El Feslloch, ‘una de les proeses del País Valencià’

Xavi Sarrià recorda que la primera edició del Feslloch va estar remullat per la pluja i es va haver d’improvisar un escenari dins d’un pavelló on no hi havia pas més de mil o dues mil persones. Segons l’exlíder d’Obrint Pas, l’aparició d’aquella trobada ‘no era normal’, aquell festival sorgit de la iniciativa de la gent de Bell-lloch va ser ‘una de  les moltes proeses que s’han fet al País Valencià.’ Es va idear des de baix, des de la base i sense el suport de les institucions. Va ser fruit d’una societat civil compromesa amb la cultura, la llengua i el país i, fa notar el cantautor de Torrent Pau Alabajos, destinat també un jovent políticament compromès.

El coordinador del projecte musical d’Escola Valenciana, Voro Golfe, situa el Feslloch en la lògica de l’entitat de superar l’àmbit estrictament educatiu. Una baula més de la cadena que completen la Trobada d’Escoles en Valencià o el disc anual recopilatori de la Gira d’Escola Valenciana. Des del seu naixement, el festival va ser un exemple de col·laboració entre Escola Valenciana i l’Ajuntament de Bell-lloch, ja que, més enllà de l’afinitat del consistori amb els principis que l’impulsen, pel municipi representa una oportunitat única per a promocionar els comerços i la seva activitat econòmica. Des d’aleshores, ha crescut el pressupost, les infraestructures, la seguretat, els grups i el públic. Fins i tot s’ha passat dos a tres dies. Però Bell-lloch continua sent el marc incomparable on tot va veure la llum el 2006.

S’organitza amb la mirada oberta a arreu dels Països Catalans. Segons Sarrià ‘això és una lliçó del País Valencià. Nosaltres estem oberts a què vingui gent de les Illes, del Principat. I això es fomenta’. De fet ja és tradicional que el recinte del festival estigui presidit per un mapa on tots els assistents poden assenyalar el seu lloc d’origen i que dibuixa el país. En aquest sentit, el Feslloch se suma a esdeveniments com l’Aplec dels Ports, amb la virtut d’agrupar gent tots els racons de la nostra geografia.

Aparador de la diversitat
El cartell programat en les darreres ocasions fa uns anys “era impensable”, diu Voro Golfe. Des de l’organització es fa un esforç per dibuixar una escena eclèctica. Ara bé, per Golfe no es tracta d’una maniobra forçada, sinó el ‘resultat d’estar atents a la realitat’. Miquel Àngel Landete corrobora l’èxit del Feslloch a l’hora ‘d’integrar la música en valencià sense importar els estils’. Destaca que ‘no només la música d’ska i dolçaina’, sinó que grups com Arthur Caravan o els mateixos Senior, bandes de reminiscències estilístiques anglosaxones també hi tenen cabuda.

I no s’acaba aquí. Ja és habitual que a banda dels concerts de gran format a l’escenari Ovidi, l’Auditori de Bell-lloch sigui la seu d’actuacions més reduïdes ‘que busquen un públic més específic’ però que contribueixen a convertir un poblet de la Plana Alta de poc més de mil-cent habitants en el punt de trobada de ‘tot el ventall estilístic de música que s’està fent en la nostra llengua i en tot el país, de dalt a baix del territori’. El Feslloch, juntament amb el Festivern, els Premis Ovidi i altres dates marcades al calendari cultural valencià, ha contribuït a consolidar un públic molt estable. Per la seva banda, Xavier Sarrià posa de manifest que ‘sense qualitat musical’ no s’hauria atret tanta gent i que el creixement de les bandes i el paper d’aparador dels festivals són dues realitats que es retroalimenten.

Un any de canvis
Ara mateix la música en valencià està en auge. Aspencat, Smoking Souls, Atzembla, Mai Mai, Prozak Soup o Atupa. Són molts els grups que segueixen les petjades d’Al Tall, Obrint Pas o la Gossa Sorda, bandes que van trobar en el Feslloch ‘la primera pica a Flandes’, diu Pau Alabajos. Un aparador únic ‘durant tots aquests anys de desert, de govern troglodita del Partit Popular’ que obligava els artistes valencians a ‘treure pit’ en unes poques dates assenyalades. Ara bé, Alabajos apunta que el canvi polític viscut el darrer any també pot tenir per als festivals alguna conseqüència menys desitjada. Molts escenaris que els havien estat vetats per a la música en valencià ara han esdevingut accessibles, l’exposició és més gran i això podria debilitar les grans cites. Encara més quan es concreti el retorn d’un Ràdio Televisió Valenciana que segons Voro Golfe ‘s’han malbaratat durant molts anys’ i en què ‘la realitat valencianoparlant ha estat marginada’.

‘Hem estat sempre tan clandestinament i hem jugat tant a la contra -diu Miquel Àngel Landete– que estant amb el govern a favor no sé si en sabrem’. Tanmateix, l’ànima de Senior i el Cor Brutal té esperança que el relleu a l’Ajuntament i a la Generalitat sigui bo per la cultura en general, ‘sense importar estils, disciplines ni llengües’. Segurament és encara aviat per treure conclusions definitives: “De moment a pitjor no ha anat, que això ja és bo!”.

Futur
‘No s’ha d’abaixar la guàrdia’. Sarrià demana realisme i prudència, conscient que continuem en un ‘context sociolingüístic complicat’. L’única recepta, diu, és continuar treballant i donant veu als grups joves. Amb la mirada posada en el demà, Voro Golfe reconeix que hi ha debats claus al món musical valencià que encara són ben vius. La creació d’un mercat musical viable en la nostra llengua és encara una assignatura pendent. D’altra banda, encara és difícil per a moltes dones fer-se visibles en un entorn ocupat molt majoritàriament per homes, de fet aquest és l’objecte central d’una de les taules rodones del Feslloch d’enguany. Finalment, després de l’adéu de grans fars com eren Obrint Pas, La Gossa Sorda o Orxata Sound System, que van aconseguir traspassar les nostres fronteres, està per veure si un nou panorama molt més atomitzat serà capaç de donar nous grups arrossegadors de masses.

Una cosa és segura. Deu anys després, el que va néixer com a cloenda de la Gira d’Escola Valenciana, avui dia ja s’ha convertit en una cita anual ineludible del calendari musical dels Països Catalans. Pau Alabajos defineix el Feslloch com ‘una fotografia, una Polaroid d’una situació que cada any va creixent exponencialment’. I Miquel Àngel Landete‘ també ho té clar: ‘la gent que va una vegada al Feslloch, repeteix’.