El fotoperiodista Jordi Borràs, agredit per un individu que s’ha identificat com a policia espanyol

[ACTUALITZACIÓ: L’agressor del fotoperiodista Jordi Borràs és un agent de la policia espanyola] 

El fotoperiodista Jordi Borràs, especialitzat a documentar moviments de l’extrema dreta, ha estat agredit al carrer Capellans de Barcelona cap a les vuit del vespre, quan sortia de l’acte de presentació del moviment Crida Nacional per la República. Així ho ha explicat el Món, diari pel qual treballa Borràs. Segons el Món, un home, que posteriorment s’ha identificat com a policia espanyol, s’ha abraonat sobre Borràs i l’ha colpejat, causant-li ferides, com es veu en la imatge.

Un testimoni ha intentat d’immobilitzar l’agressor, i aquest li ha ensenyat una placa i s’ha identificat com a agent de la policia espanyola –dada encara pendent de confirmar. Segons el Món, Borràs es troba bé i els Mossos miren ara de trobar l’agressor amb les fotografies i els vídeos dels testimonis.

Jordi Borràs ha estat amenaçat moltes vegades per individus i organitzacions de l’extrema dreta, les mateixes que ell s’ha encarregat de denunciar durant anys. Arran del referèndum del primer d’octubre i de la posterior proclamació de la República, va recollir desenes i desenes de casos d’agressions i d’amenaces d’espanyolistes i grups ultres en l’informe ‘En nom d’Espanya’, publicat a l’anuari Mèdia.cat. De fet, un membre del grup d’extrema dreta Democracia Nacional, Pedro Chaparro, va ser condemnat a un any de presó per haver amenaçat de mort Jordi Borràs.

En una entrevista quan començava el judici contra Chaparro, Borràs explicava a VilaWeb: ‘Continuo rebent amenaces periòdicament. Amenaces, coaccions i assetjament per diferents canals. Des de fa quatre anys, això forma part de l’ordre del dia. I és cert que aquesta tasca informativa sobre els grups de l’extrema dreta he hagut de fer-la a l’estranger. He fet diversos viatges. He anat a cobrir actes de l’extrema dreta a Alemanya, a Suècia, a Letònia, a Occitània… Més que res perquè ha arribat un moment en què em sento més segur cobrint un acte de neonazis a Alemanya que un de suposats constitucionalistes a Barcelona. Entre més, perquè la cosa ja ha superat l’espai dels neonazis i a una concentració de Societat Civil Catalana no hi puc anar. Perquè també hi van elements de l’extrema dreta o de l’espanyolisme més intransigent. I m’amenacen i m’insulten igualment.’