xifra inclou víctimes mortals nascudes o residents a les Balears. El govern ha aclarit que aquesta llista corregeix errors detectats en la informació de què disposa el Ministeri de Justícia espanyol i actualitza la llista inicial que tenia el govern, que calculava que les víctimes mortals de les Balears havien estat cinquanta. Recerques posteriors han reduït aquest nombre. El govern ha recordat que la llista no és definitiva, sinó oberta a nous resultats. L’informe va ser elaborat i aprovat per la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics. La Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica ha puntualitzat que la llista de víctimes balears de camps de concentració nazis és molt més àmplia, perquè s’hi ha d’incloure també la gent que va sobreviure a la reclusió. L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’arxivers, historiadors locals i entitats memorialistes, a més d’especialistes en la matèria com ara Elena Rodríguez. Com a base, s’ha tingut en compte el cens de víctimes encarregat als historiadors Bartomeu Garí i Manel Suárez, entre més col·laboradors.

El judici de la causa del BPA es reprèn. El Tribunal de Corts no ha acceptat la darrera demanda de suspendre la vista de la causa primera de BPA que han efectuat alguns lletrats de la defensa. Per tant, després de diverses suspensions i un ajornament, ha començat la vista. Hi ha 24 ex-gestors i ex-directius de BPA acusats d’emblanquir capitals del grup criminal xinès liderat per Gao Ping que operava a Espanya. En aquesta sessió es tracten les anomenades qüestions prèvies. El judici hauria de durar uns quatre mesos.

LA XIFRA
0,2% és el percentatge simbòlic de baixa de la desocupació a Catalunya Nord. El 2018 hi havia 55.370 persones inscrites a les llistes de desocupats, però el quart trimestre del 2019 eren 55.280. Una baixa més simbòlica que no real. Molt més greu és que en deu anys, el nombre de persones sense feina hagi augmentat del 84%: de 29.960 a 55.280, sempre segons les xifres oficials del Ministeri de Treball francès.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de gener de 1945 l’exèrcit soviètic entra a Auschwitz i allibera uns 7.500 presoners. En cinc anys, uns 1,3 milions de persones (el 90% jueus) hi havien estat assassinades.