15.06.2022 - 21:40
|
Actualització: 15.06.2022 - 21:42
Els Jocs Olímpics d’Hivern que es volien fer el 2030 a Barcelona i als Pirineus ja són clarament un projecte moribund, condemnat al fracàs. El ferm moviment d’oposició, però sobretot la picabaralla de la Generalitat de Catalunya amb el president socialista de l’Aragó han empès el projecte a un carreró que no té eixida. A hores d’ara les possibilitats que es facen els jocs –de fet, fins i tot la possibilitat que se’n presente la candidatura– són pràcticament nul·les. Per a cancel·lar el projecte manca encara la decisió oficial del Comitè Olímpic Espanyol, però tothom té coll avall que arribarà, segurament prompte. I, siga com siga, els experts són unànimes a dir que en el cas que sorprenentment el COE acceptàs uns jocs catalans i prou –com encara insisteix a voler la Generalitat–, la mala maror creada llevaria al projecte totes les opcions de ser elegit pel Comitè Olímpic Internacional.
La decisió, quan arribe, serà una bufetada forta al govern bipartit de Catalunya, que incomprensiblement els havia convertits en un dels seus grans projectes de futur. Supose, puc imaginar, que si es confirma que no hi haurà jocs el govern català, ofès, en donarà la culpa a l’Aragó o al Comitè Olímpic Espanyol, i amb això mirarà d’esquivar les crítiques, merescudes, que ha de rebre la seua actuació en tot aquest procés. Però val més que siguen conscients que es trobaran amb els límits de l’eficàcia de la propaganda. Perquè no tot es pot salvar a còpia de relats.
Per més distraccions que vulguen crear, hi haurà sobre la taula uns fets indiscutibles, impossibles de colgar i que els perseguiran. El govern català va decidir, i té la responsabilitat d’haver-ho fet, que l’opció de fer uns jocs olímpics d’hivern era un dels seus projectes estrella. I, per tant, si al final no es fan el govern de Catalunya haurà fracassat. Categòricament. I no solament això, sinó que, havent fracassat, haurà posat en relleu les immenses limitacions de la seua capacitat de gestió, de pressió i d’influència –de les quals tant han pretès lluir tots aquests mesos. I ho dic perquè, vist tot això que ha passat, tan sols es pot concloure que el govern de la Generalitat és un zero a l’esquerra a Madrid. Tot allò que es deia, que havia de ser tan bo el fet d’esdevenir aliats fonamentals pel PSOE; tota aquella xerrameca que ells són els socis preferents i tenen una gran capacitat negociadora i la promesa que aconseguirien això i allò gràcies a la proximitat a Pedro Sánchez quedarà despullat: un zero a l’esquerra.
Però un zero a l’esquerra que, a més de cornut, paga el beure. Perquè en tots aquests mesos cal tenir ben clar que els socialistes espanyols han jugat amb ells, i de quina manera.
No ens enganyem: el projecte dels jocs al Pirineu era –és encara mentre no el cancel·len oficialment– un desficaci del punt de vista social i ecològic. Però també ho és molt, especialment, perquè l’element principal era l’impuls del projecte polític dissenyat pel PSOE, que consisteix a lligar curt el govern independentista català fent-lo participar en grans projectes de futur espanyols. Amb la intenció de dissoldre el projecte sobiranista i reduir-lo a pur folclore per la via dels fets.
El Pirineus-Barcelona 2030, en definitiva, formava part d’això que Pedro Sánchez anomenava pomposament “agenda del retrobament”. I la funció d’aquesta agenda va ser ben clarament explicitada, quan en seu parlamentària va dir al PP que amb el govern Rajoy Catalunya feia un referèndum per separar-se. I amb ell, en canvi, Catalunya s’involucrava en projectes “comuns” que implicaven que el 2030 encara seria una part d’Espanya. Que era, en definitiva, allò que importava a Madrid: que el govern de Pere Aragonès es comprometés a cegues en un projecte de futur espanyol i acceptàs així el marc mental de la unitat de l’estat i la seua situació de subordinat –autonòmic. Res a veure, efectivament, amb el 2017.
Fins al punt, de fet, que estic més que segur que, una vegada fet el pas polític, en realitat a Madrid ja els era ben igual si els jocs es feien o no.
VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors. És gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent, com ho hem fet amb la nova maqueta i el nou concepte del diari. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!
