El fiscal del 9-N fa un sorprenent al·legat polític: ‘Aquest judici també és democràcia’

L’última jornada del judici del 9-N ha començat amb l’informe de l’acusació presentat pel fiscal Emilio Sánchez Ulled, que ha avisat que, a diferència de la resta de dies, avui parlaria amb castellà donada la importància dels fets que havia d’exposar: ‘Millor que s’entengui bé i que no calgui cap traducció.’ Després serà el torn de la defensa i de l’acusació popular. I finalment, els acusats tindran dret a fer ús de l’última paraula. El fiscal ha fet una defensa de la seva argumentació mirant de lligar tots els aspectes tècnics que, segons ell, proven que es va cometre els delictes de desobediència greu i prevaricació. Però ha acabat l’informe amb un sorprenent al·legat polític.

Sánchez Ulled ha començat mirant de delimitar quin és l’objecte del judici. Què és allò que es jutja: ‘Estem parlant d’una cosa senzilla en allò que són els fets, però complexa en termes jurídics. Es jutja si es van continuar fent actuacions en relació a l’organització de la consulta després de la suspensió i, per tant, si es van desobeir les instruccions del TC. El procés penal no jutja la convocatòria d’una consulta. Tampoc no és objecte d’aquest procediment que aquell dia molta gent amb les seves conviccions participessin en aquell esdeveniment. No s’està jutjant la voluntat popular.’

Per què no va actuar el fiscal de guàrdia?
El fiscal d’aquest judici era el fiscal de guàrdia el cap de setmana del 9-N. I ha volgut deixat clara la seva actuació en aquell moment: ‘Hi ha una cosa que és certa. Que el dia que es van produir aquelles votacions, no es va fer res per impedir-la. No es va ordenar de requisar les urnes ni es van impedir les votacions. Això és cert.’ I n’ha explicat les raons: ‘Aquell dia, el fiscal de guàrdia i el jutge de guàrdia ens vam trobar que alguns ciutadans i organitzacions van presentar denúncies per indicar que s’estava produint un delicte. I es demanava que desmantelléssim urnes i col·legis. Ens vam plantejar què s’estava denunciant i calia analitzar si calia prendre mesures cautelars.’

Sánchez Ulled ha explicat per què no es va prendre cap mesura cautelar: ‘Allò que vèiem en aquell moment era una actuació de voluntaris i no estàvem en condicions de saber del cert si darrere hi havia actuació de la Generalitat. No podíem adoptar mesures cautelars en aquell moment. Un dels principis de les mesures cautelars és el de la proporcionalitat. No podíem impedir la votació sobre la marxa.’ I ha explicat que van decidir que ja hi hauria temps per a investigar amb totes les garanties necessàries: ‘Ja investigaríem si realment s’estava produint el delicte. L’aparença era que la votació s’estava portant sota la batuta de voluntaris. No sabíem ni podíem comprovar que darrere d’aquesta aparença hi havia l’actuació emmascarada de l’administració pública, cosa que ara sí que podem determinar.’

‘No s’està jutjant la democràcia’
I abans de prosseguir amb la seva argumentació, Sánchez Ulled ha volgut insistir en l’objecte del judici: ‘Insisteixo: aquí no s’està jutjant la democràcia. Vull insistir-hi. Només jutgem si hi va haver desobediència d’un mandat constitucional de suspensió d’unes activitats públiques. Amb dolor i tristesa, vull expressar que es van trencar les regles del joc democràtic i de la convivència. Vivim en un sistema que garanteix qualsevol projecte polític i democràtic dins d’uns límits mínims. La suspensió cautelar del TC era per un màxim de cinc mesos. Tampoc no era cap cosa desmesurada. Es podia esperar a la resolució de la impugnació presentada.’

Xoc amb Mas
A continuació, el fiscal ha volgut demostrar que els acusats sabien perfectament que desobeïen la providència del TC. Ha dit que l’ex-president Mas havia dit en la seva declaració inicial que es va trobar en la disjuntiva entre obeir el mandat del TC o el mandat del clam popular. En aquest punt, Mas ha alçat la veu per dir que allò era fals, que ell no havia dit allò amb aquelles paraules. I el jutge Jesús María Barrientos ha interromput l’informe del fiscal per demanar a Mas que no intervingués. Mas, visiblement enfadat, s’ha mostrat molest per la manipulació de les seves declaracions pel fiscal. Però aquest hi ha insistit quan ha recuperat el torn de paraula: ‘Mas va dir això. I aquestes declaracions en aquests termes són molt indicatives. Obeir el TC o el mandat del clam popular.’

Tot seguit, Sánchez Ulled ha començat a desgranar les raons, les proves i els testimonis que el porten a justificar que es va continuar actuant de forma ‘emmascarada’ per esquivar la prohibició del TC.

‘Mas va organitzar una estratègia per desobeir’
El fiscal ha assenyalat l’actuació de Mas els dies previs a la consulta: ‘Em dol dir —perquè era el president de tots nosaltres— que el president de la Generalitat va organitzar una estratègia per amagar una autoria directa sobre l’organització de la consulta desobeïnt la suspensió del TC.’ I ha recordat que ‘el mateix dia 4, quan es va suspendre la consulta pel TC, es va fer una reunió per organitzar la resposta. Per tant, el coneixement de la prohibició es va tenir des del primer moment. No es pot adduir que es tenia desconeixement de l’abast de la prohibició.’

I ha volgut contrastar la reacció del govern en les dues prohibicions del TC: ‘El setembre, amb la primera suspensió, es va parar tot. I es va comunicar públicament. Això després, amb la segona suspensió, no va passar. I aquesta actuació diferent és significativa. El novembre no es va fer res de res. I hi havia una instrucció clara de suspensió. Ha quedat palmàriament demostrat que es va prendre la decisió de mantenir l’activitat pública de manera encoberta.’

Sánchez Ulled ha dibuixat una trama per actuar d’esquena a la prohibició constitucional: ‘Es va seguir una estratègia per a esquivar una possible segona suspensió. Ha quedat demostrat que, a partir de la primera suspensió, es va preparar tot de manera emmascarada davant del risc d’una segona suspensió.’ El fiscal s’ha ajudat dels informes del CATN per explicar que aquesta voluntat d’esquivar l’acció dels tribunals de l’estat era una cosa premeditada i decidida.

El fiscal també ha assenyalat l’actuació de Joana Ortega i Irene Rigau: ‘La vice-presidenta és el tronc central de l’organització de la consulta. I la senyora Rigau, com a responsable d’Ensenyament, tenia la capacitat de proveir una sèrie d’elements que eren necessaris per a poder desenvolupar la votació.’

Somriures i mirades entre testimonis i acusats
Un dels arguments sorprenents del fiscal ha estat quan ha comentat les actituds viscudes durant el judici i ha demanat al tribunal que les tingués en compte: ‘Ha estat molt revelador el clima de somriures i mirades entre els testimonis i els acusats. Això ho ha de tenir en compte el jutge, perquè és per això que tenim els acusats aquí presents durant la vista.’

Heus ací el vídeo d’aquest moment:

A partir d’ací, Sánchez Ulled ha desgranat tots els elements que porten, segons el seu punt de vista, a la demostració dels delictes de desobediència i prevaricació. I ha començat parlant de l’ús dels centres educatius per a fer les votacions: ‘Amb els testimonis dels dubtes dels inspectors, alguns directors d’institut i la declaració de la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament, quedava clar que es va evitar expressament de formalitzar cap instrucció.’

El fiscal també ha posat en dubte que se seguís el procediment marcat per la llei en la cessió dels centres educatius per a usos que no siguin acadèmics o pedagògics: ‘I això es va fer per mantenir encobert el control públic de tot el procés organitzatiu de la votació. I ha quedat clar que l’ús dels centres de la Generalitat com a propietària va ser el criteri utilitzat de principi a fi. I això implica directament la senyora Rigau.’

Segona interrupció de Mas
A continuació, el fiscal també ha volgut explicitar una relació de fets i moviments de l’última setmana abans de la consulta, relativa als proveïdors i el transport de materials de votació, per demostrar que no s’havia fet res per aturar el 9-N. En aquest punt, des del banc dels acusats, Mas ha tornat a interrompre el fiscal. Ha dit que tot això que descrivia eren fets ocorreguts abans de la suspensió. El jutge ha tornat a amonestar verbalment l’ex-president Mas i li ha demanat que no tornés a interrompre i que ja podria prendre la paraula al final de la sessió.

El fiscal també s’ha queixat que els acusats no haguessin respost les seves preguntes el primer dia de judici, perquè hauria començat preguntant què no havien entès de la providència del TC. Ha recordat que s’havia dit que no quedava clar l’abast de la suspensió i que a ell li hauria agradat poder aclarir amb els acusats què és el que no havien entès de l’ordre del dia 4 de novembre.

Així mateix, ha recordat que l’informe pericial diu que els dies posteriors a la suspensió es van carregar fitxers a la pàgina web i a les aplicacions informàtiques. I això estava sota la responsabilitat del senyor Cañada, del Departament de Governació. També ha volgut remarcar que s’hauria pogut eliminar la web en un màxim de quaranta-vuit hores, suprimint el vincle entre el domini i els servidors on s’allotjava. I ha afegit que s’havia demostrat que els materials de votació s’havien transportat el divendres 7 de novembre, amb la consulta suspesa pel TC.

Sorprenent al·legat polític del fiscal: ‘Aquest judici també és democràcia’
Després d’haver argumentat les acusacions penals i els fonaments dels delictes pels quals demana la inhabilitació i les multes als acusats, el fiscal Sánchez Ulled ha fet una sorprenent declaració política. Ha dit que no havia volgut valorar les declaracions fetes pels acusats fora de la sala perquè no és tertulià, periodista ni columnista. Però ha afegit: ‘La democràcia és el mandat democràtic i el mandat jurisdiccional. Totes dues coses.’ I encara ha dit que s’havia intentat dibuixar un panorama de dos bàndols: ‘els demòcrates i els picaplets’. ‘I ja sé a quin bàndol m’han situat a mi’, ha dit.

Sánchez Ulled ha aprofundit la seva valoració política: ‘Aquest judici també és democràcia. Perquè la democràcia és moltes més coses que les que s’han dit aquí.’ I tot seguit ha defensat la independència de la fiscalia respecte del govern: ‘La constitució diu el que diu: la fiscalia no depèn del govern. No hem rebut cap instrucció des del govern. He de dir que no. Però és que, a més, jo no ho hauria consentit.’

Una ‘revelació’ de Sánchez Ulled
Davant el silenci absolut de tots els presents a la sala, el fiscal ha dit: ‘Els he de revelar una cosa. Vostès saben que aquest fiscal no és membre de la fiscalia del TSJC. I que sóc el fiscal del cas per encàrrec de la fiscalia general de l’estat. Els diré què em va encomanar la fiscal Consuelo : “Vull una valoració tècnica rigorosa.” I va dir una cosa més: “En el sentit que sigui. Si cal acusar, acusar. Si cal arxivar, arxivar.” I això és el que s’ha fet.’ Aquesta explicació ha provocat una remor notable entre el públic de la sala i algun gest dels acusats que ha estat amonestat novament pel jutge.

El fiscal ha continuat la seva valoració de caràcter més polític: ‘Tant democràtic serà aquest tribunal si condemna com si absol. Espero que condemni, que per això som aquí. Però ja n’hi ha prou. Aquest tribunal serà democràtic prengui la decisió que prengui. Ja vam passar anys prou foscos en aquest país. I ara hi ha un sistema de balances de poders.’

I ha acabat: ‘No hi ha democràcia sense sistema de dret. En un sistema democràtic hi ha d’haver contrapartides. No em correspon entrar en el debat polític. Aquí hem debatut una altra cosa: si es va acatar la providència del TC o si es va desobeir.’

Ací teniu totes les cròniques del seguiment del judici:

Dilluns: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N

Primera de dimarts: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici

Segona de dimarts: Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)

Tercera de dimarts: El ‘hand-off’ del 9-N centra els durs interrogatoris del fiscal a Cañada i Escalé

Quarta de dimarts: Un testimoni del judici del 9-N acusat de fer xantatge sorprèn exigint de no sortir a la televisió

Primera de dimecres: El testimoni fallit proposat per Manos Limpias i el transport de les urnes, al judici al 9-N

Segona de dimecres: Homs no s’amaga al judici del 9-N i exclama ‘quina llàstima!’ quan el fiscal no li fa preguntes

Tercera de dimecres: El CATN passa pel judici: ‘Calia forçar molt la legalitat per portar el 9-N als tribunals’

Quarta de dimecres: Xavier Trias, Joan Rigol i Miquel Buch reforcen els arguments de la defensa de Mas, Ortega i Rigau

Resum dels tres primers dies: Tram final del judici al 9-N: quins són els relats de l’acusació i la defensa?

Primera de dijous: L’acusació no aconsegueix fer contradir els voluntaris del 9-N

Segona de dijous: Dos agents de la Guàrdia Civil generen dubtes sobre les proves informàtiques del judici al 9-N

Tercera de dijous: El fiscal manté la petició d’inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau

Primera de divendres: Sorprenent al·legat polític del fiscal del 9-N: ‘Aquest judici també és democràcia’

Segona de divendres: ‘No ens n’amaguem; el govern volia donar veu a la voluntat popular’

Tercera de divendres: ‘El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats’

Quarta de divendres: Artur Mas: ‘No som aquí per haver desobeït, sinó per l’èxit del 9-N’