El franquisme que torna

TEMA DEL DIA
Memòria. La comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona la tenen gravada en la memòria tots els lluitadors antifranquistes, com un centre de la repressió de la dictadura. És un edifici sinistre, al soterrani del qual van ser torturats de Joan Comorera i Gregorio López Raimundo, dirigents del PSUC, a Jordi Pujol, passant pel filòleg Jordi Carbonell, lluitador independentista, juntament amb centenars de demòcrates anònims. El 1955, l’inspector Juan Antonio Creix es va convertir en un dels rostres de la impunitat policíaca, juntament amb el seu germà Vicente. La frase de Joan Oliver ‘Creix, però no et multipliquis’, pronunciada després de les detencions de la Caputxinada, el 1966, forma part de la memòria democràtica d’aquest país. Les tortures i els maltractaments a la comissaria van durar més que no pas el franquisme, es van allargar durant la transició fins ben entrada la democràcia.

Cap dels intents de convertir la prefectura superior de la policia espanyola en un centre de reivindicació de la lluita per la democràcia no ha reeixit mai, malgrat les lleis sobre la memòria històrica que s’han aprovat. El sinistre edifici continua allà, impertèrrit, desafiant el pas del temps. L’Ajuntament de Barcelona va decidir dimarts, una mica tard, de col·locar un faristol davant la prefectura recordant les tortures que s’hi practicaven. La col·locació va despertar la queixa irada de Ciutadans, convertit en el partit que vetlla per les essències franquistes, i del Sindicat Unificat de la Policia espanyola, que el rebutjava perquè podia ‘estigmatitzar’ una policia, que segons aquesta organització, ja és majoritàriament democràtica.

El faristol ha aparegut cremat aquesta nit. No ha durat ni quaranta-vuit hores. És sorprenent que es pugui atemptar contra el faristol sense que a la prefectura detectin cap moviment que obligui la policia a actuar. Barcelona està en alerta 4 per terrorisme, hi ha càmeres enregistrant tothora i agents vigilant l’edifici nit i dia. O la incompetència de la policia espanyola és molt gran o hi ha hagut un ‘deixar fer’ còmplice. A hores d’ara no consta que hi hagi cap detingut. Per a esvair dubtes, valdria més que la placa fos recol·locada a la façana de l’edifici. Així no hi hauria cap dubte que els qui treballen a dins són demòcrates.

La cremada del faristol confirma la impunitat amb què actuen grupuscles feixistes, que són tolerats pels diversos cossos de policia i tenen immunitat judicial. Hi ha una violència ultra de baixa intensitat, però persistent, que no té persecució de la policia ni càstig judicial. No és una violència nova, però al Principat s’ha intensificat amb el procés. Al País Valencià fa temps que el catalanisme l’ha de suportar: de les bombes a casa de Joan Fuster a l’assassinat de Guillem Agulló. Avui mateix, membres de l’extrema dreta han atacat a Alacant el bust d’Archibald Dickson, el capità del vaixell britànic Stanbrook que el 28 de març de 1939 va salpar del port d’Alacant cap a Orà amb els últims civils que se’n van anar a l’exili abans d’acabar-se la guerra de 1936-1939. Fa exactament vuitanta anys, però el franquisme es nega a desaparèixer. Ben a l’inrevés: sembla que torna.

MÉS QÜESTIONS
El corredor mediterrani portarà un estalvi de temps del 44% en mercaderies i del 30% en passatgers. El comissionat del govern per al desenvolupament del corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, ha revelat que ben aviat la Unió Europea publicarà un informe que conclou que la construcció d’aquesta infrastructura significaria l’any 2030 un estalvi de temps del 44% en el transport de mercaderies i del 30% en el de passatgers. Seria l’estalvi més gran tant per a mercaderies com per a passatgers dels nou corredors transeuropeus. Boira ho ha explicat durant un esmorzar-col·loqui davant els membres de l’Associació de Directius i Empresaris Logístics Propeller València. Ha dit que també aportaria l’1,6% al producte interior brut de l’estat espanyol, el percentatge més alt –després de Croàcia– de tots els estats que travessa aquesta infrastructura (Espanya, França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia i Hongria). Amb aquestes previsions, ha dit que pagava la pena de treballar per ‘aquest gran corredor Algesires-Hongria de tres mil quilòmetres’. I encara ha recordat que el 80% dels contenidors que entren a l’estat espanyol es canalitzen a través de tres ports: Algesires, València i Barcelona, tres punts del corredor mediterrani; i que el 66% de les importacions i exportacions de mercaderies que passen es concentra en els de València i Barcelona.

Les candidatures de Ciutadans i Vox al senat espanyol per València no són paritàries. La Junta Electoral de València ha alertat que les candidatures que Ciutadans i Vox han presentat al senat per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril no compleixen el requisit de la paritat. La Llei Orgànica del Règim Electoral General espanyola exigeix la presència equilibrada d’homes i dones en les llistes que es presenten a les eleccions autonòmiques, locals i estatals. En el conjunt de la llista de les eleccions al congrés, i concretament en cada tram de cinc llocs, els candidats de l’un sexe o de l’altre no podran ser menys del 40%. Així mateix, estableix que quan les candidatures per al senat s’agrupen en llistes tinguin igualment una composició equilibrada de dones i homes, de manera que la proporció s’acosti tant com sigui possible a l’equilibri numèric. Ara els partits tindran dos dies per a esmenar-ho. El primer d’abril es farà la proclamació definitiva de les llistes.

La Junta Electoral ordena que es retirin els llaços grocs del parlament i de l’Ajuntament de Palma. La Junta Electoral ha emès un escrit en què obliga el batlle de Palma, Antoni Noguera, a Més i al president del parlament, Baltasar Picornell, a retirar els llaços dels edificis públics del consistori i de la cambra abans de vint-i-quatre hores. Vox va fer la petició a la junta, que ha argumentat que l’ordre és perquè ‘els poders públics han de mantenir una rigorosa neutralitat política’. El PP també havia anunciat que presentaria una denúncia pel llaç col·locat al parlament, quan la mesa, ahir, va refusar d’ordenar-ne la retirada.

La fiscalia manté la petició de cinc anys de presó a Matas pel desviament de 120.000 euros. La fiscalia anticorrupció manté en les conclusions definitives la petició de cinc anys de presó per a l’ex-president del govern Jaume Matas, per un desviament de 120.000 euros de les arques públiques durant la seva darrera legislatura (2003-2007). En aquesta sessió del judici, que deriva del cas Turisme Jove i que acabarà demà amb la presentació d’informes, tant la fiscalia com l’Advocacia de la Comunitat han reiterat la petició de pena de presó de cinc anys pels presumptes delictes de malversació, prevaricació i falsedat documental. No obstant això, l’ex-regidor de Calvià, Jesús García, el receptor dels diners, l’ha exculpat durant la seva intervenció.

Els empresaris andorrans demanen als candidats que no apugin els imposts. La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha demanat als candidats a les eleccions del 7 de maig que si governen no apugin els imposts. Els empresaris alerten que la pressió fiscal no hauria de superar el 25% i que ara mateix és del 24%. Aquesta petició l’han feta durant un debat per a saber les seves propostes econòmiques. Demòcrates han dit que ni augmentaran els imposts ni crearan noves figures tributàries perquè s’ha demostrat que els ingressos de l’estat són suficients i no creuen que la fiscalitat andorrana sigui ‘injusta ni poc progressiva’. El PS ha dit que estava preocupat pel frau fiscal i ha dit que la llei actual és una ‘mala còpia d’una llei espanyola i d’un model d’agència tributària completament equivocat’. Liberals d’Andorra han explicat que és indispensable de tenir alternatives que prevegin els desafiaments que s’han d’assumir. I Units pel Progrés d’Andorra han fet palesa la voluntat de crear zones franques basades en l’eliminació dels aranzels.

LA XIFRA
14.000 residents francesos en edat de votar viuen a Barcelona. Manuel Valls intentarà captar-ne tants com pugui. Cal recordar que a les darreres eleccions municipals, només 16.000 vots van separar Ada Colau de Xavier Trias en la pugna per la batllia.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de març de 1941 se suïcidava Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa. Amb el seu marit havia fundat l’editorial Hogarth Press que va donar a conèixer joves promeses de l’època, com ara T. S. Eliot i K. Mansfield. També fundaren el grup de Bloomsbury amb més companys.