02.08.2017 - 12:41
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
El foc ha arrasat un total de 58.935,25 hectàrees de superfície des de l’1 de gener fins al 23 de juliol d’aquest any, la pitjor xifra des del 2012, i suposa un 22 per cent més que la mitjana del decenni, que és de 45.942,72 i quatre vegades més que en el mateix període del 2016, segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA).
A aquestes hectàrees, caldria sumar-hi les més de 3.000 calcinades en l’incendi de Yeste (Albacete), que va començar el passat 27 de juliol i que segueix actiu, segons han informat fonts de la Junta de Castella-la Manxa.
Fins al 23 de juliol, s’han registrat un total de 8.280 sinistres, 1.400 més que la mitjana dels darrers deu anys i més del doble dels incendis registrats durant el mateix període de l’any 2016. En total, s’han produït 4.814 conats (focs de menys d’una hectàrea) i 3.466 incendis més de més d’una hectàrea.
D’aquests, un total de deu -dos més que la mitjana dels deu darrers anys- van superar les 500 hectàrees per la qual cosa van passar la barrera dels grans incendis forestals, entre ells, el de Doñana, on es van cremar més de 8.400 hectàrees. Així, també caldria sumar-hi l’incendi de Yeste. La xifra és, igualment, superior a la del mateix període del 2016, quan es van produir 4 grans incendis en el mateix període.
Així, els focs durant aquest període només s’han vist superats pels 21 grans incendis del 2012 i els 25 del 2009.
De moment, el 2017 es col·loca com el tercer pitjor any de l’última dècada, superat per les 148.915 hectàrees del mateix període del 2012, quan es va registrar un dels pitjors incendis forestals en el mes de juny a Cortes de Pallars, a l’interior de València; i per les 78.213 hectàrees calcinades el 2009.
“PECULIARS CONDICIONS CLIMÀTIQUES I OROGRÀFIQUES”
La ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina, va assenyalar la setmana passada que Espanya és un país que, per “les seves peculiars condicions climàtiques i orogràfiques”, corre un alt risc de patir grans incendis forestals.
Durant la seva compareixença en la Comissió de Medi ambient per donar compte de les actuacions del Govern central en matèria de prevenció i lluita contra els incendis, Tejerina va indicar que la tasca de la rehabilitació d’espais cremats ha de ser una política “prioritària” per a la seva cartera.
MATEIX DISPOSITIU QUE EL 2016, QUAN VAN CREMAR 44.800 HECTÀREES MENYS
Per la seva banda, en aquesta mateixa comissió, el sotssecretari del Ministeri de l’Interior i president del Comitè Estatal de Coordinació d’Emergències per Incendis Forestals, Luis Aguilera, va assegurar que el manteniment aquest any del mateix dispositiu que el Govern central va destinar el 2016, quan van cremar 14.000 hectàrees, 44.800 menys que el 2017, es deu al fet que el que hi ha actiu actualment és “suficientment adequat” a les necessitats del país.
Durant la seva intervenció, va explicar que, al marge de dos avions ‘dron’ que s’incorporen aquest any als mitjans estatals, no hi ha hagut més canvis quantitatius en el dispositiu estatal de lluita i vigilància contra incendis, encara que ha recordat que aquest dispositiu serveix com a “reforç” a les comunitats autònomes, que són les que exerceixen les competències en prevenció i lluita contra els incendis.
EL SISTEMA DE DETECCIÓ PRIMERENCA DETECTA 700 FOCUS D’INCENDIS
Mentrestant, el director general de Protecció Civil i Emergències, Juan Antonio Díaz Cruz, va assenyalar durant aquesta comissió dijous passat que el sistema de detecció primerenca d’incendis ha detectat en el que va d’any un total de 700 focus d’incendis, dels quals es van confirmar 130 que van ser remesos a les Comunitats Autònomes afectades.
En aquest sentit, i durant el torn de preguntes, l’oposició va assegurar que des del 2005 hi ha una tendència que en els incendis hi ha més intervenció de Protecció Civil i un “nombre més significatiu d’evacuats”. Així, des del 2015, va haver-hi un increment del 40 per cent de les evacuacions en relació amb el nombre de sinistres amb comparació amb el 2005, segons alguns partits de l’oposició.
