20.12.2017 - 17:21
|
Actualització: 20.12.2017 - 18:38
La fiscalia ha sol·licitat 119 anys de presó per al president de l’Associació d’Usuaris de la Banca (Ausbanc), Luis Pineda, 25 anys per al secretari general del sindicat ultra Manos Limpias, Miguel Bernad, i 12 anys de presó per l’advocada del sindicat que, entre altres casos, va acusar la infanta Cristina en el ‘cas Nóos‘, Virginia López Negrete, per haver presumptament extorsionat a bancs i fins i tot al voltant de la germana del rei.
El fiscal acusa aquests acusats i vuit més d’estafa, extorsió, organització criminal, blanqueig de capitals i frau a les subvencions.Els diners que recaptava Pineda d’aquestes suposades extorsions va ser camuflat mitjançant la signatura de ‘convenis publicitaris’ ficticis amb aquestes societats. Una altra part dels ingressos de l’associació provenia de les subvencions públiques per la seva condició d’associació sense ànim de lucre i de les aportacions dels associats.
Pedraz destacava que la major part aquests diners, en lloc de redundar en benefici d’Ausbanc, ‘es distreia entre les societats creades a l’efecte pels dirigents d’Ausbanc, amb l’objectiu final de beneficiar-se personalment’. El fiscal assenyala a Pineda com a responsables de 27 actes d’extorsió. ‘Pineda, al capdavant de l’organització creada per ell mateix, coneixedor de la importància que per a les entitats mercantils en general, i per a les bancàries en particular, té la seva imatge reputacional, va planejar un sistema per exigir el lliurament d’importants quantitats monetàries sota les advertències, explícites a vegades, velades en altres, d’arremetre contra aquest actiu reputacional a través de la publicació de notícies desfavorables, pejoratives o alarmistes respecte a les entitats en qüestió que no s’ajustaven a la realitat de forma exacta o que la distorsionaven de forma deliberada, pressionant també a vegades amb l’exercici d’accions judicials contra aquestes entitats’.
La fiscalia detalla diversos casos d’extorsió a entitats bancàries com el BBVA, Santander, Bankia, Barclays, la CAM, CaixaBank, Catalunya Banc o el Sabadell, o fins i tot Volkswagen pel ‘dieselgate‘, Nissan, Gas Natural, una concessionària d’autopistes i l’organització de consumidors Facua, a qui els hauria exigit centenars de milers d’euros a canvi de reiterar procediments judicials contra ells. Així mateix, considera que existeixen suficients indicis que a partir del 2012 van utilitzar l’acusació de Manos Limpias contra la infanta Cristina en el ‘cas Nóos‘ per aconseguir fins a 3 milions d’euros a canvi de retirar l’acusació. Van contactar amb la Fundació La Caixa, on treballava la Infanta, i amb un directiu del Sabadell per trobar-se amb Miquel Roca, conseller del banc i propietari del bufet d’advocats que defensava Cristina de Borbó. Des de l’entorn de la germana de Felip VI no es va acceptar el xantatge i la infanta va haver de seure al banc dels acusats tot i que la fiscalia no l’acusava. Finalment, l’Audiència de Balears va absoldre la filla petita de Joan Carles I i va condemnar al sindicat per actuar de mala fe. Una actuació similar haurien tingut en el cas dels ERO andalusos.
