28.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 28.10.2023 - 22:35
Fa dotze anys que el VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, i el Cineclub Vilafranca organitzen el Most, Festival Internacional de Cinema del Vi. Durant més d’una dècada aquest projecte ha crescut, s’ha consolidat i s’ha expandit fins al Priorat i alguns municipis més del Penedès i de més comarques. Cada any els organitzadors cerquen un país convidat i una temàtica sobre la qual centrar el certamen i organitzar el programa d’activitats que acompanya la projecció dels films. La secció Collita aplega els films sobre el vi i entren a concurs; el Brot és la secció de curtmetratges, també a competició, i Gran Reserva es destina a films no vinícoles en què es presenta una selecció internacional de pel·lícules de pre-estrena.
Enguany el festival Most es farà del 2 al 12 de novembre a Vilafranca del Penedès i del 22 al 26 de novembre al Priorat. Són quaranta-set films de catorze països els que conformen la secció Collita, de cinema del vi, i entren a concurs. Segons que ha explicat Xavier Fornos, director del VINSEUM i del festival Most, enguany tenen la selecció més internacional de films de tota la història del festival: “Tal com hem explicat unes altres vegades, les pel·lícules del vi que ens arriben no es desvinculen dels grans temes a debat i tendències actual que tenim en la societat i el món, en són un reflex en clau de vi.”
Fornos ha destacat que s’hi reflecteixen les zones en conflicte d’Ucraïna i d’Israel, amb Wounded Land, de Roman Zajac, que explica com els pagesos i viticultors ucraïnesos continuen produint enmig de la guerra; i Holy Wine, d’Snow R. Shai, un documentari sobre com el vi kosher és un llast per a construir una nova cultura del vi a Israel. El director del Most també destaca el film La révole nature, d’Aline Geller, que parla dels orígens del vi natural a l’estat francès; i la diversitat cultural s’aborda a Blind Ambition, de Robert Coe i Warwick Ross, en què un equip de sommeliers de Zimbàbue arriben a França per competir en el concurs mundial de tast de vins. Els films que mostren el patrimoni vitivinícola i la seva preservació també tenen pes. Fornos destaca Il vigneri, d’Elisabetta Cina, sobre els viticultors de la zona de l’Etna i de la seva feina centenària, i Vinhos com historia: Vinho do Talha, de Cristina Ferreira Gomes, sobre el vi de ceps antics i elaborat en gerrers de fang centenàries d’aquesta regió al sud de Portugal. També es podrà veure el documentari dedicat al sommelier Gérard Basset.
Menció especial té el film Contra etiqueta, de Clara Isamat, que afronta la revolta del col·lectiu Vinyataires Lliures contra l’excés normativitzador de les denominacions d’origen catalanes, que va servir per a presentar el festival a Barcelona, a la Filmoteca de Catalunya, aquesta setmana passada.
En l’apartat de premis honorífics, en l’àmbit vinícola es concediran a títol pòstum premis honorífics als viticultors Xavier Gramona, del celler Gramona, i Carlos Esteva, de Can Ràfols dels Caus, la mort sobtada dels quals enguany ha commogut tot el sector. Respecte del premi honorífic de l’àmbit cinematogràfic, enguany el rebrà l’actriu Nora Navas. La pel·lícula en pre-estrena que obrirà la secció Gran Reserva serà El mestre que va prometre el mar, de Patrícia Font.
En l’apartat Brot, de curtmetratges, s’han presentat més de tres-cents curts, dels quals el festival n’ha seleccionat vint-i-cinc. També destaca un una nova secció inaugurada enguany, la Llavor, que aplega una selecció dels millors curtmetratges d’escoles de cinema presentats al festival.
Com a gran novetat, el festival Most ha obert una nova secció vinculada a la gastronomia, el Most Teca. S’ha organitzat un taller al mercat de Vilafranca amb productes i productors de km 0.
El país convidat és Itàlia, on van néixer els moviments slow food i slow wine, amb els quals el VINSEUM s’ha vinculat. El programa d’activitats conté un tast de vins slow dels Abruços, un tast de formatges italians i un àpat popular italià a la plaça de Jaume I. També vinculat a Itàlia, es mostrarà una selecció de films històrics d’alguns dels grans directors cinematogràfics italians del segle XX, com ara Caro diario, de Nani Moretti, i Teorema, de Pasolini. Es lliurarà un premi Most a l’elaboradora Elisabetta Foradori, carismàtica impulsora del celler Foradori, de vins d’agricultura biodinàmica, a la zona de les Dolomites, també a Itàlia.
La imatge del festival enguany té de protagonista l’artista Joseph Beuys. Una safata de cartó d’aquelles de pastisseria és el suport d’unes paraules de Beuys que ressonen de moltes maneres: “M’alimento malgastant les meves forces.” Precisament, com a pròleg del festival, es va organitzar divendres l’acte de presentació d’una peça de Beuys adquirida per la Generalitat i que mostrarà el nou VINSEUM quan s’inauguri. És la Caixa de Vi FIU, del 1983. Va ser als Abruços, amb el mecenatge de Lucrezia de Domizio Durini i el seu marit, que Beuys va cuidar una vinya segons els principis de la biodinàmica establerts per Rudolf Steiner i d’ací va néixer el vi. Lucrezia de Domizio Durini havia de presentar la peça i parlar de Beuys, juntament amb els historiadors de l’art Pilar Parcerisas i Giorgio D’Orazio. Malauradament, per motius de salut a l’últim moment, no va poder assistir a l’acte.
