El Festacarrer d’Ondara reviu amb força

Aquest cap de setmana torna l’emblemàtica trobada de música d’arrel i cultura popular dels Països Catalans, el Festacarrer d’Ondara (Marina Alta).

‘Va recuperant l’esplendor. Tornem a tenir de tot: concerts, activitats, danses, tallers, visites guiades i muixerangues. És una explosió de festa que dura tres dies’, diu Raquel Mengual, membre de l’organització i regidora d’Igualtat i Cultura.

I és que el Festacarrer ha estat exemple per a altres festivals i llueix amb orgull una dilatada experiència de vint-i-tres anys. Hi han actuat Al Tall, Urbàlia Rurana, Primera Nota, les Violines, Criatures, Miquela Lladó i Música Nostra, etc.

Vicent Ortuño n’és un dels impulsors, sempre hi ha estat implicat: ‘Quan vam començar, no hi havia gairebé res al voltant de la música tradicional i de les activitats de carrer, teníem moltes expectatives i voluntat. El primer any ens va desbordar, el segon i el tercer van ser espectaculars. Vam confirmar que calia tenir una plataforma per a mostrar tot allò que tenim al país.’

Una història de lluita
El Festacarrer viu una revifalla encoratjadora des de l’any passat, però ha sobreviscut amb penes i treballs. L’any 2005 va estar a punt de desaparèixer: tres-cents treballadors de la cultura van signar un manifest per a evitar-ho, entre ells hi havia Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Pau Alabajos i Jaume Arnella.

Segons Ortuño: ‘L’ajuntament d’aleshores ens deia que fèiem política amb els grups i que no estava bé… I això que el govern de Fraga era dels seus i ens va enviar els gallecs Teixidura, que feien campanya en contra de la gestió del famós chapapote del Prestige. Volíem sobreviure per no satisfer qui el volia liquidar. Cada trobada es reduïa a un sopar i a un concert, però era meravellós, la gent venia. Hem aguantat fins ara.’

Darrere hi havia l’Associació Cultural Ocell, l’assessorament del prestigiós músic d’arrel Toni Torregrossa i l’empenta dels governs autonòmics d’on provenia cada grup. Ortuño explica: ‘El primer any, van venir els Ministrils del Raval, de Terrassa. Un músic em va demanar una entrevista per a parlar de com havíem gestat el Festacarrer i quins eren els nostres objectius. Aquell senyor va muntar la Fira Mediterrània de Manresa l’any següent, els vam servir d’exemple. Era Lluís Puig, el conseller de Cultura que és a Brusel·les i que, durant anys, ens facilitava el transport i l’allotjament dels grups catalans.’

Lluís Puig explica de Brussel·les estant els bons records que té de quan anava a Ondara: ‘Recordo que la calor es tallava amb un ganivet i, tot i això, els músics tocàvem molt a gust. Vam connectar moltíssim. Estava molt content de veure que naixia una iniciativa així, em va semblar que estava molt ben planificada, amb els espais molt ben distribuïts per fer actuacions, el mercat de discs, etc. Allò tenia moltes possibilitats de reeixir, era una cosa molt maca. I, com que sóc un xafarder, aquell primer any ja vaig demanar que m’ho expliquessin tot, i això que no hi anava com a tècnic ni cap de l’àrea del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, ni sabia que acabaríem creant la Fira de Mediterrània. Aquella experiència em va servir molt, em va inspirar.’

Músiques, danses i instruments tradicionals
El Festacarrer va tenir una de les fires de lutiers més importants del país, durant tres anys, i va ajudar en la recuperació de la xirimita al País Valencià, segons Vicent Ortuño: ‘Quan vam començar, només hi havia dos dolçainers a la Marina Baixa i una semicolla de dolçainers, hui hi deu haver més de vint escoles de l’instrument i quatre-cents intèrprets a la comarca, això sí que és herència i solatge, satisfà.’

Enguany, el festival reivindica la xirimita com a instrument complet i versàtil, i lliura el II Premi de composició per a dolçaina i piano Festacarrer d’Ondara. El pianista David González i el reconegut xirimiter Josep Alemany, del grup de jazz Dolç Tab, interpretaran algunes de les cinc obres que s’hi han presentat. A més, la colla de Dolçaines i Tabals d’Ondara i les Raboses d’Alzira faran un intercanvi a la plaça de bous.

Hi haurà música de banda amb una cercavila i el concert participatiu de la Unió Musical d’Ondara i Dani Miquel, adreçat als més menuts. Els grups Roba Estesa i Gem actuaran com a caps de cartell. ‘Vam buscar grups de folk femenins. Tenim sort perquè cada dia n’hi ha més. Nosaltres hem de vetllar per donar-los un trampolí i que comencen a rodar, que costa un poquet’, explica Raquel Mengual.

Les danses tradicionals hi seran presents amb l’actuació del grup Rondalla i Danses el Portitxol, amb un taller a càrrec del Grup de Danses l’Ocell i amb una dansada popular pels carrers del municipi, que es fa des del primer any.

Muixerangues i castells
Un dels actes més vistosos serà l’actuació de la colla castellera Al·lots de Llevant i de la Muixeranga de la Marina Alta. Els manacorins preveuen descarregar tres castells de diverses altures i els de la Marina faran dues torretes d’Algemesí, el Pilotó que no es feia des de l’any 1912 –i que va recuperar la Conlloga Muixeranga de Castelló– i la Balanguera, una figura pròpia de quatre pilars des d’on les enxanetes despleguen teles roges que fan la senyera, es recita el text de l’himne mallorquí i els dolçainers en toquen la melodia. Plegats, tancaran l’acte amb pilars conjunts.

Foc nou per als més menuts
Per primera vegada, es farà una cordada adreçada als majors de set anys i un taller de coets per a aprendre a agafar-los amb seguretat: pel mig i amb la flama cap enrere.

Toni Miralles és de l’Associació de Coeters de la Retoria, que organitza totes dues activitats: ‘Fa uns anys, es van deixar de fer cordades a la comarca, perquè les façanes s’embrutaven molt i hi havia problemes. Però vam trobar la solució: ara fem servir el coet gelat, que no té tro, té molta menys intensitat i no s’eleva tant del terra, de manera que les façanes no s’embruten i no és perillós. Hem creat una zona per als espectadors i una zona de foc per als coeters, allà posem una corda de balcó a balcó perquè en caiguen els coets i els agafe la gent, que sol caminar amb el coet fins que acaben les quatre eixides que trau.’

Mengual diu: ‘Els objectius del Festacarrer són la transmissió, preservació i consolidació de les nostres arrels, intentem que els xiquets continuen les tradicions perquè no es perden. Hem creat la base perquè tot això continue fomentant-se i promocionant-se. A més, el poble s’ompli de gom a gom, s’activa l’economia local i posem Ondara al mapa. Més complet no pot ser.’

Pas a pas
Per Ortuño: ‘El camí és el correcte. En la part vanitosa sent orgull, és un fill meu! Ara bé, seriosament, m’ha costat diners i hi he invertit moltes hores de feina, però tot això queda anul·lat per la satisfacció de veure que, una cosa en què he cregut, continua perquè la gent respon. El país és molt més viu i molt més potent que no ens pensem a primera vista.’

El Festacarrer ha sabut mantenir-se ferm enfront dels embats que sol rebre la cultura popular. Manté viva l’oferta en companyia d’altres cites clàssiques, com el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el Cant al ras de Massalfassar, Una nit de folk de Quart de Poblet o el mateix Tradicionàrius.

Ortuño apunta: ‘Voldria que, en un futur, els governants ho considerassen un projecte de País, que fóra un projecte de govern com passa a Catalunya. Aquestes coses calen, el mercat s’ha de potenciar perquè la gent respon i hi és. El govern ací ha canviat, falta que s’ho creguen una miqueta més.’