16.11.2020 - 16:16
|
Actualització: 17.11.2020 - 08:06
La Casa dels Clàssics, entitat que acull l’edició i publicació de la col·lecció Bernat Metge de texts clàssics grecs i llatins (d’ençà que la Fundació Cambó va vendre aquest patrimoni a la cooperativa Som, el 2018), impulsa el segon Festival Clàssics. Enguany, a causa de la pandèmia, es presenta completament en línia i amb totes les activitats de franc. Si el tema central de l’any passat fou la bellesa, entorn del qual van girar les creacions i activitats, enguany es titula “Reset” i se centrarà sobretot en els efectes de la covid-19 i de les pandèmies que ha tingut la humanitat en el curs de la història. Tres espais (passat, present i futur) marquen un programa que s’assenta sobretot en les converses i la lectura de texts clàssics. Comença avui amb una entrevista amb Gilles Lipovetsky i la conversa entre Begoña Roman i Jordi Graupera. El festival durarà fins el 20 de desembre.
La decisió de fer en línia tot el festival es va prendre durant el primer confinament. Aleshores als organitzadors els va semblar que era l’opció més factible arran del desconeixement sobre què podia passar els mesos a venir. Això ha restat protagonisme a les creacions contemporànies amb texts clàssics, que van ser les veritables protagonistes del primer festival. Però el treball digital és un camí que obre també noves vies de participació i activitats que sobretot es poden centrar en la idea de la paraula: entrevistes, diàlegs, converses i participació del públic. Amb vista al futur, la idea dels organitzadors és sumar tots dos conceptes, creació contemporània presencial i activitats més pensades per a mostrar-se per les pantalles.
Passat, present i futur
Sira Abenoza, directora de la Casa dels Clàssics, ha explicat les grans línies del festival, a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, on s’ha fet la presentació d’aquest “Reset”. El programa es pot seguir a festivalclassics.cat.
Quant al “Passat”, s’ofereix una selecció d’obres de pensadors, escriptors i artistes clàssics que van viure o imaginar moments de crisi o pandèmia i que reflexionen sobre el naixement d’un nou món. La idea és fer el recorregut per una pandèmia, perquè, encara que totes siguin diferents, totes són la mateixa; totes passen per cinc fases: la premonició, el cataclisme, les primeres reaccions, l’adaptació i el reset.
El visitant podrà fer-hi un recorregut mitjançant la lectura dramatitzada de texts clàssics pels actors Pol López i Carlota Olcina. Texts com ara el Poema de Gilgamesh, les Metamorfosis d’Ovidi, el Decameró de Boccaccio, La pesta de Camus i el Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo.
També es mostrarà una selecció d’obres d’art del fons del MNAC vinculades a les pandèmies viscudes en el curs del temps: L’empestat de Marià Fortuny, Chernobul de Fernando Morales, L’onada de Hokusai, i l’estudi del Sant Roc com a patró de la pesta de Rubens. Precisament, Pepe Serra, director del MNAC, ha explicat algunes de les interioritats d’aquesta obra, triada, entre més raons, perquè sant Roc és el patró de la pesta.
En l’àmbit del present, la intenció és provocar la reflexió de pensadors actuals amb un conjunt d’entrevistes i de converses. Justament avui es fa accessible a tothom l’entrevista feta al filòsof i sociòleg francès Gilles Lipovetsky. I també la conversa entre Begoña Roman i Jordi Graupera, tots dos doctors en filosofia. Aquests dies vinents s’oferiran els continguts següents: conversa entre Gregorio Luri i Francina Martí (demà); curts històrics sobre medicina de la Filmoteca de Catalunya, presentats per Esteve Riambau (dimecres); conversa entre Salvador Macip i Joan Canimas (dijous); i conversa entre Joan Magrané i Maria Arnal (divendres).
La llista completa de participants és la següent, a més dels ja esmentats: Rob Riemen, Antonio Baños, Ferran Caballero, Marion Muller-Colard, Vicente Guallart, Maria Sisternas, Salvador Sunyer, Pepe Serra, Ramin Jahabegloo, Josep Ruano, Àlex Hinojo, John Thackara, Estel Solé, Jordi Borràs, Manuel Delgado, Íngrid Guardiola, Jaume Ripoll, Marie Balmarie, Tanit Plana, Félix Pérez Hita, Marc August Muntanya, Joaquin Araujo, Joan-Carles Mèlich, Blanca Llum Vidal, David Fernàndez, Yayo Herrero.
L’àmbit de futur es reserva com a espai de participació, en què tothom podrà comentar els continguts dels altres àmbits. També hi podran aportar la seva visió, amb comentaris, articles més extensos, fotografies, dibuixos, etc. A la web i per les xarxes socials.
El Festival Clàssics s’ha organitzat amb el suport de l’ICEC i l’ICUB, amb la col·laboració del MNAC, la Filmoteca de Catalunya, l’Auditori, Filmin (que obrirà un canal amb continguts relacionats), DocsBarcelona i Mediapro. Tots els continguts de “Reset” perduraran en línia i seran accessibles més enllà de la durada del festival.
El festival, una branca de Casa dels Clàssics
Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics, ha recordat els fonaments de la Col·lecció Bernat Metge, fundada el 1922 per Francesc Cambó i definida a partir del projecte cultural de Joan Estelrich. En la línia d’editar una col·lecció de clàssics d’una qualitat equiparable a qualsevol altra edició al món, es recolza en uns valors fundacionals: irradiació de cultura i convicció que la continuïtat és un valor. I és aquest ideari que avui la Casa dels Clàssics també vol fer valer: per posar els texts clàssics al centre dels debats del present. Garrigasait creu que són imprescindibles pels desafiaments que susciten, que han persistit i resistit amb el temps, i que per això encara són contemporanis.
