El frare barceloní que va fundar l’última missió de l’alta Califòrnia

Sonoma State Historic Park
114 E Spain St, Sonoma, Califòrnia
Mapa a Google

En la colonització i evangelització de l’actual estat de Califòrnia, a la segona meitat del segle XVIII, hi van tenir un pes específic tot un seguit de militars i franciscans del nostre país, com ara els exploradors catalans Gaspar de Portolà i Rovira (1716-1786), Pere Fages i Beleta (1730-1794) i Miquel Constançó (1739-1814), integrats en la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, i els missioners mallorquins fra Juníper Serra (1713-1784), Joan Crespí Fiol (1722-?) i Bonaventura Sitjar (1739-1808). D’ençà que l’expedició encapçalada per Portolà i Serra salpà de Velicatá, a la baixa Califòrnia (actual Mèxic), el 15 de maig de 1769, a mesura que avançava nord enllà el grup va anar fundant l’embrió de les grans ciutats que poblen actualment tota la costa oest dels EUA, de San Diego a San Francisco.

La ruta dels assentaments franciscans per l’alta Califòrnia no es va tancar fins ben entrat el segle XIX, amb la creació de l’última missió a la vall de Sonoma, a mitjan 1823. Va ser obra de l’entestament d’un frare barceloní, Josep Altimira, arribat a Mèxic el 1819 a trenta-dos anys i destinat poc després a la llunyana missió de San Francisco de Asís (l’actual ciutat de San Francisco). Per les males condicions climàtiques de l’emplaçament –una zona plujosa, freda i poc favorable a l’agricultura–, els franciscans havien fundat el 1817 una missió d’assistència, San Rafael Arcángel. Però Altimira considerava que calia anar, fos com fos, encara una mica més al nord. Fou així com, malgrat l’oposició del prefecte de les missions, Vicente Francisco de Sarría, va acabar fundant el 4 de juliol de 1823 San Francisco Solano, en terres del poble miwok, última baula de la cadena missional establerta a l’alta Califòrnia.

Amb el suport d’unes primeres collites satisfactòries, la missió va anar creixent en extensió i en edificacions, com per exemple amb el ranxo Santa Eulàlia i amb l’església principal, beneïda el Diumenge de Rams de 1825 (4 d’abril): era una estructura austera i temporal construïda amb taulons emblanquinats i moblada i decorada amb força articles donats per l’església ortodoxa de la veïna població de Fort Ros, la colònia russa més meridional a la costa oest dels actuals EUA. El frare barceloní preveia que la missió de San Francisco de Asís s’hi acabaria traslladant, però com que al final les autoritats eclesiàstiques californianes van decidir de mantenir-les totes dues, la de Sonoma es va acabar batejant amb el nom de San Francisco Solano.

A més de la tensió amb els superiors, Altimira sembla que també va tenir topades amb els pobles originaris de la vall, poc disposats a viure d’acord amb les normes i reduccions missioneres. La tardor del 1826, de fet, l’animadversió arribà al punt culminant amb la crema d’unes quantes cases. Altimira, desencisat, va decidir de deixar la missió sense dir res i l’any següent, pel fet de negar-se a jurar fidelitat a la nova República de Mèxic, va embarcar-se per tornar cap a casa. Poca cosa més se’n sap, però alguns indicis el situaven cap al 1860 a l’illa de Tenerife, a les Canàries.

Tornant a la missió de la vall de Sonoma, cal esmentar que el substitut d’Altimira fou un altre missioner català, Bonaventura Fortuny (1774-1840). Nascut a Almoster (Baix Camp), ja tenia una certa edat quan va rebre l’ordre de deixar San José per fer-se càrrec de San Francisco Solano, on va aconseguir de restablir la pau i d’encarrilar una missió que va ser protagonista d’uns quants episodis històrics de primer ordre. A més de ser l’última constituïda a l’alta Califòrnia, també es va destacar perquè va ser l’única construïda després de la independència de Mèxic respecte d’Espanya (1821). Més endavant, arran de la llei de secularització mexicana de 1833, les noves autoritats civils van obligar a tancar totes les missions, entre les quals la fundada per Altimira a Sonoma, que el 3 de novembre de 1834 es convertí en una simple parròquia. I una dècada i escaig després, el 14 de juny de 1846, un grup de colons locals es va revoltar contra el govern mexicà i va proclamar la República de Califòrnia, hissant la bandera de l’ós a pocs metres de l’antiga missió. La república fou efímera, però va donar peu a la guerra entre Mèxic i els Estats Units que desembocà, dos anys més tard, en la integració de l’alta Califòrnia als EUA… i l’esclat de la famosa febre de l’or.

I una mica més: Josep Altimira, a més de plantar fa dos segles la llavor del cristianisme a l’extrem septentrional de l’alta Califòrnia, també és considerat un dels impulsors del cultiu de la vinya a la vall de Sonoma, una àrea vinícola actualment molt valorada i coneguda no sols a Califòrnia, sinó també a tot el món.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat