31.10.2020 - 21:50
El Festival Most de cinema del vi de Vilafranca del Penedès, que organitza el Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, no celebrarà el seu desè aniversari. S’havien extremat les mesures sanitàries eliminant els tasts i altres activitats i s’havien adaptat els horaris a la queda. Però les darreres restriccions del Procicat, que afecten l’àmbit cultural, han estat una estocada de mort per al Most.
Arran de la pandèmia, ja s’havia preparat el certamen d’enguany en clau interior, proposant Catalunya com a país convidat i potenciant el vi d’aquí també. El cineasta Pere Portabella havia de rebre el premi honorífic, igual com l’equip de Sapiens del vi, encapçalat per Ferran Adrià i el sommelier Ferran Centelles. A més, s’havia ideat una retrospectiva dedicada al cinema català.
Els organitzadors han anunciat que el festival d’enguany s’ajornava fins a l’any vinent: del 3 al 13 de juny de 2021 al Penedès i del 18 al 20 de juny al Priorat, mantenint gran part de la seva programació. Tanmateix, del 5 al 15 de novembre el Most mantindrà una petita flama a la plataforma Filmin, que oferirà 21 títols, la majoria films que s’han destacat en els deu certàmens anteriors i també tres dels films de la secció Collita, que són els que entren a concurs. En aquest cas: L’âge d’or, A Wonderful Kingdom i Legado italiano. I de les altres propostes d’anys anteriors destaquen: Vinho, Au Pif, Os fillos da vide, Isola, là dove si parla la lingua di Bacco, Gusto de tierra, gusto de vino, Tierra de oportunidades, Natural Resistance o Revolución líquida.
Què haurà d’esperar?
Quina programació haurà d’esperar? La secció Collita, que és la que conté els films, migmetratges i espots que van a concurs, ha aplegat 41 peces de nou països diferents: 14 documentaris, 10 ficcions i 17 anuncis (la majoria dels quals, segons que ha explicat Xavier Fornos, marcats per la pandèmia). En total, més de mil minuts de projecció. Generalment, el cinema vinícola destaca sobretot en el gènere documentari, que a més acostuma a tractar temes d’una forta actualitat i enguany no és una novetat. La temàtica dels films a concurs no són alienes al moment actual: destaca una forta preocupació pel canvi climàtic i maneres que l’home té de relacionar-se amb la natura. Enguany, ha sorprès als organitzadors el nombre de films de ficció sobre el món del vi que s’han presentat. Això ho atribueixen al fet que el Most va adquirint, any rere any, prestigi i reconeixement internacional, i això fa que s’hi presentin peces originàries de països nous.
El jurat de la secció Collita d’enguany ha estat format pel periodista Salvador Llopart, l’historiador del cinema Àngel Quintana, el viticultor Josep Maria Albet, la responsable del Centre Quim Soler, la literatura i el vi del Priorat, Roser Vernet, i la fotògrafa i sommelier Clara Isamat. Ells adjudicaran set premis: el premi Vi Català, el gran premi del Jurat, el premi a la Projecció Internacional, el premi al Millor Treball Documental, el premi al Millor Treball de Ficció, el premi al Millor Treball Promocional i el premi Arrels.
Entre els films destacats de la secció Collita, hi ha el que s’havia de projectar en la gala d’inauguració a l’Auditori Municipal de Vilafranca, el documentari Wine Masters: Penedès, Spain, una sèrie independent dels Països Baixos, dirigida per Klaas de Jong, que en aquest capítol parla del canvi climàtic i la recuperació de varietats de raïm ancestral, mitjançant la feina feta pel celler Torres i també se centra en la història d’aquesta família.
També destaca el documentari Vignes dans le rouge, del director francès Christophe Fauchère, que segueix el dia a dia d’un grup de persones que es dediquen al món del vi i les inclemències que pateixen amb el canvi climàtic: fortes pluges imprevistes, la plaga del míldiu… I mirar de respondre la pregunta: podrà, la crisi climàtica, convertir-se en una oportunitat per a mantenir França com una de les indústries capitals del vi al segle XXI?
També destaca un tercer documentari, aquest disponible a Filmin: L’Âge d’or, de Jean-Baptiste Alazard, on es mostra l’experiència de vida d’una parella que viu en comunió amb la natura, sense aigua corrent ni electricitat, que es fa el seu propi vi i viu seguint el ritme de les estacions. Un diari filmat que mostra que es pot viure d’altres maneres.
Entre els documentaris també destaca el treball de Pablo Alonso, qui amb Envino veritas: Galicia del terroir al natural, ha culminat la trilogia sobre el vi a Galícia. El film narra l’emergència del moviment de vins biodinàmics i naturals a les regions històriques de Ribeiro i Valdeorras.
Dins la secció Gran Reserva, que ofereix preestrenes de films internacionals que hagin destacat en els festivals d’àmbit europeu sobretot, s’havien de projectar tres films: Druk, del danès Thomas Vinterberg i protagonitzat per Mads Mikkelsen, que va guanyar el premi al millor film al London Film Festival i els premis a millor actor i premi Feroz de la crítica a Sant Sebastià. Des de Mèxic, Nuevo orden, la nova proposta de Michel Franco, flamant guanyador del gran premi del jurat al Festival de Venècia. I Driveways, d’Andrew Ahn, cinema independent nord-americà.
Una retrospectiva dedicada al cinema català i molt més
Enguany, s’havia preparat una retrospectiva dedicada al cinema català amb quatre films: Angoixa, de Bigas Luna (1987), que havia de presentar Angel Sala, director del Festival de Sitges; Pont de Varsòvia, de Pere Portabella (1990), que havia de presentar Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya; Noche de vino tinto, de José María Nunes (1966), introduïda per l’historiador de l’art Joan M. Minguet; i Vida en sombras, de Llorenç Llobet-Gràcia (1948), presentada per Mónica Jordan, responsable de la programació del Most.
El Festival Most també compta amb la secció Brots de curtmetratges, que entra en competició. Enguany, el jurat ha estat format per l’actriu Marta Bayarri, el cineasta Daniel Villanueva i el periodista cinematogràfic Josep Maria Bunyol. I s’havia treballat en un Campus Brot, dedicat als estudiants d’audiovisuals. Enguany, el Mini Most es reforçava amb dues sessions matinals de diumenge i es dedicava al cinema de Segundo de Chomon.
Tot plegat o potser només una part, de moment, haurà d’esperar.
