14.07.2016 - 15:12
Destaca que De la Mata va obviar introduir a la sentència documents de “rellevància substancial”, com l’oferta de 36 milions del Reial Madrid
MADRID, 14 (EUROPA PRESS)
El fiscal del cas Neymar, José Perals, ha presentat un recurs d’apel·lació davant de la Sala penal de l’Audiència Nacional contra la decisió del jutge instructor José de la Mata de sobreseure provisionalment la causa oberta contra el davanter del FC Barcelona i contra el seu pare per la comissió de delictes de corrupció en els negocis i estafa impròpia en el seu fitxatge pel club català, ja que entén que hi ha “unes conductes clarament delictives” en el pagament de 40 milions d’euros que impedia la lliure competència.
En el recurs que s’ha donat a conèixer aquest dijous, el representant del Ministeri Públic ha assenyalat que a la sentència d’arxivament de De la Mata no especifica en quin precepte es basa el jutge per no veure indicis delictius en la contractació del jugador i critica que “únicament” s’hagi atès a les al·legacions de les defenses i les declaracions dels investigats i testimonis i no a les proves documentades.
En aquest sentit, la Fiscalia no admet que s’arxivin casos com aquest en què els indicis estan acreditats documentalment, i que “ni tan sols esmenta” en la sentència de 45 pàgines, quan tenen una “rellevància substancial”.
“Aquesta sentència de sobreseïment provisional ha de plasmar els elements de convicció a partir dels que el Jutge d’Instrucció decideix que el procediment no ha de continuar”, diu el recurs de 14 pàgines presentat a la Sala, al mateix temps que recorda que el jutge instructor ha de ser un “òrgan judicial imparcial” que pugui “valorar totes les diligències que obren en actuacions”
DOCUMENTS OBVIATS EN LA SENTÈNCIA D’ARXIU
El primer document pericial és l’oferta de 36 milions d’euros que el Reial Madrid CF va fer l’any 2013 a l’equip brasiler Santos FC –equip en què jugava– pel traspàs de Neymar Jr., quan suposadament el fitxatge va costar 17,1 milions d’euros.
Segons s’assenyala al recurs, aquest paper evidencia que aquesta oferta era “millor” que la del FC Barcelona i el jugador es va decantar per l’últim club perquè li havia pagat un “important ‘avantatge o benefici'” de 40 milions d’euros per una via no permesa per la FIFA.
L’altre és un annex signat el 31 de maig del 2013 entre el club català i el brasiler en què es fixa que el percentatge corresponent a l’empresa de representació de futbolistes DIS-Esportes e Organizaçao –la querellant– pels drets federatius del jugador era del 40% l’empresa de representació de futbolistes DIS-Esportes e Organizaçao.
Per a la Fiscalia aquest conveni, que es va mantenir ocult pel Barça quan el jutjat li va requerir els contractes del fitxatge de Neymar Jr. i que es va descobrir quan va sol·licitar els “papers de treball” de l’auditor del club, és “important” per valorar la comissió del delicte d’estafa.
Perals subratlla que amb aquestes proves documentals ha quedat acreditat que a l’any 2011 el FC Barcelona hauria comès un delicte de corrupció entre particulars en acordar amb el jugador Neymar da Silva Santos Junior i el seu pare, Neymar da Silva Santos, lliurar un total de 40 milions d’euros amb l’objectiu que, quan el davanter acabés el seu contracte amb el Santos, fitxés pel conjunt català.
D’aquesta manera, el fiscal considera que el pagament d’aquesta quantitat es va fer d’amagat de l’empresa querellant i de l’equip brasiler en què jugava.
IGUALTAT DE CONDICIONS ENTRE CLUBS
A més, diu que això va impedir que Neymar entrés al mercat de fitxatge “conforme a les regles de la lliure competència” i, al seu torn, que altres clubs participessin en “igualtat de condicions” en la compravenda del jugador, ja que si el brasiler decidia incomplir aquest acord, aquest devia abonar al club que presidia llavors Sandro Rosell, una “clàusula penal” de 40 milions d’euros més una altra de “préstec” amb la quantia de 10 milions.
Alhora, insisteix que aquest pacte amb clàusules suposa “una important barrera” en la voluntat del jugador i de la resta d’equips. Per tot això, el fiscal veu “uns clars indicis” que aquest pagament de 40 milions d’euros és un “acte típic” de corrupció i d’estafa impròpia.
El passat 8 de juliol, el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va arxivar aquesta causa perquè entenia que les conductes investigades no podien ser perseguides penalment, si bé assenyalava que el contracte podia ser perseguit per la via civil.
