03.06.2016 - 22:00
|
Actualització: 05.06.2016 - 22:58
Dissabte passat es va celebrar la polèmica consulta a Tortosa sobre si retirar o no el monument franquista. Dos dies abans, el mateix municipi retirava el títol d’alcalde honorífic a Francisco Franco. Aquests dos exemples són només una mostra de la simbologia franquista que encara no ha marxat arreu dels Països Catalans.
A Catalunya, el Memorial Democràtic de la Generalitat va elaborar el 2010 un cens de simbologia franquista a Catalunya, catalogant els símbols arreu del territori. Aquest estudi, sumat a l’estudi sobre iconografia i simbologia franquista a la ciutat de Barcelona de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’ajuntament de Barcelona, van catalogar un total de 8.171 símbols franquistes en 150 municipis catalans. Des de la Comissió per la Dignitat és calcula que encara queden uns 3.500 símbols franquistes a dia d’avui.
La gran majoria dels símbols que encara es trobaven en els carrers són les plaques d’habitatge (95%), habitualment amb l’emblema falangista del jou i les fletxes incorporat. També encara perduren altres símbols, en menor quantitat però amb una grandària major i amb més impacte com poden ser els monuments. A la gran majoria d’aquests monuments se’ls ha retirat els lemes i elements franquistes i una gran part s’han transformat per intentar reconvertir el significat, passant de ser un monument pels morts franquistes a ser teòricament un monument per a tots els morts de la guerra.
Segons la Comissió per la Dignitat, a dia d’avui podrien quedar uns 58 d’aquests monuments al Principat. La Comissió per la Dignitat, juntament amb Òmnium i una vintena d’entitats més han iniciat una campanya per demanar-ne la retirada. L’ajuntament de Gandesa s’ha sumat a aquestes iniciatives demanant a la diputació la retirada del monument del Coll del Moro que ha estat acordada aquesta mateixa setmana. Altres municipis com l’ajuntament d’Argentona, han pres la iniciativa de retirar un monument franquista catalogats en el cens.
Si ens fixem en el nombre de símbols per municipis trobem una gran relació entre el nombre de símbols i la grandària de la ciutat, així com amb el fet que es construïssin nous barris durant el franquisme, farcits de petites plaques falangistes. Si no es tenen en compte aquestes plaques, la llista canvia substancialment sent els cinc primers l’any 2010 Barcelona (163), Gandesa (23), Lleida (16), Tortosa (15) i Banyoles (11).
Cal destacar que des del 2010 molts ajuntaments han retirat part d’aquesta simbologia. A Barcelona els districtes amb més símbols, majoritàriament plaques, eren Horta-Guinardó (854), Nou Barris (776) i Sarrià-Sant Gervasi (566). Dins de la plataforma de participació Decidim Barcelona la retirada de plaques franquistes ha estat la proposta amb més suports a Sarrià-Sant Gervasi i la segona d’Horta Guinardó. Mentre que a Nou Barris, l’ajuntament està duent a terme la retirada de tots els símbols franquistes des de l’any passat.
La resta d’ajuntaments han iniciat un procés similar. L’Hospitalet aprovava aquest 26 d’abril una moció per a retirar tots els símbols franquistes de la ciutat. També Vic, Valls, Sallent o Barberà del Vallès han aprovat mocions similars el que portem d’any.
El Parlament de Catalunya va aprovar el dos de març una moció presentada per la CUP que insta els ajuntaments a retirar tots els monument o símbols feixistes, així com substituir els noms dels carrers relacionats amb personatges lligats al franquisme i retirar els títols honoraris atorgats a personatges lligats a la dictadura.
Illes Balears: La polèmica de la Feixina.
A Palma, el gran debat és al voltant del monument de la Feixina. Un obelisc de 22 metres, inaugurat per Franco el 1948 en record dels “Herois del Baleares”. El ‘Baleares’ era un creuer de guerra, enfonsat per l’armada republicana, després de que participés a la massacre de la carretera Màlaga-Almeria.
El govern municipal de la ciutat, governat pel PSIB, MÉS i Som Palma (Podem) va aprovar el 12 d’abril d’aquest any el projecte de demolició del monument, del qual ja se li havia retirat els elements franquistes l’any 2010. L’associació de la Memòria de Mallorca considera en aquest sentit que el monument segueix sent ‘un recordatori del triomf del feixisme’ i que ofèn a les víctimes, familiars i a la democràcia i els seus valors. A més, sovint davant del monument s’han produït concentracions falangistes.
En contra d’aquesta posició hi ha una Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) que considera que el monument ara només recorda el fet. Aquesta plataforma ha obtingut el suport del PP i C’s al consistori-
Aquest mateix any es va retirar també els elements franquistes d’un dels altres monuments més polèmics de les Illes, la creu als caiguts de Sóller, que encara mantenia l’escut franquista de pedra i les inscripcions. El PP va lamentar que el govern seguís dividint la societat en dos bàndols i es van mostrar en desacord a retirar un escut que consideraven ‘històric’.
El País Valencià s’involucra en la retirada de símbols franquistes.
En el País Valencià, el Consell de la Generalitat està elaborant un projecte de llei de ‘memòria democràtica per la convivència de la Comunitat Valenciana’ que té com a objectiu eliminar la simbologia franquista de l’espai públic.
La llei ordenarà retirar els símbols d’edificis públics, així com canviar el nom dels carrers, i fins i tot obligarà els propietaris d’edificis de caràcter privat però ‘amb projecció a un espai o ús públic’ a retirar o eliminar els elements contraris a la memòria democràtica. Aquesta apartat afecta especialment a l’església, on encara és habitual trobar insignes amb el lema feixista de ‘caiguts per Déu i per la Pàtria’. El manteniment de símbols contraris a la memòria democràtica podrien suposar multes d’entre 2.001 i 10.000 euros, així com pèrdua de subvencions i ajuts públics.
A més les administracions revisaran i invalidaran les distincions, nomenaments i títols honorífics de persones vinculades al règim franquista, així com els noms de carrer dedicats a personalitats franquistes i encara presents en molts municipis valencians.
En aquesta línia, l’Ajuntament de València ha demanat ja la retirada de vuit símbols franquistes en edificis de l’arquebisbat de València (Centre Diocesà Juvenil Juventus i la façana de l’església de la Punta), el Ministeri de l’Interior (casernes de la Guàrdia Civil de Patraix i Benimaclet), la Conselleria d’Educació (CEIP Pare Manjón i Teodor Llorente), així com de caràcter privat (habitatges Antonio Rueda i Verge dels Desemparats). A més es podrien canviar un centenar de noms de carrers de la ciutat que encara mantenen noms lligats a la dictadura.
L’ajuntament de Castelló també està elaborant un nou ordenament per eliminar la simbologia franquista i treure del nomenclator noms com la plaça Herrero Tejedor o el grup d’habitatges José Antonio.
Es reprèn la identificació en les fosses comunes.
Aquesta mateixa setmana també s’ha arribat a un acord històric a les Illes Balears amb una llei de fosses, que ha comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris i que ha de permetre obrir les prop de 60 fosses comunes que es troben a les illes. El govern s’encarregarà de localitzar i identificar les 2.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura.
Aquesta mateixa setmana també, al País Valencià, el Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica (GPRMH) ha lliurat a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques un estudi on es comptabilitzen 299 fosses comunes al país, 71 a Castelló, 184 a València i 44 a Alacant, esperant la intervenció del consell. Aquesta xifra podria créixer ja que s’espera que a Castelló, on va haver durs enfrontaments, hagi com a mínim el mateix nombre de fosses que a València. Al País Valencià va haver més de 10.000 represaliats, però mentre que els del bàndols franquista van ser majoritàriament sepultats al Valle de los Caidos, els republicans segueix encara en les carreteres.
A Catalunya, finalment, la Generalitat ha creat un mapa on s’identifiquen 370 fosses comunes a Catalunya. A més, s’ha aprovat en el mes de març d’aquest any la creació d’un banc d’ADN que faciliti la identificació de les persones desaparegudes. 4700 famílies han denunciat desaparicions i cerquen un familiar desaparegut a la Guerra Civil.
.
