18.07.2022 - 21:40
|
Actualització: 18.07.2022 - 21:50
El professor de la Universitat de Lleida Víctor Resco explica en aquest article que publiquem avui a VilaWeb que l’onada d’incendis i calor que tenim al sud d’Europa i, en general, a tot l’àrea mediterrània té unes condicions d’excepcionalitat que no hauríem de passar per alt.
Són, efectivament, uns incendis molt violents i fora d’estació, no pas al nostre país, però sí en moltes de les àrees que cremen aquests dies i que normalment passaven un juliol molt més tranquil. I, si bé el canvi climàtic n’és la causa principal i ben destacada, cal tenir en compte també uns altres factors, com ara la pèrdua de valor econòmic dels boscs o la desertificació del món rural, que hi tenen molt a veure també. Entre els incendis que veiem, a més, cada vegada n’hi ha més dels anomenats “inextingibles”, aquells que s’apaguen o bé perquè ja no hi ha res per a cremar, o bé perquè plou.
Contra això, els mitjans d’extinció tradicionals es troben cada dia més impotents i es van alçant moltes veus que recorden allò que haurien de ser obvietats, com ara que els incendis en realitat s’apaguen a l’hivern, tenint cura del sotabosc i del territori forestal; o bé que les onades de calor que aquests incendis ajuden a originar són un problema de salut pública important.
Però hi ha un factor important a tenir en compte, que a mi m’agradaria remarcar avui, i que és l’abast territorial del fenomen. En anys anteriors, quan informativament vam viure les grans onades de focs a Austràlia o als Estats Units, tots érem conscients de la dimensió global del problema. No miràvem pas els focus concrets, sinó l’àrea on passaven. I crec que això cal que també ho comencem a fer a Europa, sobretot si volem ser plenament conscients de la gravetat de la situació a què ens enfrontem.
Hi ha, al nostre país, també, una tradició molt equivocada que ens porta a remarcar les fronteres administratives com a límits informatius dels incendis. És lògic, evidentment, que els incendis que passen a casa ens importen més i que els destaquem molt més, però aquests dies em pregunte –i ho debat amb la redacció d’aquest diari i fem notícies en aquesta línia– fins a quin punt no menystenim massa que de l’Atles marroquí a les Landes aquitanes, si més no, assistim a un sol episodi d’incendis forestals. I la gravetat que té l’episodi, vista d’aquesta perspectiva.
PS1. Elx va retre homenatge ahir a Agustí Agulló, tot inaugurant una plaça al seu nom. Per sort, en moltes de les nostres ciutats i pobles hi ha gent com ell, militants de dècades al servei del país i la seua gent, pilars fonamentals que aguanten la nostra societat. Però Agustí era un pilar, a més, d’Elx, aquesta ciutat tan única, que fa brillar la catalanitat a l’extrem sud del país, guardant sempre la frontera. I, de tots, potser era un dels més incasables i entusiastes. Un homenatge, doncs, més que merescut.
PS2. Fa pocs mesos que vam anunciar als lectors que VilaWeb renunciava a participar en la nova convocatòria de subvencions de la Generalitat per projectes a mitjans. Ahir es va saber qui rep els diners i ara, amb dades a la mà, ens refermem en tot allò que vam dir aleshores.
